(Palma de Mallorca, 1782 – 1849)
Navilier i polític. Conegut per les seves idees liberals i membre del partit progressista.
Juntament amb el seu fill, Miquel Estade i Sabater, inicià la navegació regular de vapor entre Palma de Mallorca i Barcelona (1837).
(Alcoi, Alcoià, 26 desembre 1849 – València, 13 juliol 1905)
Compositor. Estudià a Alcoi i al conservatori de València, on fou deixeble de Salvador Giner. Es dedicà inicialment a la música religiosa i fou organista (1872-vers 1883) del col·legi de jesuïtes de Sant Josep, de València.
Les seves obres principals són un Stabat Mater (1869), la simfonia per a septet La reconquesta de València pel rei En Jaume I (1875), El recluta, basada en una obra de Teodor Llorente, en la doble modalitat de sarsuela (1887) i d’òpera (1895), i l’òpera Aurora (1896). Deixà inèdita l’òpera La promesa.
(Elbeuf, França, 21 febrer 1849 – València, 19 juny 1903)
Metge. De mare catalana, s’establí d’infant a València, on es llicencià en ciències i es doctorà en medicina. Fou president de l’Institut Mèdic Valencià.
Publicà monografies sobre insectes nocius a l’agricultura.
El 1902 obtingué la càtedra de mecànica de l’Institut General i Tècnic de València.
(València, 1849 – 1915)
Industrial. Dirigí l’empresa metal·lúrgica La Primitiva Valenciana, de Valeri Cases, i el 1879 en fundà una altra, de propietat seva, La Maquinista Valenciana, que adquirí una ràpida expansió i un gran prestigi tècnic.
És considerat com un dels principals promotors de la industrialització de València el segle XIX.
(Xàtiva, Costera, 19 gener 1849 – Xella, Canal de Navarrés, 1913)
Escriptor en castellà.
Escriví poesies, narracions i drames que revelen la influència exclusiva dels escriptors romàntics.
Traduí el Gaül del fals Ossian, i la seva obra més destacada és la novel·la Celeste (1874).
(València, 21 desembre 1849 – 13 juny 1919)
Metge otòleg, darwinista i lliure pensador. Estudià medicina a València i Madrid i fou deixeble, a Jena, d’Ernst Haeckel. Fou catedràtic d’anatomia a la Universitat de València (1875-1919), de la facultat de medicina de la qual fou degà (1896-1919). Inventà un miringotom trepanador que permetia d’obtenir una obertura permanent en el timpà.
Rigorós evolucionista, marcà en aquest sentit dues generacions de metges valencians i féu de València el centre peninsular de difusió de les idees evolucionistes: el 1909 participà en la commemoració del centenari del naixement de Darwin celebrada a València, al costat dels seus deixebles i futurs successors en el deganat; Rafael Bartual i Jesús Bartrina, i del rector de Salamanca, Miguel de Unamuno.
Reconegut lliure pensador, la seva biblioteca contenia, al costat dels clàssics de l’evolucionisme, llibres sobre religions comparades i obres publicades per editorials antireligioses.
És autor d’una Biología general (1877), primer i únic volum de la projectada sèrie “Estudios biológicos”, dedicada a Haeckel.
(Catalunya, segle XIX – )
Títol, concedit el 1849 al comerciant barceloní Francesc Xavier Fontanelles i Calaf.
(estat espanyol, segle XIX)
Títol, atorgat el 1849 al militar i polític Francisco de Paula de Figueras y Caminals.
(Alacant, 24 octubre 1849 – 20 setembre 1902)
Escriptor. Dirigí l’Escola de Comerç d’Alacant.
Publicà el recull poètic Mi álbum (1870), el poema Ante la tumba de Quijano (1874), alguns assaigs en col·laboració i diverses memòries sobre les activitats de l’Escola de Comerç.
(Mutxamel, Alacantí, 29 desembre 1849 – Cercedilla, Madrid, 4 setembre 1929)
Antropòleg. Catedràtic de zoologia a la universitat de Madrid, creador de la secció d’antropologia del museu de ciències naturals de Madrid.
Entre les seves obres destaquen: Antropología de España, Razas y tribus de Marruecos i Antropología o historia natural del hombre.
Dades dels Països Catalans 