(Catalunya, segle XVII)
Abat de Poblet (1680-84). Succeí a Antoni Rossell al tercer mandat d’aquest.
Fou així el LXIX abat de la comunitat pobletana, i el XV dels quadriennals. Féu pintar divuit quadres de figures il·lustres de Poblet. Impulsà algunes obres al monestir.
Seria succeït per Josep Tresànchez.
(Segarra ?, 1442 – Poblet, Conca de Barberà, 23 maig 1526)
46è Abat perpetu de Poblet (8 febrer 1502-1526).
Era doctor en teologia i catedràtic de Lleida, quan fou tramès a Roma (1502) per gestionar del papa que els abats de Poblet fossin trianuals. Havent mort entretant l’abat Joan Boada, fou elegit abat estant a Roma, i canviant radicalment de parer es féu confirmar com a abat perpetu; a causa d’això fou sovint excessivament tolerant amb tots.
El seu govern fou, però, profitós; emprengué grans obres al monestir: en les muralles, en l’ordinació d’aigües i construcció de la torre de les aigües i en el sobreclaustre. El 1503 fou nomenat procurador general de l’orde i rebé la visita de Ferran II de Catalunya-Aragó. El 1509 rebé la possessió definitiva del santuari del Tallat, que convertí en priorat.
Obtingué de Carles I el 1509 la confirmació de l’elecció d’abats perpetus contra la butlla d’Alexandre VI (1502), que concedia que fossin trianuals, i amb l’ofrena de l’emperador recusà el nomenament d’un coadjutor fet pel papa Lleó X el 1521.
A la seva mort, fou enterrat a la sala capitular.
(Catalunya, segle XIV – Santes Creus ?, Alt Camp, 1402 ?)
Abat de Santes Creus (1380-1402).
En 1384 estatjà el príncep Joan, duc de Girona, quan aquest fou desposseït per uns dies de la lloctinència reial. El gest li valgué l’amistat de Joan (I) quan aquest pujà al tron.
L’acompanyà en diverses ocasions i obtingué un precepte reial pel qual eren perdonats tots els deutes contrets pel monestir.
(Barcelona, vers 1430 – 19 novembre 1505)
Abat de Montserrat (1483-93) i bisbe de Vic (1493-1505). De família noble, senyors de Castellet del Penedès, fou degà de l’església de Girgenti i abat comendatari del monestir basilià de la Grotta (Sicília).
Fou nomenat abat comendatari del monestir de Montserrat. Rebé del papa Alexandre VI la dignitat de bisbe de Vic.
Durant el seu episcopat, manà imprimir el missal de Vic (1496) i volia imprimir el breviari. Arranjà els problemes de jurisdicció que mantenien els canonges de Manresa amb l’església de Vic. Assistí a la cort de Barcelona (1493), ciutat on féu llargues estades.
Fou president de la generalitat de Catalunya (1491-93).
(Zamora, Castella, segle XV – Poblet, Conca de Barberà, 10 novembre 1498)
Monjo de Poblet. Lloctinent d’almoiner de Ferran II de Catalunya en temps de l’abat Miquel Delgado, i després abat del seu monestir (1480-98).
El rei el nomenà president de la Generalitat (1488-91). El 1493, allotjà a Poblet Ferran II i Isabel, amb gran seguici.
Acabà la construcció de la Porta Daurada, començada per l’abat Delgado, i féu bastir una ermita a la Mare de Déu dels Torrents (Vimbodí), refeta el segle XVIII.
Inicià a Poblet la tradició de les rajoletes valencianes blaves de paviment amb l’escut abacial. Es conserva també un gran plat amb les seves armes.
(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)
Abat de Poblet. Fou elegit el 1815, després de dos anys de seu vacant per retirada de Josep Barba al primer mandat d’aquest.
Era C abat de la sèrie general pobletana i XLVI de la quadriennal.
Cessà el 1819 i fou succeït per Esteve Torrell al primer mandat d’aquest.
(la Selva del Camp, Baix Camp, 1590 – el Vilosell, Garrigues, 1648)
Abat de Poblet. Estudià teologia a Lleida. Monjo de Poblet, fou elegit abat dues vegades, la primera el 1636 i la segona el 1644; ambdués vegades fou succeït per Rafael Llobera.
Al final del primer abadiat (1640) Felip IV es cartejà amb ell car pretenia d’anar a viure a Poblet durant la cort que havia de celebrar-se a Montblanc, però que no arribà a convocar-se.
La seva segona elecció es féu amb variants sobre el sistema congregacional de les eleccions, a causa d’haver-se separat Catalunya d’Espanya.
Durant els seus abadiats fou ben palesa l’adhesió de Poblet a la causa catalana de la guerra dels Segadors, i fou una època dura de privacions per al monestir. Ell mateix fou assaltat i robat per soldats francesos quan el 1645 es dirigia a Barcelona.
El 1648 fou nomenat vicari general de tots els monestirs cistercencs, masculins i femenins, del Principat.
(Catalunya, segle XIII – Poblet, Conca de Barberà, 1348)
XXXIII Abat de Poblet (del 8 al 14 d’agost de 1348). Abans del 1330 era un cavaller del rei Alfons III, el qual deixà per fer-se monjo de Poblet.
Adquirí un gran prestigi dintre el monestir, on ensenyà ciències naturals i exactes. Hom el creu autor d’un projecte de cimbori per al monestir, que restà inacabat.
Elegit abat en plena Pesta Negra, morí al cap d’una setmana de tenir cura dels apestats. En la pesta morí el seu predecessor, Ponç de Copons, i més de la meitat de la comunitat.
Fou succeït per Arnau d’Eixamús.
(Tortosa, Baix Ebre, 1663 – Barcelona, 1708)
Prelat. Germà de Josep i de Jacint. El 1704 fou elegit abat del monestir de Benifassà.
Era partidari de Carles d’Àustria, fet que li costà una denúncia i que l’obligà a refugiar-se a Barcelona amb 23 dels seus monjos. Un cop dominada Catalunya pels austròfils, el rei Carles el nomenà conseller.
Morí poc després d’expirar el seu quadrienni com a abat.
(Tortosa, Baix Ebre, 1557 – Barcelona, maig 1598)
Eclesiàstic i polític. Abat de Poblet (1583-98) i president de la Generalitat (1587-90 i 1596-98). Era fill natural del vescomte de Castellbó, Lluís d’Oliver, i per aquesta raó era incapacitat per exercir càrrecs; però rebé dispensa especial del papa Pius V.
Com a abat de Poblet, el 1587 assistí al capítol general del Císter, on aconseguí el permís per edificar un col·legi al priorat de Sant Vicenç de València i un dormitori per a monjos joves a Poblet.
És diu d’ell que el 1585, quan Felip II visità Poblet, no li volgué obrir les portes quan s’anuncià com a rei d’Espanya, però el deixà entrar quan el monarca, advertint les raons que se li oposaven, s’identificà com a comte de Barcelona.
El 1587 fou elegit diputat eclesiàstic i president de la Generalitat. Exercí el càrrec amb dignitat i es preocupà molt d’impulsar noves construccions al monestir. Fou reelegit el 1596, i durant aquest segon període féu construir l’obra nova del Palau de la Generalitat, incloent-hi la façana.
Morí al priorat de Natzaret, a Barcelona, i fou enterrat a la sala capitular de Poblet.
Dades dels Països Catalans 