Arxiu d'etiquetes: 2001

Cañas i Cañas, Josep

Deixa un comentari

(Banyeres del Penedès, Baix Penedès, 23 maig 1905 – el Vendrell, Baix Penedès, 5 gener 2001)

Escultor i dibuixant. De formació autodidacta, exposà individualment per primera vegada a Barcelona l’any 1931 (Sala Parés). Becat per la Generalitat, el 1935 feu estades a Londres i a París. Després de la guerra civil féu una llarga estada a Mèxic, on recreà el tema indigenista i que ha influït notablement la seva producció posterior. Té obra als museus d’art modern de Barcelona, Madrid, Bilbao, Mèxic, etc.

Entre les seves obres més populars, cal destacar-ne els monuments A fra Ginebre Serra (a Carmel, Monterrey, Califòrnia), La Sardana (parc de Montjuïc de Barcelona) i el monument Als castellers (Vilafranca del Penedès, 1963). És autor del llibre El Vandalismo glorificado (1975).

Busquets i Bragulat, Juli

Deixa un comentari

(Barcelona, 16 maig 1932 – 21 juliol 2001)

Militar i polític. Ingressà a l’exèrcit el 1949, hi mantingué actituds crítiques que li valgueren diverses sancions. Essent comandant d’enginyers i diplomat d’estat major, fou un dels fundadors (1974) de la Unión Militar Demócrata (UMD), de la qual fou primer secretari; el 1975 passà mig any a la presó d’El Hacho, a Ceuta.

Després d’abandonar l’exèrcit (1977), fou diputat del PSC-PSOE (1977-89). Professor de la Universitat de Barcelona (1961-69) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (des del 1969).

És autor dels llibres El militar de carrera en España. Estudio de sociología militar (1967), Introducción a la sociología de las nacionalidades (1971) i de Pronunciamientos y golpes de Estado en España (1982).

Blancafort i París, Gabriel

4 Respostes

(la Garriga, Vallès Oriental, 10 maig 1929 – Collbató, Baix Llobregat, 24 agost 2001)

Orguener. Rebé la primera formació musical del seu pare, Manuel Blancafort i de Rosselló, i germà d’Albert. Començà la seva tasca d’orgueneria a la casa Rogent (Collbató), l’any 1954; amplià coneixements a París (1956) i Ludwinsburg (1959), i des del 1963 s’establí a Collbató, on formà amb Joan Capella l’orgueneria Blancafort-Capella.

Coneixedor profund dels instruments històrics, ha restaurat, entre d’altres, els orgues del Vendrell (1962), Daroca (1964), Morella (cadireta, 1968), Maó (1973), Montblanc (1977) i Sant Sever de Barcelona (1981). Cal destacar, d’entre els orgues construïts de bell nou, el de Sant Pius X, a Barcelona (1971), Mataró (1974), Badalona (1974), Marbella (1975), Torreciudad (1975) i Tibidabo, a Barcelona (1979).

Barnils i Folguera, Ramon

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 13 octubre 1940 – Reus, Baix Camp, 14 març 2001)

Periodista. Ha exercit de professor a l’Escola de Periodisme de l’Església, a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona, a l’Escola Eina de disseny, als Estudis de Formació Continuada de la Universitat de Barcelona i a l’Aula de Lletres.

“Catalunya té dues tares: una llei dictatorial, repressiva, ara en diuen Constitució; i uns polítics mediocres i connivents i mamellons”. (Ramon Barnils i Folguera)

En premsa, ha treballat per a diversos setmanaris, diaris i revistes, així com a les agències d’informació Europa Press i Efe. En ràdio, ha treballat a Ràdio 4 i Catalunya Ràdio.

Ha conreat la traducció i també ha col·laborat en els llibres La torna de la torna, Salvador Puig Antich i el MIL, Les entrevistes del lloro i Com guanyar amics.