Arxiu d'etiquetes: 1944

Capdevila i Balanzó, Josep Maria

1 Resposta

(Olot, Garrotxa, 14 juny 1892 – Banyoles, Pla de l’Estany, 3 gener 1972)

Crític i assagista. Llicenciat en dret, passà pels Estudis Universitaris Catalans. Deixeble d’Eugeni d’Ors, fou un dels fundadors de la Societat Catalana de Filosofia, dirigí (1925) “La Paraula Cristiana” i fou fundador (1929) i director del diari catòlic “El Matí” i cofundador del Taller-Escola d’Art de Tarragona. Exiliat el 1939, fou professor de literatura i filosofia a la universitat de Popayán (Colòmbia) i després al Liceo Benalcázar de Calí. Retornà a Catalunya el 1965 i s’instal·là a Banyoles.

Influït per Ramon Llull i els escolàstics, fou un crític en la línia de De Sanctis. Publicà Poetes i crítics (1925), Les cent millors poesies de la llengua catalana (1925), Amics i terra amiga (1932), En el llindar de la filosofia (1960), Eugeni d’Ors. Etapa barcelonina (1965), Estudis i lectures (1965) i Del retorn a casa (1971), i d’altres obres, assaigs i articles sobre filosofia, sociologia i literatura. D’un estil elegant i diàfan, influí molt en el moviment de renovació cristiana.

Fou el pare de Francesc Capdevila i Muntaner  (Catalunya, 1922 – Barcelona, 1944)  Escriptor. Publicà la novel·la Alló que la història d’Abbot Farm no explica (1951), d’estil directe i irònic.

Bonastre i Bertran, Francesc

Deixa un comentari

(Montblanc, Conca de Barberà, 20 abril 1944 – Barcelona, 20 setembre 2017)

Musicòleg i compositor. Féu estudis musicals amb Francesc Tàpies, a Tarragona. Es llicencià a la Universitat de Barcelona el 1967 amb la tesi Estudis sobre la verbeta, per la qual obtingué el primer Premio Nacional de Musicologia (1976) i fou publicada a Tarragona el 1982.

Professor d’història de la música a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1968 i director de l’Institut de Musicologia Josep Ricart i Matas, de la mateixa universitat (1980).

Ha publicat Música y parámetros de especulación (1977), Felip Pedrell. Acotaciones a una idea (1977), De l’organologia musical i els aspectes crítics (1980) i les edicions crítiques d’obres de Lluís V. Gargallo, Francesc Soler i B. Bertran.

De la seva obra com a compositor cal esmentar el poema simfònic per a cobla Sant Ramon de Penyafort (1964), que obtingué el primer premi Joaquim Serra, les cantates Joglaresques (1967) i Cançons d’estudiant (1970) i l’oratori Canticum Trium Puerorum (1981-82).

Aubet i Semmler, Maria Eugènia

Deixa un comentari

(Barcelona, 30 abril 1943 – 17 febrer 2024)

Arqueòloga. Formada a la Universitat de Barcelona, on fou deixebla de Lluís Pericot i de Joan Maluquer de Motes, entre el 1972 i el 1982 fou investigadora del CSIC. El 1982 accedí a una càtedra de prehistòria a la Universitat Autònoma de Barcelona, i el 1992 a la Universitat Pompeu Fabra.

El seu treball de recerca s’ha centrat en l’estudi de la civilització tartèssica de la baixa Andalusia i en l’impacte colonial fenici a la Península Ibèrica.

Entre els seus treballs cal destacar Los marfiles orientalizantes de Praeneste (1971), La necrópolis de Setefilla en Lora del Río, Tiro y las colonias fenicias de occidente (1987), el 1995 dirigí Catálogo documental de los fenicios en Andalucía i el 1997 va coordinar el volum Los fenicios en Málaga.