Arxiu d'etiquetes: 1814

Voluntaris Honrats de València

Deixa un comentari

(País Valencià, 1794 – 1814)

Organització armada auxiliar. Creada arran de la Guerra Gran. Disposà de 26 batallons d’ínfanteria de línia, 2 de tropa lleugera, 23 companyies de cavall i 1 cos d’artilleria; en total, uns 54.000 homes. Cinc batallons foren posats sota el comandament del marquès de la Romana, Pere Caro i Sureda.

Carles IV de Borbó, per instigació de Godoy, els dissolgué per una ordre reial el 1798, en estendre al País Valencià l’organització de les milícies provincials, però aquestes foren finalment dissoltes el 1801, davant l’envergadura de l’aixecament popular valencià que provocà.

El cos de voluntaris degué desaparèixer amb la creació de les milícies estatals, el 1814.

Sos i Castell, Vicent

Deixa un comentari

(Algemesí, Ribera Alta, 3 març 1814 – Xiva de Bunyol, Foia de Bunyol, vers 1867)

Músic. Ingressà el 1833 com a organista al monestir de jerònims de la Murta d’Alzira.

Arran de l’exclaustració anà a Montserrat, on actuà com a organista, i més tard exercí com a músic de regiment a València. Del 1850 al 1867 fou mestre de música i organista a Xella i posteriorment organista a Xiva.

Deixà composicions de tema religiós.

Serra, Francesc

Deixa un comentari

(Xilxes, Plana Baixa, segle XVIII – Madrid, 1814)

Eclesiàstic i polític. Professor de retòrica al seminari de nobles de València, fou bibliotecari del palau arquebisbal.

A les corts de Cadis defensà la supressió de la inquisició, i provocà una polèmica entre Joaquim Mas (Carta sobre la facultad del papa de absolver a todos los fieles, 1813) i ell (Carta en contestación a las reflexiones sobre su dictamen, relativo a la Inquisición, 1813).

Publicà Diálogos retóricos, Instituciones métricas i altres obres.

Semanario Cristiano-Político de Mallorca

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 30 juliol 1812 – 28 juliol 1814)

Publicació setmanal. Sorgida per tal de combatre les idees liberals i especialment la publicació “Aurora Patriótica Mallorquina”.

Fou dirigida per Ramon Strauch i Vidal -franciscà, empresonat diverses vegades pels seus articles-.

Rodríguez de Cepeda y Garrido, Antonio

Deixa un comentari

(Cartagena, Múrcia, 21 abril 1814 – València, 2 abril 1895)

Jurista. Llicenciat en dret (1839), fou catedràtic d’economia política de la Universitat de València des del 1846; degà de la facultat de dret (1871-94) i del Col·legi d’Advocats (1859, 1868 i 1870).

Redactà la llei d’aigües del 1866, dirigí la Societat d’Amics del País (1877-83) i la representà en el senat. Contribuí a la fundació de la caixa d’estalvis i del Conservatori de València.

Publicà Elementos de derecho natural (1887-88).

Rodríguez, Felip

Deixa un comentari

(Catalunya, 1759 – 1814)

Compositor. Era deixeble de l’organista Antoni Soler i Ramos.

Ribas i Gallard, Gabriel Marià

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 3 octubre 1814 – 11 agost 1873)

Eclesiàstic. Franciscà.

Publicà obres religioses en català: Mes de Maria (1846, de la qual es feren tres edicions) i Dia cristià… (1856, dues edicions), i, en castellà, una història de l’orde franciscà.

Garcés de Marcilla i Llorens, Pere

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 1762 – Nimes, França, 1814)

Escriptor. Era baró d’Andilla.

Escriví un Resumen histórico de los varios desembarcos que se han hecho en Inglaterra desde Julio César, i traduí de l’anglès una biografia de Franklin.

Per haver estat partidari dels napoleònics, hagué d’exiliar-se.

Galiana i Folqués, Miquel

Deixa un comentari

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 1 setembre 1814 – 3 agost 1880)

Músic. Exercí com a organista de Santa Maria l’any 1839. Fou catedràtic d’harmonia del conservatori de Madrid el 1861.

Autor de dues sarsueles i d’obres didàctiques, com ara Prontuario teórico-musical (1856).

Ferrer de Plegamans i Villanueva, Antoni Maria

Deixa un comentari

(Requena, Plana d’Utiel, 4 juliol 1814 – València, 1894)

Polític. Propietari rural important, milità en els partits moderat i conservador.

En recompensa a la seva tasca a favor de la restauració borbònica (1874), Alfons XII li concedí el títol de comte de Plegamans (1877).

Fou diputat a corts en diverses legislatures i senador per la província de València des del 1891.