(Londres, Anglaterra, 10 abril 1908 – Llucmajor, Mallorca, 27 gener 1964)
Pintor i col·leccionista. Era membre de l’agència d’espionatge britànica MI5. Residí a Mallorca vint-i-nou anys.
Conreà la pintura a l’oli, el gravat i la litografia, i pintà ceràmica. Donà una visió de Mallorca molt personal. Exposà a Palma de Mallorca, Madrid, Nova York, etc.
Era col·leccionista i tenia obres d’El Greco, Velázquez i Goya; la col·lecció de gravats que tenia d’aquest darrer és avui al Museo del Prado.
(Sant Feliu d’Amunt, Rosselló, 15 març 1908 – ? , 1987)
Poeta en francès. Ha publicat Primavères (1927), Ce village oú meurent les fontaines (1968), Clariana (1971) i Ces joies que l’on appelle intérieures (1974).
Ha col·laborat a nombroses revistes, com “Les Marges”, “Ars Carminia” i “La Tramontane”.
(Gandia, Safor, 14 setembre 1835 – Alacant, 31 maig 1908)
Escriptor. Era magistrat, i estigué destinat a les audiències de Sevilla i de Saragossa. Fou escriptor bilingüe.
Els seus treballs en vers i en prosa foren aplegats al volum antològic titulat Historias del alma.
(Elx, Baix Vinalopó, 26 setembre 1908 – Alacant, 6 febrer 1967)
Escriptor. Germà de Joan. Era advocat.
És autor de les obres Catálogo de la exposición bibliográfica de juristas alicantinos, en dos volums (1955-56) i Bibliografía de Elche (1957), en col·laboració amb el seu germà.
(València, 1871 – 1908)
Escriptor. Llicenciat en farmàcia, es dedicà a investigacions agrícoles. Fou col·laborador de “Las Provincias” i de diverses revistes tècniques.
Publicà Tratado completo del naranjo (1893), Patología del naranjo, Tratado de abonos químicos i Química agrícola; algunes d’aquestes obres foren traduïdes a l’anglès.
(Sureda, Rosselló, 18 novembre 1834 – Alger, Algèria, 4 octubre 1908)
Polític i advocat. Nebot de Gauderic Andreu Gastú, visità Algèria i s’instal·là a Constantina, on exercí d’advocat (1858).
Participà en la proclamació de la Tercera República Francesa (1870) i fou president del Consell General d’Algèria (1871, 1872-81) i diputat per Alger (1876-81).
Es retirà a París, des d’on fomentà el progrés econòmic i cultural d’Algèria.
(València, 14 febrer 1908 – 7 juny 2005)
Historiador de l’art. Fou deixeble del marquès de Lozoya i d’Eugeni d’Ors. Es llicencià en dret (1934) i es doctorà en filosofia i lletres (1944) a Saragossa.
Fou catedràtic a la Universitat de València i a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles (1942-68), que dirigí més de 15 anys, des del 1951. Fou degà de la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València (1972-73), director del Museu de Belles Arts de València (1962) i membre de l’Acadèmia de Sant Carles (1943), que presidí des de 1973, de la de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, de la Hispanic Society de Nova York, etc.
És autor d’una obra extensa entre la qual cal destacar Aspectos de la arquitectura gótica valenciana (1935), Loa y elegía de Palomino en su decoración de los Santos Juanes de Valencia (1941), La Academia Valenciana de Bellas Artes (1945), Pintores del mar (1950), Un libro de horas del conde-duque de Olivares (1951), Yáñez de la Almedina (1954), un catàleg del Museu de Belles Arts de València (1954), València monumental (1959) i diversos articles, especialment sobre gòtic valencià. Guanyà un Premio Nacional de Literatura el 1945.
Fou el pare de Felip Vicent Garín i Llombart.
(Sant Genís de Fontanes, Rosselló, 1908 – 1986)
Professor de castellà, escultor i pintor. Ha ensenyat a Liborna, Clarmont d’Albèrnia, Limós i, sobretot, Perpinyà.
En 1941-42 formà un grup de teatre a l’escola normal de Perpinyà que representà pels pobles El vell gelós i La cova de Salamanca, de Cervantes, en català, i Amor de Pardal, de Josep Sebastià Pons.
Autor de Conversations de Maillol (1956).
(Benissa, Marina Alta, 1833 – València, 1908)
Polític. Amic de Francesc Pi i Margall, el 1861 s’afilià al partit demòcrata i fou regidor de València i diputat provincial. El 1868 ingressà en el partit federalista.
Participà en la insurrecció federalista del 1869 com a comandant de la milícia nacional de València. Contrari a la proclamació del Cantó Valencià, tanmateix fou vocal de la seva Junta.
A partir del 1874 intentà de refer el partit federalista.
(Maó, Menorca, 21 març 1908 – 30 gener 1961)
Actor, poeta i dramaturg. És autor del recull poètic Com un vol de falcons (1960), i de les obres teatrals Un estel ha caigut dins la mar i Margarida passeja pel jardí.
També féu una versió escènica de la novel·leta de Ruiz i Pablo L’amo en Xec de s’Ullastrar, que s’estrenà el 1961.
Dades dels Països Catalans 