Arxiu d'etiquetes: 1860

Guad-el-Jelú, marquesat de

(Catalunya, segle XIX – )

Títol, concedit el 1860 amb la grandesa d’Espanya al general Antonio Ros de Olano, per la seva participació a la batalla del riu del mateix nom, més conegut com a riu Märtïl.

Ha passat als Sangro.

Gómez i Soler, Francesc

(Barcelona, vers 1860 – 1 octubre 1899)

Pintor. Fou remarcable il·lustrador de periòdics i llibres, tot i la brevetat de la seva carrera artística.

Gener i Roca, Antoni

(Tàrrega, Urgell, 1780 – 1860)

Carmelità descalç. Fou prior dels convents de Manresa i Barcelona.

És autor d’un Tratado de gramática castellana.

Figuerola i Anglada, Lluís

(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1860 – Barcelona, 1922)

Periodista. Corresponsal de diaris anglesos i nord-americans, col·laborà molt a la premsa castellana de Barcelona i de Madrid.

Fou un tertulià assidu dels Quatre Gats.

Déu i Francesch, Josep

(Reus, Baix Camp, 13 març 1860 – 16 setembre 1944)

Escriptor. Fou novel·lista, poeta i comediògraf.

És autor de les comèdies De vuit a nou i La cançó del matrimoni.

Codina i Sert, Genís

(Barcelona, 1860 – segle XX)

Pintor. Excel·lí com a dibuixant, decorador i imitador de tapissos antics.

Carreras i Rebugent, Martí

(Figueres, Alt Empordà, 1860 – 1924)

Polític. Fou regidor de Figueres del 1892 al 1895. En aquest càrrec promogué una campanya a favor de la jornada de treball de vuit hores per als obrers municipals.

Més tard fou alcalde de la ciutat. Hi féu notables millores, Destacà al partit republicà i com a afavoridor de la Solidaritat Catalana.

Baratta i de Valdivia, Artur

(Barcelona, 12 abril 1860 – 1947)

Compositor i director. Deixeble de Josep Rodoreda i de Marià Obiols. Amplià els seus coneixements a Roma i a París.

Estrenà l’òpera El desengany (1882), amb llibret de Conrad Roure, i escriví sarsueles, música religiosa vocal i per a orquestra i un poema simfònic.

Balanzó i Pons, Llorenç

(Barcelona, 4 maig 1860 – 1 març 1927)

Escriptor. Traduí la Divina Comèdia. La major part de les seves obres són peces teatrals per a ser representades en centres morals, tasca en la qual esmerçà llargs esforços.

El papa Benet XV el distingí amb el títol de marquès de Balanzó.

Ateneu Català

(Barcelona, 1860 – 1872)

Associació. El 1872 prengué el nom d’Ateneu Barcelonès, després de la seva fusió amb el Casino Mercantil Barcelonès.