(Palma de Mallorca, 1903 – 1967)
Escriptor. Regidor republicà.
Es dedicà al teatre: Nit de festa (1928), Bosc endins (1936) i Els comparses (1964); també publicà algunes novel·les: L’altre camí (1959) i Pel camí del vent (1968).
(Rosselló, 1958 – 1967)
(CERCA) Entitat. Creada pel director de l’Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals Jean-Gagriel Gigot, i per investigadors rossellonesos.
Des del 1958 publicà un butlletí trimestral, bilingüe -francès i català-, ciclostilat fins al número 24 (1964) i imprès després fins al número 37-38, el darrer (1967).
Hi col·laboraren Miquel Bouille, Albert Cazes, Jordi Claustres, Marcel Durliat, Roger Grau, Pere Ponsich i, sobretot, J.-G. Gigot, que en fou sempre el director.
(Maó, Menorca, 7 abril 1889 – Palma de Mallorca, 22 abril 1967)
Pastor protestant. Fill de Joan Capó i Pons i germà de Josep i de Samuel.
Fou pastor al Clot i al Poblenou (Barcelona), així com a Palma de Mallorca, Capdepera, Portocristo i Rubí.
(Camagüey, Cuba, 27 març 1892 – l’Havana, Cuba, 4 agost 1967)
Militar. Establert a Barcelona a l’inici de la guerra civil de 1936-39, comandà, amb èxit, l’expedició republicana per a sotmetre Eivissa. Passà després a Mallorca, on desembarcà a Portocristo, però el contraatac, ajudat per l’aviació italiana, obligà el cos expedicionari a retirar-se. Per l’octubre del mateix any obstaculitzà l’ofensiva contra Madrid amb la tàctica de guerrilla.
S’exilià a Cuba i després a Mèxic (1955) on conegué Fidel Castro, el qual li demanà de dirigir l’entrenament dels membres de l’organització Gramma.
A més de Mi desembarco en Mallorca (Mèxic 1944) i Mi aporto a la Revolución Cubana, és autor d’una vintena d’obres dedicades a la guerrilla.
(Barcelona, 1889 – 1967)
Pintor. Residí molts anys a Montbrió del Camp. Viatjà de jove per diversos països d’Europa.
Conreà gairebé sempre la pintura a l’aquarel·la i excel·lí com a paisatgista i retratista. Exposà poques vegades.
(Vinaròs, Baix Maestrat, 9 novembre 1903 – València, 24 setembre 1967)
Poeta, erudit i periodista. Dirigí una etapa de “Taula de Lletres Valencianes”.
Poeta postsimbolista, publicà L’espill a trossos (1928), La llum tremolosa (1948) i Les taronges amargues (1955). D’entre els seus treballs d’investigació cal fer esment d’El editor don Mariano de Cabrerizo (1949) i Valencia y su reino (1965).
(Igualada, Anoia, 1967 – ? )
Grup artístic. Format pels barcelonins Josep Lluís Jubany (1948), Ramon Herreros (1948), Jordi Morera (1945) i Alexandre Tornabell (1945).
Oberta a tots els corrents i amb un clar desig de sostreure’s a la subjectivitat, s’interessaren per totes les formes i mitjans de comunicació visual tendents a una presa de consciència.
(Foradada, Noguera, 1886 – Ponts, Noguera, 1967)
Autor teatral i poeta. En la seva producció destaquen el recull poètic Enfilall (1906), les obres teatrals La rosa de Jericó (1908), Els vagabunds (1909) i Vidamor (1911), i la novel·la Ombres (1924).
(València, 1888 – Barcelona, 1967)
Editor i escriptor en castellà. Visqué a València i a Madrid, on posà en pràctica la política de Blasco i Ibáñez i dels grups republicans. Fundà l’editorial Cervantes i tendí cap al valencianisme polític.
El 1920 s’instal·là a Barcelona, on traslladà l’editorial. És considerat l’inspirador de la festa de la Diada del Llibre (1923).
Publicà Socialismo, sindicalismo y georgismo (1912), El fascismo (1922), etc.
(Madrid, 1895 – 5 gener 1967)
Militar. El 1945 fou nomenat governador civil de la província de Barcelona. Durant el seu mandat tingueren lloc (abril 1947) les festes de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, organitzades per l’abat Aureli Maria Escarré, pocs dies després de les quals Bartolomé Barba cessà en el càrrec.
Sobre la seva actuació durant aquest període publicà Dos años al frente del gobierno civil de Barcelona y varios ensayos (Madrid 1948).
Dades dels Països Catalans 