Arxiu d'etiquetes: advocats/des

Miret i Terrada, Joan

(Tarragona, 1812 – Barcelona, 1891)

Agrònom i advocat.

Home d’idees liberals, fou diputat a corts per Tarragona i president de la diputació provincial.

Molt interessat per la viticultura, el 1867 inicià estudis sobre els estralls de la fil·loxera a les vinyes de França, i féu un viatge d’estudis per veure les mesures que calia prendre si l’insecte arribava al nostre país.

Les seves opinions foren preses en consideració pels congressos antifil·loxèrics de Madrid, Reus i Saragossa, així com l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, la qual cosa el portà a ocupar la comissaria règia en la direcció de la lluita contra la fil·loxera. Suggerí el replantament a base de peus de cep americà, considerat immune a l’insecte.

Fou president i gerent de la primera companyia ferroviària de l’estat espanyol.

Publicà Estudios sobre la Phylloxera vastatrix (1878).

Miquel i Peguera, Simeó

(Lleida, 25 gener 1919 – 13 febrer 2007)

Advocat. Estudià dret a Barcelona, on fou secretari de la FNEC. Exercí la carrera a Lleida.

Ha col·laborat a diverses publicacions periòdiques.

És un dels autors del llibre col·lectiu Lleida, problema i realitat (1967).

Milà i Pi, Josep Maria

(Barcelona, 21 octubre 1853 – Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 25 abril 1922)

Advocat i polític. Membre del partit fusionista, col·laborà més tard amb Manuel Planas i Casals.

Fou alcalde de Barcelona en dimitir Bartomeu Robert (oct/1899), arran del conflicte del Tancament de Caixes.

Tot i ésser més favorable al govern de Madrid, dimití un mes més tard.

El seu germà fou:

Pere Milà i Pi  (Barcelona, 1838 – 1880)  Industrial.

Juntament amb Carles i Bartomeu Godó i Pié, fundà l’empresa Godó Germans i Companyia, dedicada principalment a filats i teixits de jute.

Fou el pare de Pere Milà i Camps.

Maynés i Gaspar, Enric

(Barcelona, 3 març 1883 – 16 gener 1951)

Polític i advocat. Germà de Climent. Membre del partit nacionalista republicà, posteriorment s’afilià a la Lliga Regionalista, i fou elegit diputat provincial el 1917.

Va ésser regidor de Barcelona el 1920 i tinent d’alcalde diverses vegades fins a l’adveniment de la República.

Maymó, Carles Francesc *

Veure> Carles Francisco i Maymó  (jurista i mecenes català, 1877-1908).

Massot i Balaguer, Lluís

(Figueres, Alt Empordà, 1890 – Roma, Itàlia, 22 març 1962)

Advocat i polític. Dirigí les revistes “Cultura Escolar” i “Butlletí de Catalunya”.

Militant de la Lliga, fou regidor de Barcelona. S’afilià a Acció Catalana, però se’n separà durant la II República i tornà a la Lliga.

Dirigent de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, morí a Roma, on anà per veure promogut cardenal el pare Albareda.

Maspons i Labrós, Marià

(Granollers, Vallès Oriental, 23 abril 1840 – Barcelona, 12 maig 1885)

Polític i advocat. Germà de Francesc i de Maria Pilar.

De tendència conservadora, fou diputat provincial i a corts pel districte de Granollers. Participà en la discussió del tractat comercial amb Anglaterra i en l’elaboració del codi civil.

Presentà, en tant que president de la comissió encarregada, a Alfons XII, el Memorial de greuges, reivindicatiu dels interessos catalans.

Fou el pare de Jaume i Pere Maspons i Camarasa.

Masferrer i Vernis, Francesc Maria

(Vic, Osona, 6 gener 1889 – Buenos Aires, Argentina, 1954)

Advocat i polític.

Fundador, juntament amb Oriol Anguera de Sojo, de la Unió Jurídica de Catalunya. Representant de Catalunya als congressos de minories nacionals.

Fou un dels fundadors (1930) del “Diari de Vic”, que també dirigí.

Era membre del consell del Partit Catalanista Republicà.

Mascaró i Franquesa, Ròmul

(Lleida, 1844 – Montcada i Reixac, Vallès Occidental, 1893)

Polític i advocat. Fou membre de la Junta de Barcelona durant la revolució de setembre de 1868.

Presidí la diputació provincial de Barcelona i fou governador interí de la capital, i més tard ho fou titular, successivament, de les províncies de Saragossa i Tarragona.

Francesc Martí i Viladamor

Martí i Viladamor, Francesc -1616/89-

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 30 agost 1616 – Perpinyà, 21 desembre 1689)

Polític, advocat i escriptor. Cursà la carrera de dret a Barcelona i fou advocat fiscal de la batllia general de Catalunya, membre del Consell d’Estat i cronista reial.

Durant la guerra dels Segadors fou enviat per la Generalitat i el Consell de Cent a Münster, com a ambaixador català en les negociacions de pau entre França i Espanya, però, havent transigit davant les proposicions franceses, de retorn li foren retirats els càrrecs.

Entre les seves obres figuren Noticia universal de Cataluña (1641), en defensa de la revolta catalana, i Praesidium inexpugnabile principatus Cathaloniae pro jure eligendi Christianissimum Monarcham (1644), reimpresa a Viena i traduïda per ell al castellà a instàncies de la reina regent de França.