(València, 1802 – Montcada de l’Horta, Horta, 9 febrer 1868)
Pintor. Format a l’Acadèmia Sant Carles, hi esdevingué acadèmic supernumerari de pintura (1831) i acadèmic de mèrit (1837). Deixeble de Josep Zapata, fou un destacat pintor de flors, però també conreà la pintura d’història i la religiosa.
Hi ha obres seves al Museu de Belles Arts de València i a diverses esglésies de la capital, l’Olleria i Benifaió.
(València, 1868 – segle XX)
Pintor. Destacà com a restaurador i pintor de temes religiosos, en els seus treballs per a diverses esglésies valencianes. Té obres al Museu de València.
(València, 7 abril 1851 – 29 setembre 1868)
Diari. Fou fundat per Jacob Gallegos i Fajardo, que el dirigí fins al 1855, i, després, des del 1861. En aquest bienni fou editat, successivament, per Carles Verdejo i Vicent Maria Gamir.
Imprès per Josep Mateu i Garín, tingué, des de l’any 1852, impremta pròpia (continuació de la de Benet Monfort), que el 1868 passà al diari “Los Dos Reinos” (segona època).
Tractà de competir amb el “Diario Mercantil de Valencia”, amb un periodisme de caràcter més popular i dues edicions, una de les quals de petit format i baix preu.
Ideològicament, era conservador. Curà la part literària Francesc Danvila i Collado.
(Muro, Mallorca, 23 novembre 1802 – Palma de Mallorca, 11 gener 1868)
Músic. És autor, entre altres obres, de la cançó S’estrella de s’auba, sobre un poema de Marià Aguiló.
(Ontinyent, Vall d’Albaida, 8 desembre 1868 – València, 1 setembre 1936)
Advocat i polític. Llicenciat en dret (1892). Carlí, fundà (1911) el “Diario de Valencia”; fou regidor de València, diputat provincial i diputat a corts. Ocupà càrrecs destacats dins d’Acció Catòlica.
Amb Lluís Lúcia i d’altres dirigents tradicionalistes, fou un dels promotors del Partit Social Popular (1922). Durant la Segona República fou membre de la Dreta Regional Valenciana i presidí la seva minoria a l’ajuntament de València.
Fou empresonat i executat alguns mesos després de començar la guerra civil de 1936-39.
(Palma de Mallorca, 1868 – 1873)
Calendari bilingüe. A més del clàssic judici de l’any, incloïa també treballs literaris, entre molts d’altres, de Bartomeu Ferrà. Tingué una gran popularitat a Mallorca.
(Alaró, Mallorca, 1868 – sa Vileta, Palma de Mallorca, 1901)
Escultor. Estudià a París, on fou premiat, igual com a Madrid i Barcelona. La seva obra apareix influïda per Rodin.
(Ciutadella, Menorca, 1793 – 1868)
Organista i compositor. Fou mestre de capella i organista de la seu ciutadellenca.
Escriví nombroses obres religioses, entre les quals destaca una Missa pastoral. És autor d’una sèrie d’Aires populars.
(Cantavieja, Teruel, 8 març 1868 – València, 31 juliol 1931)
Religiós escolapi. Ocupà alts càrrecs de l’orde a la província valenciana, i en fou provincial el 1906. Fundà els col·legis d’Algemesí i del Grau de València.
Va escriure Escarceos literarios (1902), Poesías (1907), Memorias de un cronista de las fiestas de Urgel (1911), Historia de las Escuelas Pías (4 volums, 1917-18) i Heroísmo y santidad de la venerable madre María Ráfols (1926).
Fundà i dirigí la revista “Piedad y Letras”, i fou redactor de la “Revista Calasancia”.
(València, 24 febrer 1868 – 18 octubre 1923)
Periodista i comediògraf. Redactor del diari “Las Provincias”. Hi féu sobretot crítica taurina (amb el pseudònim Latiguillo) i articles sobre qüestions cinegètiques (amb el de Juan Palomo).
Escriví, per al teatre, Ojo por ojo, El buque nacional, Huelga de cocheros, Rojo y verde, Temple aragonés i altres obres còmiques. És autor, també, d’una novel·la curta, de costums populars: Bous de poble (1914).
Fou president de l’Associació de la Premsa Valenciana, el 1922.
Dades dels Països Catalans 