Arxiu d'etiquetes: 1817

Traggia y Urribarri, Manuel de

Deixa un comentari

(Saragossa, Aragó, maig 1755 – València, setembre 1817)

Escriptor. Germà de Domingo Mariano. Ingressà a l’orde carmelità i fou prior del convent d’aquests a València. Durant la Guerra Gran publicà obres contra la Revolució Francesa, com ara Reflexiones sobre los excesos, sedición y libertad filosófica de los franceses (1793), i opuscles de tema religiós, amb el pseudònim d’El Amante de la Religión. També col·laborà al “Diario de Valencia”.

Durant la guerra del Francès lluità contra les forces napoleòniques i redactà un manuscrit, titulat Historia de lo que padecieron los carmelitas descalzos… de Aragón y Valencia… desde 1808 a 1814, molt important per a conèixer les darreres etapes de la resistència antifrancesa a València.

El 1812 fugí i es refugià a Mallorca, on col·laborà en el “Diario de Palma” i fundà la revista quinzenal “El Amigo de la Verdad” (1812-13), des de la qual polemitzà amb el diari “Aurora Patriótica Mallorquina”.

Solera, Esteve

Deixa un comentari

(Montlluís, Alta Cerdanya, 1753 – París, França, 1817)

Clarinetista i compositor. Formà part d’una banda militar a Montlluís (1767-79), i més tard (1779) fou primer clarinet de la banda del duc d’Orleans a París. Deixeble de Michel Yost, el 1784 actuà amb èxit al Concert Spirituel.

Fou primer clarinet de la capella reial (1785) i professor del seu instrument al conservatori de París des de la seva fundació (1795) fins al 1802, en que cessà per una reforma del professorat. Gràcies a Lesueur, pogué entrar a la capella de música de Napoleó (1804) i fou segon clarinet de l’orquestra de l’Opéra fins a la mort.

Deixà set concerts per a clarinet i orquestra, simfonies concertants i sonates, duos, etc.

Simon, Bartomeu

3 Respostes

(l’Alguer, 24 agost 1734 – 13 abril 1817)

Doctor en lleis i intendent del patrimoni reial a l’Alguer (1767). Probable autor de poemes catalans.

Fou el pare de Domènec, Joan Francesc i Mateu Lluís Simon i Delitala.

Sales i Cotoner, Joan de

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1741 – 1817)

Escriptor. És autor de diverses poesies líriques i del drama titulat Marc Antoni.

Rosas, Andreu

Deixa un comentari

(Ciutadella, Menorca, 1817 – 1857)

Escriptor. És autor, entre altres obres, de la tragèdia Los moros en Ciudadela (1848).

Redier, Antoni

Deixa un comentari

(Perpinyà, 22 desembre 1817 – París, França, 30 desembre 1892)

Rellotger. Visqué a París des del 1832, gràcies a una pensió per millorar en l’ofici. Aconseguí gran fama. Fou premiat a les exposicions parisenques de 1849, 1855 i 1867, i obtingué d’altres distincions.

Fou també autor de diverses memòries científiques, com les titulades Memoire sur la pendule conique, Étude sur le baromètre i Calcul des engranages.

Morí tot fent estada a casa d’un dels seus fills.

Flores i Vela, Josep

Deixa un comentari

(València, 21 febrer 1817 – 15 desembre 1878)

Pintor. Es dedicà preferentment a la decoració de cases i de palaus (com els de Josep Campo, el marquès de Dosaigües i el comte de l’Alcúdia); també decorà la parròquia dels Sants Joans i, al tremp, l’asil i la casa de la vila de Carcaixent.

Conreà també l’escenografia, en el desaparegut Teatre Apolo i en d’altres, també de València.

Ferrer i Parpal, Jaume

1 Resposta

(Maó, Menorca, 11 febrer 1817 – 25 octubre 1897)

Gramàtic i metge. El 1836 fou desterrat a Barcelona pel fet d’haver participat en uns aldarulls reivindicatius a Maó, d’on fou regidor municipal en diverses ocasions. Defensà el trasllat de la seu episcopal de Ciutadella a Maó. Fundà i dirigí el periòdic “Es Menurquí” (1891), del qual sortiren pocs números.

Escriví, amb la intenció d’introduir una ortografia fonètica per a ús exclusiu dels menorquins, Diccionario menorquín-castellano (1883-87), Quertille des dielécte menurquí (1888) i Tratado de lectura del dialecto menorquín (1870), obres de molt escassa qualitat filològica.

Escorihuela, Joan Baptista

Deixa un comentari

(València, 1753 – 1817)

Escriptor. Escriví goigs, romanços i poemes de to popular per afermar el seu principi del conreu de la llengua catalana.

Cal recordar: L’Àngel de l’Apicalipsi (1798). Traduí el Stabat Mater (1799).

Duch i Basil, Josep

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 1817 – Barcelona, 14 desembre 1877)

Metge. Estudià al Col·legi de Cirurgia de Barcelona, treballà de metge a Centelles, on el 1854 formà part de l’equip que combaté l’important epidèmia de còlera d’aquella zona.

L’any 1870 es traslladà a Barcelona on participà activament a les sessions de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia.

És autor d’escrits mèdics, com un manual d’obstetrícia, que era la seva especialitat, i un Tratado práctico para las comadronas.