Arxiu d'etiquetes: 1753

Vergara -artistes-

3 Respostes

(País Valencià, segle XVII – segle XVIII)

Família d’artistes. Tot i que la branca de Manuel Vergara és menys important, la complexitat familiar en la mateixa tasca delata l’estructura artística encara vigent: ensenyament de tipus gremial i familiar, no creada encara l’Acadèmia ni cap centre oficial.

Fou iniciada pels germans:

Manuel Vergara  (València, segle XVII – segle XVIII)  Escultor. Fou el pare de Francesc Vergara i Bartual.

Francesc Vergara  (València, 1681 – 1753)  Escultor i arquitecte. Era deixeble de Lleonard Juli Capuç i dels estrangers Rodulfo i Aliprandi, que treballaren tant a València. Com a arquitecte féu la façana de l’església de Sant Martí. Com a escultor treballà per a la portalada de la seu. El 1713 hi començà una sèrie d’obres, formada per diversos medallons, el grup d’àngels i les imatges de Sant Tomàs i Sant Pere Pasqual. Fou el pare d’Ignasi, de Josep Vergara i Gimeno, i de:

Francesc Vergara i Gimeno  (País Valencià, segle XVIII)  Escultor. Col·laborà amb el seu pare.

Solera, Esteve

Deixa un comentari

(Montlluís, Alta Cerdanya, 1753 – París, França, 1817)

Clarinetista i compositor. Formà part d’una banda militar a Montlluís (1767-79), i més tard (1779) fou primer clarinet de la banda del duc d’Orleans a París. Deixeble de Michel Yost, el 1784 actuà amb èxit al Concert Spirituel.

Fou primer clarinet de la capella reial (1785) i professor del seu instrument al conservatori de París des de la seva fundació (1795) fins al 1802, en que cessà per una reforma del professorat. Gràcies a Lesueur, pogué entrar a la capella de música de Napoleó (1804) i fou segon clarinet de l’orquestra de l’Opéra fins a la mort.

Deixà set concerts per a clarinet i orquestra, simfonies concertants i sonates, duos, etc.

Esteve i Marquès, Agustí

Deixa un comentari

(València, 12 maig 1753 – vers 1820)

Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles de València i a Madrid, on obtingué el primer premi de la de San Fernando. Començà a fer retrats de l’alta societat cortesana vers el 1778. El 1800 esdevingué pintor de cambra de Carles IV de Borbó i acadèmic de Sant Carles.

Rebé la influència de Mengs i sobretot de Goya, fins al punt que li foren atribuïdes algunes obres del mestre. Poc abans de morir tornà a València.

Realitza excel·lents retrats, com el de la reina Maria Lluïsa, Ferran VII, Manuel Godoy (amb uniforme de guàrdia de corps), L’onzena duquessa d’Osuna, Cardenal Lorenzana, Ferran Selma, Josep Esteve i Bonet i El gravador Selma.

Escorihuela, Joan Baptista

Deixa un comentari

(València, 1753 – 1817)

Escriptor. Escriví goigs, romanços i poemes de to popular per afermar el seu principi del conreu de la llengua catalana.

Cal recordar: L’Àngel de l’Apicalipsi (1798). Traduí el Stabat Mater (1799).

Després, Juli

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1824 – Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir, 1886)

Expert en silvicultura. La seva família originària del Carcí, era establerta a Perpinyà des de la fi del segle XVII.

És autor, entre altres treballs, de Les considerations sur le régime forestier dans les Pyrenées Orientales (1869).

El seu avi fou Josep Esteve Després (Perpinyà, 1753 – 1834)  Baró. Fou membre del Consell Sobirà del Rosselló (1777-89) i maire de Perpinyà (1818-27).

Desbrull i Boïl d’Arenós, Josep

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1753 – Pollença, Mallorca, 1835)

Genealogista. Germà d’Antoni.

Entre les seves obres cal esmentar Adarga mallorquina i Genealogías de todas las casas nobles de Mallorca.

Deixà inèdites unes importants Memòries que van des del darrer quart del segle XVIII fins al primer del segle XIX.

Calleja del Rey, Félix María

Deixa un comentari

(Medina del Campo, Castella, 11 novembre 1753 – València, 24 juliol 1828)

Militar. Virrei de Mèxic (1813-16). Desterrat a Mallorca pels liberals, el 1823 fou destinat a València.

Balmis i Berenguer, Francesc Antoni

Deixa un comentari

(Alacant, 2 desembre 1753 – Madrid, 12 febrer 1819)

(o Francesc Xavier)  Metge i naturalista. Fou un dels introductors a l’estat espanyol de la vacuna antivariolosa.

Encapçalà l’expedició, organitzada pel govern de Carles IV de Borbó, a Amèrica i Filipines per propagar aquesta vacuna per les colònies (1803-06).

Escriví una Introducción para la conservación y administración de la vacuna (1796) i també traduí el Tratado histórico de la vacuna (1803).

Balcells i de Sant Pau, Joan

Deixa un comentari

(Àger, Noguera, 1710 – Catalunya ?, 1753)

Religiós escolapi. S’ordenà el 1734. Es dedicà amb gran fruit a l’ensenyament.

Fou segon provincial de l’orde a Catalunya.

Andrés i Morell, Carles

Deixa un comentari

(Planes de la Baronia, Comtat, 1753 – 5 gener 1820)

Jurista. Estudià filosofia i dret a la Universitat de València. Exercí d’advocat de l’audiència de València fins que el 1780 es traslladà a Madrid. Mantingué amistat amb diversos erudits i literats.

El comte de Floridablanca li encarregà la traducció castellana de l’obra del seu germà Joan Andrés, que publicà amb el títol d’Origen, progresos y estado (1784). Es retirà posteriorment a València i el 1802 fou nomenat oïdor de l’audiència de Mallorca, càrrec al qual renuncià. Fou membre de l’Acadèmia de Florència.

Elegit diputat a les corts de Cadis (1811) es distingí per la seva ideologia absolutista. El 1813 es retirà de nou a la seva vila natal. Traduí, a més de la ja esmentada, diverses obres del seu germà.