Arxiu d'etiquetes: advocats/des

Puig de la Bellacasa i Déu, Lluís

(Barcelona, 29 setembre 1886 – 12 gener 1960)

Polític i advocat.

Milità a la Lliga Regionalista. Sobresortí com a orador.

Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona, on presidí la Comissió de Finances.

Puig d’Asprer, Josep

(Barcelona, 24 agost 1870 – Madrid, 13 novembre 1938)

Polític republicà i advocat. Fou membre del partit radical des de la seva fundació, del comitè de la Lliga dels Drets de l’Home (1905) i diputat provincial (1917).

Col·laborador de la Mancomunitat, en ésser proclamada la República fou governador civil de Lleida i diputat a les corts per Girona (1931).

El 1934 fou nomenat director general d’Administració Local i president de la comissió mixta de traspàs de serveis a la Generalitat, càrrec que dimití per les dificultats que el govern espanyol posà al traspàs dels serveis de radiodifusió.

Abandonà també el partit radical, a causa de la seva política anticatalana.

Pons i Umbert, Adolf

(Barcelona, 11 setembre 1873 – Madrid, 7 setembre 1945)

Publicista i advocat. Fou oficial de secretaria al congrés de Madrid i bibliotecari del congrés, des del 1891.

És autor de nombroses obres sobre temes polítics del seu temps, entre les quals cal esmentar La política y los partidos (1896), Del regionalismo en Cataluña (1902) i Organización y funcionamiento de las Cortes, según las Constituciones españolas.

Pons i Tàrrech, Marian

(Reus, Baix Camp, 24 març 1811 – Madrid, 4 abril 1884)

Polític i advocat. Fou assessor jurídic de l’ajuntament de Barcelona.

Figurà entre els animadors del partit progressista, fet que li valgué persecucions i el forçà a exiliar-se.

Col·laborava a diverses publicacions periòdiques.

Fou el pare de Frederic Pons i Montells.

Pons i Fuster -germans-

Bonaventura Pons i Fuster  (Manresa, Bages, 1784 – 1857)  Poeta. Conreà la poesia en català. Figura al recull Los Trobadors Nous, editat per Manero i seleccionat per Bofarull el 1858.

Lluís Gonçaga Pons i Fuster  (Manresa, Bages, 1802 – 1873)  Advocat. Exercí la carrera a Barcelona. Presidí els Jocs Florals de 1861 i hi féu un discurs notable. En són conegudes diverses poesies.

Planas i Casals, Manuel

(Barcelona, 17 febrer 1837 – 11 març 1907)

Polític i advocat. Germà de Josep Maria.

Destacada personalitat del caciquisme, pertanyia al partit conservador i fou el veritable àrbitre de la política barcelonina, llevat dels períodes de govern liberal, quan cedia el lloc al cacic liberal Comas i Masferrer.

El 1877 fou elegit diputat provincial per Sant Sadurní d’Anoia fins al 1896, en que fou diputat a corts. Fou president de la diputació (1884-86 i 1890-94), i el 1897 fou nomenat senador vitalici.

Els últims anys de la seva vida minvà la seva influència i es retirà de la política.

Pi-Sunyer i Cuberta, Josep

(Barcelona, 18 desembre 1913 – Roses, Alt Empordà, 26 agost 1995)

Advocat i polític. Fill de Carles Pi i Sunyer i germà d’Oriol.

Secretari de la junta de govern del Col·legi d’Advocats de Barcelona (1973-76), el 1975 proposà la creació del Congrés de Cultura Catalana.

Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya des de poc després de la seva fundació l’any 1931 a través de les Joventuts d’Estat Català, tret dels anys que milità a Esquerra Democràtica de Catalunya (1975-78), representà a Esquerra Republicana com a diputat a corts (1980-82) i com a senador (1982-86).

Treballà per la implantació del jurat a Espanya, per la qual cosa li fou atorgada la Creu de Sant Ramon de Penyafort.

Pi i Sunyer, Josep Maria

(San Nicolás de los Arroyos, Argentina, 12 juliol 1889 – Barcelona, 1984)

Jurista i advocat. Fill de Francesc Pi i Sunyer i nét de Francesc Sunyer i Capdevila. Es llicencià en dret a Barcelona i es doctorà a Madrid.

Membre fundador d’Acció Catalana. Fou secretari de l’ajuntament de Barcelona durant la Segona República i durant la guerra civil ajudà alguns amics seus perseguits de la zona republicana facilitant-los passaports. Anà a París el 1937 i tornà el 1940.

Depurat, fou separat del seu càrrec a l’ajuntament. Guanyà la càtedra de dret administratiu (1940); com a catedràtic gaudí d’una gran popularitat per la seva bonhomia, humor i anecdotari subtil.

Personatge de món, esdevingué una figura familiar en reunions socioculturals. Fou degà del col·legi d’advocats i de la facultat de dret.

Especialitzat en dret administratiu, col·laborà en diverses revistes i diaris: “Revista Jurídica de Catalunya”, “Estudis Municipals”, “Catalunya Municipal”, “Catalunya Exprés”, etc.

Petit i Fontseré, Jordi

(Barcelona, 4 juny 1937 – 24 setembre 2004)

Advocat i economista. Fill de Joan Petit i Montserrat. Ha estat professor adjunt a la Facultat de Dret i professor agregat de la càtedra d’Hisenda Pública de la Facultat de Ciències Econòmiques de Barcelona.

Director regional de Catalunya del Banco Urquijo, membre de l’Instituto Español de Analistas de Inversiones i de l’Asociación Española de Ciencia Regional.

Obres principals: La adaptación del sistema tributario a la actividad económica española en el período 1957-62 (1967), Estructura económica de las Cajas de Ahorro catalanas (1967) i Estudio comparativo de las Cajas de Ahorro españolas con las del Mercado Común (1968).

Ha ocupat el càrrec de director general de Turisme de la Generalitat de Catalunya i fou síndic de la Sindicatura de Comptes de Catalunya.

Pers i Fontanals, Manuel

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1809 – 1867)

Advocat i escriptor.

Publicà Reseña histórica de la aristocracia española desde la invasión de los godos hasta 1830 (1836), Memoria sobre la organización de la milicia en Barcelona (1841) i Código social o sea eco de la moral de las naciones antiguas y modernas (1844).