Arxiu d'etiquetes: 1744

Finestres i de Monsalvo, Daniel

8 Respostes

(Barcelona, 6 desembre 1702 – Cervera, Segarra, 6 gener 1744)

Religiós premonstratenc i historiador. Germà de Josep, Jaume, Francesc, Pere Joan, Marià i Ignasi. El seu nom real era Antoni. Havia estudiat humanitats amb els jesuïtes de Barcelona i a Bellpuig de les Avellanes, monestir on ingresà el 1717.

Cursà teologia a Cervera, i fou abat de Bellpuig (1728-31), sota el seu abadiat fou restaurat el temple i fou l’iniciador de la famosa escola historiogràfica avellanenca.

Després de la seva mort, per hemoptisi, i per por al contagi, foren cremats els seus treballs, entre els quals desaparegueren unes Notes per a la història del Real Monestir de Nostra Senyora de Bellpuig de les Avellanes amb que s’iniciava l’escola historiogràfica de Jaume Caresmar, Jaume Pasqual i Josep Martí.

Duran i Pujades, Jaume de

2 Respostes

(Barcelona, segle XVIII – vers 1744)

Negociant i donzell. Fill de Josep de Duran i Móra.

Partidari de Felip V de Borbó, fou, amb el seu pare, empresari de forniments militars per a les expedicions borbòniques a Itàlia.

El 1732 envià a José Patiño un projecte de junta de comerç per a Barcelona que fou aprovat (1735) gràcies a la seva insistència. En fou nomenat director, però no assolí d’obtenir del govern els mitjans econòmics que n’asseguressin la continuïtat.

El 1735 llançà una vasta subscripció per a finançar la construcció del canal d’Urgell, operació que concebé com una empresa capitalista.

Descatllar i de Tord, Joan Baptista

Deixa un comentari

(la Pobla de Lillet, Berguedà, 1670 – Banyoles, Pla de l’Estany, 4 novembre 1744)

Eclesiàstic. Abat del monestir de Sant Pere de Banyoles (1703-44).

Nomenat per Felip V de Borbó, els partidaris de l’arxiduc Carles III li confiscaren les rendes (1705); s’exilià a Itàlia fins al 1715, i en tornar impulsà la restauració del monestir de Sant Pere i hi féu acabar les obres del temple.

Canaleta i Font, Joan

1 Resposta

(Barcelona, 1744 – 1808)

Fabricant d’indianes. Nebot i hereu de Josep Canaleta i Poc.

En esclatar la Guerra Gran (1793) es comprometé a pagar deu homes armats i a muntar la guàrdia de la ciutat amb trenta homes de la fàbrica un cop a la setmana.

L’any 1798 formà part del consistori municipal.