(Lleida, 1940 – )
Artista plàstic. Pertangué al “Grup Cogul”.
Ha destacat com a informalista, amb notables collages d’un estil ben personal, féu uns gravats publicats al llibre Petit homenatge a la flor de paret (1967).
Més tard s’ha inclinat cap a les noves formes de l’art conceptual i ha explorat noves tècniques artístiques: fotomuntatge, environament, etc.
Ha participat també, com a actor, en diverses pel·lícules: Bilbao (1978), de Bigas Luna, Barcelona Sud (1981), de J. Cadena, etc.
(Barcelona, 27 maig 1851 – 8 abril 1890)
Actor teatral. Debutà en la companyia Tutau-Mena, al Teatre Olimp (1872).
El 1874 intervingué en obres teatrals al Liceu, i des del 1876 actuà al Romea. Hi estrenà Mar i cel, de Guimerà, un dels seus majors èxits.
Escriví algunes comèdies.
(Barcelona, 16 juny 1863 – 24 febrer 1933)
Actor i director teatral. Debutà al Teatre Espanyol de Barcelona.
Del 1890 al 1895 actuà en la companyia d’Antoni Tutau i formà part de les de Josep Valero i Martínez Sierra.
Prengué part en l’estrena de moltes obres teatrals modernistes estrangeres (d’Ibsen, Maeterlinck, Hauptmann, Wilde, etc) i d’autors catalans (com Frederic Soler, Guimerà, Iglésias, Rusiñol, etc).
Participà en les representacions de l’Agrupació Avenir organitzades per Felip Cortiella. Fou director del Teatre de les Arts (1904-05) i de la companyia del Foment del Teatre Català.
Fou el pare del també actor Enric Guitart i Matas.
(Barcelona, 1 maig 1909 – 29 novembre 1999)
Actor teatral i cinematogràfic. Fill de l’actor i director Enric Guitart i Soldevila, es va formar en les companyies catalanes d’Enric Borràs i Maria Vila-Pius Daví.
A partir del 1939 es destacà com a primer actor de l’escena espanyola, sobretot en la interpretació del monòleg de P. Bloch Les mans d’Eurídice, que representà milers de vegades en castellà i, darrerament, també en català.
(Igualada, Anoia, 1845 – Barcelona, 1905)
Actor, autor i director teatral.
Es destacà amb obres de Frederic Soler “Pitarra”, amb la companyia La Gata.
Treballà també per a les formacions teatrals de Colomer i de Mateu.
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 27 abril 1843 – Barcelona, 9 desembre 1921)
(o Hermenegild) Actor i director teatral. Debutà, a disset anys, al teatre del Circ Barcelonès.
En el teatre en català debutà el 1865 al teatre Romea amb l’obra La creu de Plata, de Francesc Pelagi Briz. Interpretà obres com Els tres tombs, Cura de moro, El guant del degollat, etc.
El 1913, a setanta anys, encara treballà al sainet Les bodes d’en Ciril·lo, i el 1917 participà a l’estrena al teatre Victòria de L’auca del senyor Esteve.
Els últims anys dirigí l’Escola de Declamació del Coliseu de Pompeia (Gràcia). Es retirà el 1919.
(Barcelona, 3 gener 1868 – 26 maig 1939)
Actor teatral. Fill del també actor Manuel Giménez i Iroz (Barcelona, 1840-1925).
Va debutar en l’escena catalana el 1894 i aconseguí un gran prestigi com a intèrpret de les versions catalanes d’obres clàssiques i del repertori universal, que va alternant amb el repertori català.
Va exercir també com a director d’escena i professor de declamació i va ésser un dels principals col·laboradors d’Adrià Gual en el Teatre Íntim.
(Madrid, 5 setembre 1905 – Barcelona, 3 desembre 1995)
Cantant i actor. El 1935 actuà per primer cop al Gran Teatre del Liceu.
El 1940 començà a cantar sarsueles amb el mestre Pablo Sorozábal i el 1950 inicià la carrera cinematogràfica. Es retirà el 1972, havent rodat més de 50 pel·lícules.
Fou el pare de Mario Gas i Cabré.
(Barcelona, 1821 – 26 març 1880)
Actor, director i autor de teatre. Abandonà la carrera militar per causes polítiques, i es dedicà al teatre. Debutà al Teatre Principal de Barcelona (1849-50), en sainets de Josep Robrenyo, de Francesc Renart, etc, i al Liceu, amb La Passió… (1852). Del 1858 al 1862 actuà sovint al Teatre Principal de València.
En 1869-79 actuà al Romea de Barcelona, on estrenà La dida (1872), El rector de Vallfogona (1871), El ferrer de tall (1874) i d’altres de Frederic Soler, i Pau Claris (1879), de Conrad Roure; també dirigí un gran nombre d’obres.
Traduí algunes peces de l’italià i del francès i n’escriví en castellà, com Los percances de un viaje (1850) i El halconero (1874).
Fou el pare del també actor Frederic Garcia-Parreño i Alegria (València, 1864 – Barcelona, 1922).
Dades dels Països Catalans 