Arxiu d'etiquetes: advocats/des

Renau i Manén, Xavier

(Barcelona, 30 agost 1929 – 21 desembre 2009)

Escriptor i advocat. Ha conreat la poesia, les narracions i la prosa no de ficció.

Com a poeta ha fet confluir els topants del mite popular amb elements cabdals de la seva poètica més personal.

Interessat pels estudis històrics i les biografies, ha publicat Francesc Pujols (1984), Història dels Renau (1987), Viatge als orígens d’una família catalana. Els Renau 715-1991 (1992) i Història de Gualba. La vall de les aigües blanques (2000).

El 1991 fou nomenat secretari de l’Ateneu Barcelonès.

Quintana i Serra -germans-

Pompeu i Albert eren fills d’Albert de Quintana i Combis.

Albert de Quintana i Serra  (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1870 – Girona, 1957)  Advocat i polític. Es llicencià en dret i fou degà del Col·legi d’Advocats de Girona. Regidor i alcalde de Girona, després fou diputat provincial.

Pompeu de Quintana i Serra  (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1858 – 1939)  Advocat. Visqué a Cuba i fou elegit diputat provincial a les corts espanyoles per Torroella de Montgrí (1893 i 1896).

Quintana i de León, Albert de

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 5 octubre 1890 – Madrid, 18 juny 1932)

Polític republicà, advocat i escriptor.

Membre de la Unió Federal Nacionalista Republicana, col·laborà a “El Poble Català”, “La Publicitat” i “El Día Gráfico” (Barcelona), “El Autonomista” (Girona) i “El Sol” (Madrid).

Diputat provincial de Girona (1918-21), durant la II República fou governador civil de Girona i diputat d’ERC a les corts constituents per Girona (1931).

Quadras i Feliu, Manuel de

(Barcelona, 1860 – 12 abril 1927)

Industrial. Fill de Josep Quadras i Prim i germà d’Antoni, junt amb el qual continuà la fàbrica de filats d’estam del seu pare.

Li fou concedida la baronia de Quadras per la reina regent Maria Cristina (1900), i propietari de la Casa Quadras, construïda per a ell per J. Puig i Cadafalch (1905), a la Diagonal de Barcelona (des del 1972 propietat de l’ajuntament de Barcelona, que la destina a Museu Municipal de Música), i del mas de Quadres, a Massanes (Selva).

Fou el pare de Josep de Quadras i Veiret.

Pujol i Camps, Celestí

(Girona, 27 octubre 1843 – Madrid, 28 desembre 1891)

Historiador, advocat i numismàtic. Germà de Joaquim.

A Girona fou un dels fundadors de l’Asociación Literaria (1872) i del Memorial Numismático Español. Participà a la “Revista de Gerona”.

Fou secretari de Víctor Balaguer i membre de l’Academia de la Historia (1886), de l’Acadèmia de Belles Arts i de l’Institut Arqueològic de Roma.

S’especialitzà en l’estudi històric de la guerra dels Segadors, a la qual dedicà Gerona en la revolución de 1640 (1880, 1881), Melo y la revolución de Cataluña de 1640 (1886) i l’edició de la Crònica de Miquel Parets (1888-93).

Publicà també treballs de numismàtica gironina i un nomenclàtor de la província.

Puig de la Bellacasa i Déu, Lluís

(Barcelona, 29 setembre 1886 – 12 gener 1960)

Polític i advocat.

Milità a la Lliga Regionalista. Sobresortí com a orador.

Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona, on presidí la Comissió de Finances.

Puig d’Asprer, Josep

(Barcelona, 24 agost 1870 – Madrid, 13 novembre 1938)

Polític republicà i advocat. Fou membre del partit radical des de la seva fundació, del comitè de la Lliga dels Drets de l’Home (1905) i diputat provincial (1917).

Col·laborador de la Mancomunitat, en ésser proclamada la República fou governador civil de Lleida i diputat a les corts per Girona (1931).

El 1934 fou nomenat director general d’Administració Local i president de la comissió mixta de traspàs de serveis a la Generalitat, càrrec que dimití per les dificultats que el govern espanyol posà al traspàs dels serveis de radiodifusió.

Abandonà també el partit radical, a causa de la seva política anticatalana.

Pons i Umbert, Adolf

(Barcelona, 11 setembre 1873 – Madrid, 7 setembre 1945)

Publicista i advocat. Fou oficial de secretaria al congrés de Madrid i bibliotecari del congrés, des del 1891.

És autor de nombroses obres sobre temes polítics del seu temps, entre les quals cal esmentar La política y los partidos (1896), Del regionalismo en Cataluña (1902) i Organización y funcionamiento de las Cortes, según las Constituciones españolas.

Pons i Tàrrech, Marian

(Reus, Baix Camp, 24 març 1811 – Madrid, 4 abril 1884)

Polític i advocat. Fou assessor jurídic de l’ajuntament de Barcelona.

Figurà entre els animadors del partit progressista, fet que li valgué persecucions i el forçà a exiliar-se.

Col·laborava a diverses publicacions periòdiques.

Fou el pare de Frederic Pons i Montells.

Pons i Fuster -germans-

Bonaventura Pons i Fuster  (Manresa, Bages, 1784 – 1857)  Poeta. Conreà la poesia en català. Figura al recull Los Trobadors Nous, editat per Manero i seleccionat per Bofarull el 1858.

Lluís Gonçaga Pons i Fuster  (Manresa, Bages, 1802 – 1873)  Advocat. Exercí la carrera a Barcelona. Presidí els Jocs Florals de 1861 i hi féu un discurs notable. En són conegudes diverses poesies.