Arxiu d'etiquetes: 1905

Ferrocarril de Palma a Sóller SA

(Mallorca, 1905 – )

Companyia creada per a la construcció i explotació de la línia de Palma de Mallorca a Sóller.

Va ésser inaugurada el 1912 i aviat prolongada pel Tramvia de Sóller al Port (1913).

Encara es manté en servei.

Enllaç web: Tren de Sóller

Espí i Ulrich, Josep

(Alcoi, Alcoià, 26 desembre 1849 – València, 13 juliol 1905)

Compositor. Estudià a Alcoi i al conservatori de València, on fou deixeble de Salvador Giner. Es dedicà inicialment a la música religiosa i fou organista (1872-vers 1883) del col·legi de jesuïtes de Sant Josep, de València.

Les seves obres principals són un Stabat Mater (1869), la simfonia per a septet La reconquesta de València pel rei En Jaume I (1875), El recluta, basada en una obra de Teodor Llorente, en la doble modalitat de sarsuela (1887) i d’òpera (1895), i l’òpera Aurora (1896). Deixà inèdita l’òpera La promesa.

Corts i Grau, Josep

(Fortaleny, Ribera Baixa, 25 octubre 1905 – València, 4 gener 1995)

Jurista. Fou catedràtic de filosofia del dret a la Universitat de València i rector d’aquesta mateixa universitat (1951-67).

És autor de Filosofía del derecho (1941-42), Los juristas clásicos españoles (1948), Principios de derecho natural (1944), Ideario político de Balmes (1934), El sentido óntico y teológico del derecho de la escolástica (1945), Curso de derecho natural (1953) i Historia de la filosofía del derecho (1960).

Clavarana i Garriga, Adolf

(Oriola, Baix Segura, 9 setembre 1844 – 14 febrer 1905)

Escriptor i advocat. Fundà i edità “La Lectura Popular” i “La Noticia Diaria”. Escriví molts articles d’apologia catòlica.

És autor d’uns Apuntes sobre los amojonamientos de la redonda de las salinas de Torrevieja (1892) i d’un vast recull titulat Lecturas populares. Colección de cuentos, artículos y diálogos de buen humor (1885). Aquest recull seria reeditat a Madrid el 1886 i 1891 i pòstumament a Oriola, en sis volums, el 1906.

Castellví i d’Ibarrola, Enric de

(Madrid, 24 maig 1847 – 18 febrer 1905)

Comte de la Vilanova i baró de Torres Torres. Iniciador de la línia de la Vilanova.

Era l’oncle d’Isabel Maria del Carme de Castellví i Gordon i pare d’:

Enric de Castellví i Hortega de Medina  (Burjassot, Horta, 1 juliol 1872 – 17 desembre 1936)  Segon comte de la Vilanova i baró de Torres Torres. Rehabilità el marquesat de Làcon amb la grandesa d’Espanya.

Castanyer i Fons, Angelí

(Huéneja, Andalusia, 13 abril 1905 – València, 12 agost 1974)

Escriptor. De família valenciana i establert a València, participà en el valencianisme d’esquerra.

Col·laborà a “Germania” i a d’altres publicacions.

Exiliat a París, ha publicat el recull poètic Miratge (1954).

Calvo i Rodríguez, Carmel

(València, 1835 – 14 novembre 1905)

Escriptor. Fou secretari de les diputacions provincials d’Àvila (1870-73) i d’Alacant (1873-1905).

Autor de poesies en castellà i d’obres teatrals com El asunto de un drama (1888). Publicà també la novel·la Los pobres de espíritu (1889).

Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó

(Maó, Menorca, 1905 – )

Associació. Fundada per al desenvolupament de diverses activitats (agricultura, comerç, sanitat, bibliografia, història, música, art, excursionisme, etc) a favor de Menorca.

L’Ateneu posseeix una biblioteca important i un museu de fauna i flora de l’illa.

Enllaç web: Ateneu de Maó

Atard i Llobell, Eduard

(València, 1828 – 1905)

Advocat i polític. Fundador de la revista jurídica “El Foro Valenciano”.

Afiliat al partit conservador, fou president de la Diputació Provincial de València (1880-81) i diputat a corts per València (1891).

Seguidor de Silvela, presidia a València el Cercle Conservador i l’Acadèmia de Sant Carles, a la qual havia ingressat el 1900.

Almirall i Romagosa, Antoni

(Sitges, Garraf, 29 gener 1860 – 25 maig 1905)

Pintor. Destacà com a paisatgista i retratista. La seva pintura es caracteritzà per una afinada sensibilitat de regust impressionista.

Hi ha obra seva als museus Maricel, Cau Ferrat i a diverses col·leccions particulars.

Col·laborà també en diverses accions cíviques a la seva vila natal.