Arxiu d'etiquetes: 1931

Batlle i Gallart, Carme

Deixa un comentari

(Barcelona, 1931 – )

Historiadora. Deixebla de Jaume Vicens i Vives. Especialitzada en l’estudi de la baixa edat mitjana de Catalunya.

Ha publicat, entre d’altres, La ideología de la “Busca” (1955), La proyectada reforma del gobierno municipal de Barcelona (año 1386) (1962), “La Busca. Aspectos de la reforma municipal de Barcelona (1965), Una familia barcelonesa: los Destorrent (1964), Barcelona a mediados del siglo XV. Historia de una crisis urbana (1976), Els orígens medievals de la Seu d’Urgell (1979), La crisis social y económica de Barcelona a mediados del siglo XV (1973), La caritat privada i les institucions benèfiques de Barcelona al segle XIII (1980) i L’expansió baixmedieval, segles XIII-XV (1988), volum III de la Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar.

Col·laborà des del 1957 a “Índice Histórico Español”, i des del 1966 pertany al comitè de redacció d’aquesta revista. El 1969 contribuí a la fundació dels “Estudis d’Història Medieval” de la Societat Catalana d’Estudis Històrics.

Acció Catalana Republicana

16 Respostes

(Catalunya, març 1931 – 1939)

(ACR)  Partit polític. Denominat també Partit Catalanista Republicà, creat en fusionar-se Acció Catalana i Acció Republicana de Catalunya, integrat especialment per intel·lectuals, personalitats de professions liberals i classe mitjana.

A les eleccions municipals del 12 d’abril 1931 no acceptà de formar coalició amb el nou partit Esquerra Republicana de Catalunya, fundat per Francesc Macià, i fou derrotat.

Proclamada la República, el 14 d’abril, un representant del partit, Manuel Carrasco i Formiguera, formà part del govern provisional de Catalunya. Un altre dirigent del partit, Lluís Nicolau i d’Olwer, formà part com a ministre d’economia del govern provisional de la República Espanyola.

accio_cat_rep2El partit participà activament en l’elaboració i aprovació de l’Estatut de Catalunya. Tingué representants a les corts de la República i al parlament català. Amb motiu de l’aprovació de l’article 26 de la constitució republicana espanyola, alguns dirigents i militants l’abandonaren, entre ells Jaume Bofill i Mates.

El partit era representat al govern de la Generalitat, presidit per Lluís Companys, que el 6 d’octubre de 1934 proclamà l’Estat Català de la República Federal Espanyola. Formà part també del Front d’Esquerres de Catalunya a les eleccions del 16 de febrer de 1936.

Durant la guerra civil del 1936-39 es mantingué al costat del règim republicà, tingué representació al Consell de Milícies Antifeixistes de Catalunya i participà en alguns dels governs de coalició de la Generalitat de Catalunya.