Arxiu d'etiquetes: 1834

Casañas i Pagès, Salvador

6 Respostes

(Barcelona, 5 novembre 1834 – 27 octubre 1908)

Eclesiàstic. Rector del seminari de Barcelona (1876), fou administrador apostòlic d’Urgell. En morir el bisbe Josep Caixal, el substituí en aquesta seu (1879). Com a copríncep d’Andorra, en defensà la catalanitat davant les pretensions franceses.

Nomenat cardenal el 1895, succeí Josep Morgades a la seu de Barcelona (1901). Manifestà una clara oposició als sectors més integristes del catolicisme i, el Nadal del 1905, sofrí un atemptat d’inspiració anarquista del qual sortí il·lès. El succeí el bisbe Joan Josep Laguarda.

Publicà Una constitución pontificia y el “Diario de Barcelona” (1875), contra el reconeixement del regne d’Itàlia per part del govern espanyol. A part les pastorals, es destacaren els sermons, amb projecció patriòtica, del mil·lenari de Montserrat (1880) i de la restauració del monestir de Ripoll (1893). Ajudà de fet Solidaritat Catalana (1906).

Careta i Vidal, Antoni

1 Resposta

(Gràcia, Barcelona, 12 setembre 1834 – Barcelona, 10 febrer 1924)

Escriptor. Pertanyent al moviment de la Renaixença, col·laborà a “La Bandera Catalana”, “L’Escut de Catalunya”, “La Renaixensa” i “L’Ilustració Catalana”. Fou director de “Lo Gai Saber” (1878-80). La seva obra descriu el quadre de costums, centrant-se principalment en l’ambient menestral de la Barcelona de mitjan segle XIX.

Les seves novel·les més conegudes són: Les conseqüències (1888), L’ull acusador (editada el 1935) i les publicades a la “Lectura Popular” i aplegades en un volum (Els tres tombs, L’ambaixada de la mort i El noi gran). De les seves narracions, cal remarcar Brosta (1878), Dibuixos a la ploma (1885), Rajolins (1893) i Narracions estranyes (1905).

Atret pel teatre, posà en escena unes quantes peces curtes que són descripcions de quadres de costums. És autor també de Barbarismes i vulgarismes que malmeten la llengua catalana (1886) i Diccionari de barbarismes (1901).