Arxiu d'etiquetes: 1742

Vives i Llisó, Francesc

(Alboraia, Horta, 1742 – Sant Miquel dels Reis, València, 1799)

Frare jerònim. Vestí hàbit en 1770. Fou home d’altes virtuts, gran modèstia i famosa erudició.

Els seus escrits restaren inèdits.

Vilella i Amengual, Cristòfor

(Palma de Mallorca, 6 agost 1742 – 2 gener 1803)

Naturalista i pintor. Enriquí el gabinet de història natural de Madrid amb diverses donacions. Féu quadres amb representacions d’animals, alguns dels quals, conservats a l’Academia de Bellas Artes de San Fernando, de la qual fou membre.

Deixà curiosos manuscrits sobre història natural de Mallorca.

Soffi, Lluís

(l’Alguer, 1742 – Càller, Sardenya, 1816)

Jesuïta. Ensenyà filosofia i literatura als col·legis de Càller i l’Alguer. Suprimida la Companyia el 1713, fou nomenat professor d’eloqüència a la universitat de Càller.

A més de composicions en llatí i italià, el 1778 dedicà al nou arquebisbe d’Oristany un sonet en català, i el 1780 n’escriví un altre sobre el tema Maier dolorosa.

Ros i Delpàs, Agustí de

(Sant Esteve del Monestir, Rosselló, 1742 – després 1793)

Militar. Fill gran del noble rossellonès Antoni de Ros i de Margarit i germà de Josep i de Joan. Entrà en l’exèrcit francès el 1759, i essent ajudant de camp del príncep de Montbarey fou ferit a Grebenstein (1778). Caiguda la monarquia emigrà a Coblença i s’uní als Exèrcits dels Prínceps i després passà a Espanya, on amb el duc d’Honré fou corresponsal dels emigrats.

Artista de la topografia es destacà per l’elaboració del sumptuós manuscrit État militaire, eclésiastique et politique du Roussillon (1772), propietat de Pere Ponsich (un altre manuscrit del mateix treball, fet el 1774, es conserva a la Bibliothèque Magasine, de París).

Roca i Seguí, Guillem

(Palma de Mallorca, 1742 – 1813)

Jurisconsult i poeta satíric. Fou fundador de la Societat Econòmica d’Amics del País i del Col·legi d’Advocats de Mallorca.

És autor de dos volums de Faules i d’una Rondalla de Rondalles.

Fou el pare de Guillem Roca i Reus.

Contestí i Bennàsser, Bernat

(Palma de Mallorca, 1742 – Marratxí, Mallorca, 1811)

Advocat. Es doctorà en dret a la Estudi General Lul·lià (1771). Autor dels estatuts del col·legi d’advocats de Palma de Mallorca (1779) i membre fundador de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País (1778), que li degué, en bona part, l’esperit renovador.

Escriví diverses memòries sobre temes econòmics, algunes de les quals foren publicades per la societat.

També fou membre (1808) de la Junta Suprema de Govern de Mallorca.

Caro i Maça de Liçana, Bonaventura

(València, 1742 – 1809)

Militar. Participà en l’expedició a Alger de l’any 1775. Ascendit a coronel, sobresortí en el setge i la conquesta de Maó (1781); fou nomenat governador de Menorca i ascendit a general. Intervingué en el setge infructuós de Gibraltar contra les tropes angleses (1782).

Nomenat tinent general (1790), dirigí l’exèrcit del Nord en la Guerra Gran contra la República francesa (1793-95); penetrà a França i obtingué algunes victòries, com la destrucció del port d’Hendaia (1793). L’augment de les forces enemigues, però, l’obligà a retirar-se.

Nomenat capità general de València, rebutjà les forces del general francès Moncey (1808) en iniciar-se la guerra del Francès.

Campaner i Sastre de la Geneta, Nicolau

(Palma de Mallorca, 20 desembre 1742 – 29 octubre 1831)

Advocat i polític. Fill de Jaume Campaner i Crespí. Es doctorà en dret civil i canònic (1763). S’establí a Madrid (1771, on exercí càrrecs públics. Ingressà a l’Academia de Derecho Público (1772). Posteriorment fou alcalde d’Oriola (1787) i de Tortosa, i oïdor de l’audiència de Mallorca.

Es mostrà contrari a la pena de mort. Durant les guerres napoleòniques fou vocal de la Junta Suprema de Mallorca.

Uns versos publicats durant el Trienni Constitucional li valgueren una sanció del règim absolutista. Posseí una de les millors biblioteques mallorquines.

Berard i de Solà, Jeroni Boix de

(Palma de Mallorca, 1742 – 1795)

Militar i erudit. Era membre de la Societat Econòmica d’Amics del Pais de Mallorca, la qual li confià la direcció de l’escola de dibuix. Fou regidor perpetu de Palma de Mallorca (1793) i dipositari reial de Mallorca (1794).

És autor de diverses obres, la majoria de les quals inèdites; destaca el Viaje por el interior de la isla de Mallorca, obra descriptiva, d’interès artístic i científic, conservada fragmentàriament i preparada amb la col·laboració del gravador Josep Montaner.

Acadèmia Valenciana

(València, 1742 – 1751)

Institució fundada per intel·lectuals i científics valencians sobre la iniciativa de Gregori Maians amb la finalitat de recollir i editar treballs crítics i moderns i d’estimular l’estudi i el progrés de les arts i les ciències. Quedà emmarcada en el context de la Il·lustració.

Edità Avisos del Parnaso, de Joan Baptista Corachán, i les Obras cronológicas del marquès de Mondéjar.