Arxiu d'etiquetes: abats Rodes

Llupià i de Llupià, Tomàs de

3 Respostes

(Rosselló, segle XVI – 1580)

Eclesiàstic. Quart fill de Joan de Llupià i de Vallgonera, i germà de Carles (I), Lluïsa i Pere (I). Fou abat comendatari de Sant Pere de Rodes.

El 1559 explotava mines d’argent al terme d’Arles (Vallespir), en associació amb el seu parent Galceran de Vallgornera i amb Joan Borràs, professor de medicina a Perpinyà. Alhora fruïa de la castellania i del forn de destret de Salses.

També, anteriorment al 1570, havia armat una galera, dita Lupiana, que comandava personalment i que encallà, una vegada, prop de Melilla. Quan morí, aquest vaixell passà al seu besnebot, Gabriel de Llupià, i fou adquirida, més tard, per la corona d’Espanya.

El seu nebot Lluís de Llupià i Xanxo, procurador reial, fou el seu hereu universal.

Estruc, Bernat -humanista-

Deixa un comentari

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, segle XIV – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, després 1419)

(o Astruc)  Humanista benedictí i doctor en dret.

Abat de Santa Maria de Roses (1396-1401), de Sant Esteve de Banyoles (1401-08), de Rodes (1410-13) i de Sant Cugat (1416-19).

Estigué al servei de Joan d’Aragó, comte d’Empúries. Partidari del papa Benet XIII, fou durant deu anys capità del palau apostòlic d’Avinyó.

Es conserva d’ell un Tractatus contra alchimistas, escrit el 1404.

Eldesind -abat Rodes-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle X)

Abat de Sant Pere de Rodes. Fill de Tassi, el fundador de l’establiment.

L’any 948, gràcies als bons oficis de Gotmar, bisbe de Girona, el monestir esmentat i el de Banyoles feren les paus després d’haver sostingut diferències greus i després de presentar-se a Reims, davant el rei Lluís, Tassi i l’abat Acfred de Banyoles.

L’any 953, a Laon, era el propi Eldesind el que compareixia davant el rei per arrencar-ne un precepte beneficiós.

Obtingué privilegis del papa Benet VI en un viatge a Roma, realitzat l’any 974.

Castellarnau, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Sant Pere de Rodes, el Port de la Selva, Alt Empordà, 1673)

Religiós i erudit. Durant els darrers anys de la seva vida fou abat del monestir de Sant Pere de Rodes, i abans ho havia sigut del de Sant Cugat del Vallès, on ocupà el càrrec de prior i de vicari general.

Escriví un Índice o repertorio por orden alfabético de las cosas notables del archivo de San Cugat, i una història dels abats d’aquest establiment. Les dues obres han restat inèdites.