(València, 27 agost 1895 – 28 juny 1967)
Escriptor. Germà de Miquel. Publicà narracions, teatre i, sobretot, poesia.
El seu llibre més important i antològic és Semprevives (1963), que recull la tradició floralesca de Teodor Llorente i alhora la valencianitat popular.
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 18 maig 1967 – )
Política. Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona (1990), exercí l’advocacia fins l’any 1999.
Fou senadora per Eivissa i Formentera (1996-99) per la candidatura de l’agrupació d’electors Eivissa i Formentera al Senat. Fou cap de llista del Pacte Progressista d’Eivissa en les eleccions al Parlament Balear del juny de 1999, i fou elegida presidenta del Consell d’Eivissa i Formentera. Des de llavors a ocupat diversos càrrecs al Govern Balear.
Membre del Grup de Teatre Arts i Oficis.
(Palma de Mallorca, 1903 – 1967)
Escriptor. Regidor republicà.
Es dedicà al teatre: Nit de festa (1928), Bosc endins (1936) i Els comparses (1964); també publicà algunes novel·les: L’altre camí (1959) i Pel camí del vent (1968).
(Rosselló, 1958 – 1967)
(CERCA) Entitat. Creada pel director de l’Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals Jean-Gagriel Gigot, i per investigadors rossellonesos.
Des del 1958 publicà un butlletí trimestral, bilingüe -francès i català-, ciclostilat fins al número 24 (1964) i imprès després fins al número 37-38, el darrer (1967).
Hi col·laboraren Miquel Bouille, Albert Cazes, Jordi Claustres, Marcel Durliat, Roger Grau, Pere Ponsich i, sobretot, J.-G. Gigot, que en fou sempre el director.
(Maó, Menorca, 7 abril 1889 – Palma de Mallorca, 22 abril 1967)
Pastor protestant. Fill de Joan Capó i Pons i germà de Josep i de Samuel.
Fou pastor al Clot i al Poblenou (Barcelona), així com a Palma de Mallorca, Capdepera, Portocristo i Rubí.
(Camagüey, Cuba, 27 març 1892 – l’Havana, Cuba, 4 agost 1967)
Militar. Establert a Barcelona a l’inici de la guerra civil de 1936-39, comandà, amb èxit, l’expedició republicana per a sotmetre Eivissa. Passà després a Mallorca, on desembarcà a Portocristo, però el contraatac, ajudat per l’aviació italiana, obligà el cos expedicionari a retirar-se. Per l’octubre del mateix any obstaculitzà l’ofensiva contra Madrid amb la tàctica de guerrilla.
S’exilià a Cuba i després a Mèxic (1955) on conegué Fidel Castro, el qual li demanà de dirigir l’entrenament dels membres de l’organització Gramma.
A més de Mi desembarco en Mallorca (Mèxic 1944) i Mi aporto a la Revolución Cubana, és autor d’una vintena d’obres dedicades a la guerrilla.
(Barcelona, 1889 – 1967)
Pintor. Residí molts anys a Montbrió del Camp. Viatjà de jove per diversos països d’Europa.
Conreà gairebé sempre la pintura a l’aquarel·la i excel·lí com a paisatgista i retratista. Exposà poques vegades.
(Vinaròs, Baix Maestrat, 9 novembre 1903 – València, 24 setembre 1967)
Poeta, erudit i periodista. Dirigí una etapa de “Taula de Lletres Valencianes”.
Poeta postsimbolista, publicà L’espill a trossos (1928), La llum tremolosa (1948) i Les taronges amargues (1955). D’entre els seus treballs d’investigació cal fer esment d’El editor don Mariano de Cabrerizo (1949) i Valencia y su reino (1965).
(Igualada, Anoia, 1967 – ? )
Grup artístic. Format pels barcelonins Josep Lluís Jubany (1948), Ramon Herreros (1948), Jordi Morera (1945) i Alexandre Tornabell (1945).
Oberta a tots els corrents i amb un clar desig de sostreure’s a la subjectivitat, s’interessaren per totes les formes i mitjans de comunicació visual tendents a una presa de consciència.
(Foradada, Noguera, 1886 – Ponts, Noguera, 1967)
Autor teatral i poeta. En la seva producció destaquen el recull poètic Enfilall (1906), les obres teatrals La rosa de Jericó (1908), Els vagabunds (1909) i Vidamor (1911), i la novel·la Ombres (1924).
Dades dels Països Catalans 