(Xàtiva, Costera, 1633 – València, 1701)
Jurista. Fou catedràtic de la facultat valenciana i advocat de prestigi.
Publicà el tractat De effectibus immemorialis praescriptionis, et consuetudinis, en dos volums (1690-1700).
(Palma de Mallorca, 1790 – 1875)
Polític. Advocat, fou el principal organitzador del partit progressista a les Illes i governador civil en 1840-43 i en 1854-56. Diputat a corts en 1846-50, aconseguí d’ésser molt respectat per les diferents tendències progressistes illenques i pels membres del partit democràtic.
Fou nomenat president honorari de la Junta Provincial Revolucionària de l’octubre de 1868. Després, es resistí, sense èxit, a acceptar el comandament peninsular de Ruiz Zorrilla, i intentà el manteniment d’una conciliació liberal enfront del partit radical.
(País Valencià, segle XV – segle XVI)
Historiador. Era advocat. Fou mestre racional de la governació de Castelló.
És autor del manuscrit Spill manifest de les coses manifestes del vescomtat de Castelló (1518).
(Albaida, Vall d’Albaida, 23 juny 1869 – Madrid, 21 desembre 1957)
Historiador de l’art, advocat i polític. Fou catedràtic d’història de l’art a Madrid des del 1903 i, conjuntament amb Gómez Moreno, cofundador del “Archivo Español de Arte y Arqueología”.
És autor de diversos llibres: Jacomart y el arte hispano-flamenco cuatrocentista (1913), Rodrigo de Osona, padre e hijo, y su escuela (1933), La sala de las Musas en el Museo del Prado, etc.
(Ciutadella, Menorca, 1790 – segle XIX)
Eclesiàstic. Fou advocat i catedràtic de retòrica a Osca. Més tard guanyà canongies a València i a Ciutadella. Excel·lí com a predicador.
(València, 10 juliol 1813 – Madrid, 8 abril 1888)
Polític i advocat. Republicà federal, fou diputat (1854 i 1869) i ministre d’ultramar amb la I República (del 22 febrer al 29 juny 1873); com a tal va declarar la llibertat dels esclaus a l’illa de Cuba.
Un cop caiguda la República, continuà fidel a Francesc Pi i Margall i formà part del Consell federal (1882-83).
Col·laborà en diferents periòdics, des dels quals defensà els seus ideals.
(Requena, Plana d’Utiel, 1824 – València, 1898)
Advocat i polític. Llicenciat en lleis (1845), s’afilià al partit federal i es distingí en la revolució del 1868; fou secretari de la junta de València, i posteriorment, regidor i diputat provincial.
Durant la Primera República fou governador de Logronyo i diputat a corts. Treballà en la reconstitució del seu partit, i en morir era president del directori federalista de València.
(la Vila Joiosa, Marina Baixa, 23 novembre 1845 – 6 juliol 1907)
Advocat. Catedràtic a Oviedo (1874) i a València, fou desposseït del càrrec el 1875 perquè es negà a jurar la Constitució. Catedràtic de dret polític i administratiu a València (1884-1907), fou un decidit defensor de la llibertat de càtedra.
Publicà manuals de Psicología (1874) i de Derecho mercantil (1882). Pertangué a la Sociedad Geográfica de Madrid i fou un destacat excursionista. Resultat d’aquesta activitat són les obres Sierra Nevada (1903), Por el Júcar (1905) i La Alpujarra y Sierra Nevada (1906).
Fundà una colònia escolar per als infants de la Vila Joiosa i de Relleu.
(Ontinyent, Vall d’Albaida, 8 desembre 1868 – València, 1 setembre 1936)
Advocat i polític. Llicenciat en dret (1892). Carlí, fundà (1911) el “Diario de Valencia”; fou regidor de València, diputat provincial i diputat a corts. Ocupà càrrecs destacats dins d’Acció Catòlica.
Amb Lluís Lúcia i d’altres dirigents tradicionalistes, fou un dels promotors del Partit Social Popular (1922). Durant la Segona República fou membre de la Dreta Regional Valenciana i presidí la seva minoria a l’ajuntament de València.
Fou empresonat i executat alguns mesos després de començar la guerra civil de 1936-39.
(València, 15 juny 1911 – agost 1982)
Advocat i polític. Fou catedràtic i director del departament de dret polític a la facultat de dret de València. Afiliat a la Dreta Regional Valenciana durant la Segona República, ha ocupat després diversos càrrecs dins FET y de las JONS i ha estat vice-president de la diputació de València, procurador a les corts i conseller nacional del Movimiento.
Entre les seves obres cal destacar Tratado de derecho constitucional (legislación extranjera) (1950), Esquema de historia constitucional de España (1948), Antonio Maura, la revolución desde arriba (1954), Canalejas (1956), Del 19 de marzo al 14 de abril (1959), Historia política de la España roja (1954), De la república al comunismo (1959), El Portugal de Oliveira Salazar (1957) i La revolución de 1854 (1960).
Dades dels Països Catalans 