Arxiu d'etiquetes: 1890

Martí i Alegre, Lluís

Deixa un comentari

(València, 1890 – 1972)

Escriptor. Autor de diverses peces còmiques (La plaça redona, Jo no sóc jo, El boticari de Beniarrau, Voler els fills, El veïnat, La fava de Ramonet, en col·laboració amb I. Serneguet i que serví de tema al primer film sonor realitzat a València, etc), i d’un poema simfònic (La Verge per l’horta).

Acabada la guerra civil féu un programa benèfic a la ràdio en català. Fou president de diverses agrupacions culturals i entitats econòmiques.

Era l’oncle del cineasta Lluís Garcia-Berlanga i Martí.

Maristel·la

Deixa un comentari

(Esporles, Mallorca Tramuntana)

(pop: ermita Ferrana; ant: el Carmel)  Santuari (Mare de Déu del Carme), als vessants septentrionals de la serra des Ram.

Fou fundat el 1890 pels terciaris carmelitans de Santa Catalina com a centre de vida eremítica. Des de l’any 1926 depèn del sector d’Esporles (el qual li donà el nom), i fa les funcions de santuari.

Maisonnave i Cutayar, Eleuteri

2 Respostes

(Alacant, 6 setembre 1840 – Madrid, 5 maig 1890)

Polític, advocat i periodista. Membre del partit republicà, fou tres vegades alcalde d’Alacant.

Durant la I República (1873) fou diputat a corts i ministre d’Estat i de Governació sota la presidència de Castelar, la política del qual secundà després del cop d’estat de Pavía (1874). Tornà a ésser diputat entre el 1879 i el 1881, i el 1886.

Dirigí el diari madrileny “El Globo” d’ençà del 1886, i fundà “El Derecho y el Deber” (1869) i “La República Española” (1870), en que sostenia campanyes sobre les idees republicanes.

És autor d’alguns estudis sobre dret mercantil.

Llorenç, Cristòfol -pintor, s. XIX-

Deixa un comentari

(País Valencià, 1831 – 1890)

Pintor. Seguidor i imitador, ja ben tardà, de l’art de Vicent López.

Kremegne, Pinchus

Deixa un comentari

(Zhaludok, Bielorússia, 28 juliol 1890 – Ceret, Vallespir, 5 abril 1981)

Pintor i escultor. Des del 1918 formà part -amb el seu gran amic Soutine- de l’anomenada segona escola de Ceret, vila on retornà el 1930 i el 1946, i on residia sovint.

És representat a molts museus del món.

Jover i Casanova, Francesc

Deixa un comentari

(Muro d’Alcoi, Comtat, 1836 – Madrid, 19 febrer 1890)

Pintor. Fou pensionat a Roma el 1864.

Conreà la pintura d’història, a semblança del seu coetani Rosales (Darrers moments de Felip II de Castella) i, també, la pintura religiosa al fresc (església de San Francisco el Grande, de Madrid).

Com tot bon romàntic, sentí afecció per l’antic art gòtic i adquirí amb intenció de restaurar-lo, el monestir de Fresdeval (Burgos).

Izquierdo i Romeu, Josep Manuel

Deixa un comentari

(Catarroja, Horta, 11 juliol 1890 – València, 10 maig 1951)

Músic i compositor. Estudià composició amb B. Pérez Casas i amb Salvador Giner. Dirigí l’Orquestra Simfònica de València,

Escriví música religiosa i les sarsueles S’han salvat, Mar endins, El gran mandarín, El signo del zodíaco, La billetera i Fiestas y amores.

Iranzo i Simón, Víctor

Deixa un comentari

(Fortanete, Aragó, 6 març 1850 – València, 24 gener 1890)

Poeta. Des de dotze anys va establir-se a la ciutat de València, on va passar tota la vida.

Els primers escrits que publicà foren el recull poètic, en castellà, Flores sin aroma (1872); després adoptà el català, obra recollida pòstumament a Poesies (1900). Participà en els Jocs Florals de Lo Rat Penat.

Formà part del grup fundacional de Lo Rat Penat i de l’Ateneu Mercantil i col·laborà a “Lo Gai Saber”, “Lo Rat Penat” i “La Mona”.

Ibarra i Manzoni, Aurelià

Deixa un comentari

(Alacant, 21 gener 1834 – 17 novembre 1890)

Historiador i polític. Estudià gravat, pintura i estètica a Barcelona. De retorn a Alacant (1853), es dedicà als estudis arqueològics.

Fou oficial de la Milícia Nacional i s’adherí al pronunciament del 1854 i patí diversos empresonaments fins al destronament d’Isabel II de Borbó (1868). Fou membre de la comissió revolucionària d’Elx.

Durant l’estada que féu a Itàlia fou administrador de les esglésies espanyoles de Santiago i de Montserrat a Roma, fundà l’Acadèmia Espanyola de Belles Arts de Roma i fou visitador de les propietats d’Espanya a Itàlia.

Escriví diversos estudis d’història local, com Illice, su situación y antigüedades (1879), Estudio crítico sobre el drama litúrgico titulado El tránsito y asunción de la Virgen, sobre el Misteri d’Elx, i una Historia de Elche desde los tiempos más remotos hasta nuestros días, que restà inacabada.

Genevoix, Maurice

Deixa un comentari

(Decize, França, 29 novembre 1890 – Xàbia, Marina Alta, 8 setembre 1980)

Escriptor. Greument ferit a la Primera Guerra Mundial (1915), es donà a conèixer amb una sèrie de relats sobre dramàtiques experiències de la guerra.

Des del 1922 es convertí en el mestre de la novel·la camperola, amb un enfocament qualificat de naturalisme optimista; també és autor d’un cicle animalístic. Ingressà a l’Académie Française (1946), de la qual fou secretari perpetu (1958-73).

Va morir estant de vacances al País Valencià, i el 2020 les seves restes foren traslladades al Panteó Nacional de París.