Arxiu d'etiquetes: 1736

Berenguer i de Marquina, Fèlix

Deixa un comentari

(Alacant, 20 novembre 1736 – 30 octubre 1826)

Militar i virrei de Nova Espanya (1800-03). Ensenyà matemàtiques al col·legi naval de Cadis; després fou governador i capità general de Filipines (1787-94), i l’any 1799 l’ascendiren a tinent general.

L’amistat amb Manuel Godoy li valgué el càrrec de virrei, càrrec que exercí en circumstàncies difícils (atacs anglesos i aixecaments indígenes). Reprimí l’intent de restauració monàrquica asteca de Tepic.

Fou destituït perquè prengué mesures contra les curses de braus.

Barrera i Vilar, Pere

Deixa un comentari

(Prada, Conflent, 1736 – ? , 1812)

Metge i botànic. Es doctorà en medicina a Tolosa.

És autor de Mémoire analytique et practique sur les eaus minérales du Vernet (1797) i de Flore topographique et méthodique des Pyrénées Orientales, continuada pel seu nebot Climent de Barrera.

Confeccionà un herbari de plantes rosselloneses.

Barrera, Josep Francesc

Deixa un comentari

(Vinçà, Conflent, 1736 – Perpinyà, 1800)

Compositor. Organista de la catedral de Perpinyà.

És autor d’una Missa de rèquiem, de tres misses solemnes, d’un Magnifícat i d’un Libera me de la missa de difunts.

A causa de la Revolució, les seves obres anaren a parar a Montserrat i formaren part del repertori de la comunitat benedictina d’aquest monestir.

Alòs, marquesat d’

6 Respostes

(Catalunya, segle XVIII – )

Títol senyorial, atorgat el 1736, per Carles VII de les Dues Sicílies, el futur Carles III de Borbó, al tinent general Antoni d’Alòs i de Rius.

Convertit en títol espanyol el 1864, continua dins la mateixa família.

Dagobert de Fontenille, Luc

6 Respostes

(La Chapelle, França, 8 març 1736 – Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 18 abril 1794)

Militar. Durant la Guerra Gran fou enviat al Rosselló, on ja havia servit en 1777-80.

Encarregat de les forces establertes als Aspres, fou derrotat pel general Ricardos al Masdéu (maig 1793); per l’agost rebé el comandament de les forces de la Cerdanya, on derrotà el general La Peña al pla de la Perxa, s’emparà de Puigcerdà i de Bellver i ocupà tota la Cerdanya.

Fou nomenat comandant en cap de les tropes dels Pirineus Orientals pel diputat Fabre; forçat pels republicans, atacà Ricardos i sofrí la greu derrota de Trullars (22 setembre), però posteriorment ocupà Camprodon i arribà fins a Montellà. Després del fracàs francès a Roses, desaconsellà la invasió de l’Empordà i fou suspès de les seves funcions i allunyat.

Dugommier li tornà a confiar (gener 1794) el càrrec a la Cerdanya, i saquejà la Seu d’Urgell. Pel març presentà un pla a Carnot d’invasió de Catalunya des de la Cerdanya, que fou aprovat.

Malalt, fou traslladat a Puigcerdà, on morí. Estigué enterrat, juntament amb Dugommier, a la plaça de la República de Perpinyà fins al 1826. Li fou erigit un monument a Montlluís.