(Palma de Mallorca, 1797 – 1849)
Metge. Figurà entre els fundadors de l’Acadèmia de Medicina de Mallorca (1828). Pertanyia a diverses corporacions doctes.
És autor de diversos escrits professionals i d’una inacabada Historia médico-tipográfica de les Balears.
(Palma de Mallorca, 1755 – 1829)
Pintor i escultor. Dirigí l’Escola de Dibuix de Palma. La seva pintura era preferentment d’inspiració religiosa.
Fou el pare de:
(Oriola, Baix Segura, 11 maig 1797 – Madrid, 31 agost 1883)
Polític. Liberal, el 1820 formà part de la milícia nacional. Després de la insurrecció del 1840, fou cap polític de la junta de govern de Terol fins el 1843. El 1851 fou diputat per Albarrasí, i durant el govern d’Espartero fou ministre de governació (1854). El 1856 ocupà el ministeri de finances, i el 1858 fou de nou elegit diputat per Albarrasí.
Es mostrà partidari de Carles O’Donnell i fou nomenat president del Tribunal de Cuentas (1858) i més tard governador del Banco de España. El 1869 tornà al congrés, on defensà la unitat religiosa i es mostrà partidari d’Amadeu de Savoia. Durant la Restauració encapçalà el grup liberal centralista, i el 1876 fou nomenat senador vitalici.
(País Valencià, segle XVIII – )
Títol concedit el 1797 a Fèlix Pastor i Duran, comerciant valencià ennoblit. Es tracta del marquesat de Contreras concedit el 1772 a José de Contreras, fill dels comtes de l’Alcúdia, i que havia estat venut, per a beneficiar, el 1796.
Ha passat als Vallès, comtes d’Albalat.
(Perpinyà, 1728 – Roma, Itàlia, vers 1797)
Eclesiàstic. Fou doctor en teologia i el 1755 obtingué una capellania a Sant Lluís dels francesos de Roma. Tingué també algunes prebendes al Rosselló, però passà la vida a Roma, on fou des del 1780 rector de l’església della Madonna dei Monti. Fou amic i protector del sant captaire Benet Josep Labre.
És autor d’algunes obres piadoses, hagiografies i d’un tractat en dos volums, Caratteri del Messia in Gesù (1781). Escriví en italià.
(Relleu, Marina Baixa, 1797 – Tuy, Galícia, 1876)
Prelat. Fou frare jerònim. Ocupà la rectoria del seminari de València. Rebé el nomenament de capellà d’honor de la reina Isabel II de Borbó. El 1864 era ja bisbe de Tuy.
Deixà nombrosos escrits, principalment sermons i oracions fúnebres.
(Palma de Mallorca, 1797 – segle XIX)
Escriptor i eclesiàstic. Escriví en castellà i en llatí.
Fou poeta, erudit i traductor de les faules d’Isop.
(Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, 29 setembre 1797)
Metge. Gaudí de gran prestigi. Deixà nombrosos escrits professionals.
(València, 1730 – Ferrara, Itàlia, 1797)
Poeta. Jesuïta (1745), arran de l’expulsió de l’orde (1767) s’exilià a Ferrara.
És autor de diverses composicions pseudo-poètiques (una de les quals dedicada a sant Vicent Ferrer) i d’un poema heroic (La Carleida), inèdit, en lloança de Carles III de Borbó per la pau de Versalles (1783) i la renúncia de Gibraltar.
Dades dels Països Catalans 