(Las Pedrosas, Aragó, 1698 – València, 1746)
Metge i escriptor. Estudià a la Universitat de València, on es doctorà i fou catedràtic. També fou metge de l’hospital general de la ciutat.
Publicà obres de tema mèdic, com Tirocinimo práctico médico-químico-galénico (1737), Palma febril médico-práctica (1739) i Manual de cirugía práctica (1743), que foren reeditades.
(Torreblanca, Plana Alta, 1635 – Madrid, 20 novembre 1698)
Escriptor. Estudià filosofia i dret a València, ciutat on exercí d’advocat. Fou secretari del Consell d’Estat per a Itàlia.
Escriví en castellà gran nombre de comèdies i d’autos sacramentals, així com unes Grandezas de la lengua valenciana.
(Perpinyà, vers 1626 – 9 abril 1698)
Polític. Germà de Josep. Advocat de Perpinyà. Fou, al seu temps, el més destacat col·laboracionista rossellonès a favor de la incorporació a França del comtat del Rosselló i de part del de Cerdanya.
Ocupà durant molts anys el càrrec d’advocat general de l’anomenat Consell Sobirà, constituït a Perpinyà pels francesos de cara a consolidar l’annexió dels territoris. Pels anys 1667-68 prenia part personal a la campanya contra els angelets de Josep de la Trinxeria. Promogué jurídicament les repressions de 1674 contra els qui conspiraven per acabar el domini francès.
Dos anys més tard, el 23 de novembre, pronunciava en llengua francesa un parlament al Consell Sobirà, on fins a la data era encara usat, en exclusiva, el català. Del 1681 al 1698 fou intendent general del Rosselló i de la Cerdanya.
L’any en què s’estrenava el nou càrrec féu un canvi general en les llistes de persones elegibles com a cònsols de Perpinyà, amb el resultat de suprimir desafectes i d’incorporar francesos.
(Alacant, 1698 – 1758)
Arquitecte, dit el menor. Fill de Josep (I) Terol. Fou el millor arquitecte -juntament amb Vicent Mingot i Llorenç Chàpuli- de la governació d’Oriola al segle XVIII.
Participà en un dels arrendaments de la portalada principal de Santa Maria d’Alacant (1721) i contractà la construcció de la de l’església del monestir de la Santa Faç (finalitzada el 1724); posteriorment construí la del convent.
El 1731 fou contractat per a construir la capella de la comunió de l’església parroquial d’Agost i, a la mort de Chàpuli, fou nomenat arquitecte de l’ajuntament d’Alacant.
(Ciutadella, Menorca, 2 març 1698 – segle XVIII)
Metge. Germà de Joan. Destacà per la seva actuació durant les epidèmies de 1744 i 1749.
(Barcelona, segle XVII – 1698)
Teòleg i frare caputxí. És autor d’un Arte de buen vivir, publicat el 1683.
(Palma de Mallorca, 1698 – 6 juny 1752)
Canonge. Rector de la universitat lul·liana de Mallorca, on fou també catedràtic de teologia i cànons.
Predicador i defensor de Ramon Llull, intervingué en la polèmica entre dominicans i franciscans sobre el culte a aquesta figura.
Deixà publicats alguns sermons (1750).
Acard de Cardona (Catalunya, segle XV) Fill segon de Hug de Cardona-Anglesola i de Centelles i d’Elfa de Perellós i de Mur. A la mort del seu pare (1463), desposseïda la seva branca familiar pel rei Joan II de Catalunya, el conestable de Portugal, elegit rei pels catalans, el nomenà patge seu, en unió del seu germà gran Hug. Degué morir molt jove.
Adelaida de Cardona (Catalunya, segle XI – 1078) Dama. Era filla del vescomte Ramon de Cardona i d’Engúncia, i germana dels successius vescomtes Bremond I, Eribau i Folc I de Cardona. Es casà dues vegades, amb personatges prou coneguts anomenats Guerau i Guillem, ambdós propietaris de possessions d’importància. Deixà filles del primer matrimoni i fills mascles del segon. Testà el 1078.
Agnès de Cardona (Catalunya, segle XVI) Dama. Una de les filles del duc Ferran I de Cardona i de la seva primera muller, Francesca Manríquez. Es casà amb Joan de Montcada, comte d’Aitona.
Alfons de Cardona (Catalunya, segle XV – segle XVI) Noble. Era un dels fills del duc Joan Ramon Folc IV de Cardona i d’Urgell i d’Aldonça Enríquez. Es casà amb Aldonça Ferrer. Apareix documentada la seva participació en un torneig, lluitant sis contra sis, celebrat a Barcelona el 12 de juny de 1514.
Amaltrud de Cardona (Catalunya, segle XI – 1090) Dama. Filla del vescomte Ramon de Cardona i d’Engúncia. Es casà amb Bofill, del qual fou vídua molts anys. Morí a edat avançada, vivint amb el seu fill Arnau, senyor de la Clua.
Anna de Cardona (Catalunya, segle XVI) Dama. Filla d’Antoni de Cardona i Enríquez, virrei de Sardenya. Es casà amb Blasco d’Alagó i d’Arbòrea, segon comte de Villasol. El seu germà Joan de Cardona i de Requesens, marí famós, traspassà sense fills i la deixà hereva de la baronia de Sant Boi (de Llobregat.
Blanca de Cardona (Catalunya, segle XIV – 1322) Dama. No n’és conegut altre esment que la referència de la seva mort.
Catalana de Cardona (Catalunya, segle XII – segle XIII) Dama. És esmentada com una de les filles del vescomte Ramon Folc III de Cardona i d’Elisabet d’Urgell.
Caterina de Cardona (Catalunya, segle XV) Dama. Filla del comte Joan Ramon Folc III de Cardona i de la seva primera muller, Joana d’Urgell. Morí soltera.
Dolça de Cardona (Catalunya, segle XII) Dama. És esmentada al testament, datat el 1156, del seu germà Ramon de Cardona.
Elfa de Cardona (Catalunya, segle XIV) Filla del comte Hug II de Cardona i de la seva tercera muller, Isabel d’Urgell. Es casà amb el comte Joan II d’Empúries. El seu marit no fou mai reconegut com a comte pel rei Martí I l’Humà, a causa de la rebel·lió del seu antecessor contra la Corona. El matrimoni no tingué fills.
Elicsèn de Cardona (Catalunya, segle XIV – Coimbra ?, Portugal, segle XIV) Dama. Era la filla petita de Ramon de Cardona, senyor de Torà, i de Beatriu, filla natural del rei Pere II el Gran. Entrà en religió. Fou abadessa de Coïmbra.
Elisabet de Cardona (Catalunya, segle XVII) Dama. Era casada amb Ramon de Sentmenat. Heretà del germà Maurici de Cardona la baronia de Sant Mori.
Elisenda de Cardona (Catalunya, segle XIII) Dama. Era filla del vescomte Guillem I de Cardona i de Gueraua de Jorba, i germana, per tant, del també vescomte Ramon Folc IV de Cardona. Havia estat promesa, el 1203, amb el vescomte Arnau I de Castellbó.
Ermengarda de Cardona (Catalunya, segle XI – segle XII) Dama. Filla d’un Bremond i germana d’Arnau, Guillem i Bernat. Aquest darrer li feia una deixa en testament datat del 1102.
Folc de Cardona (Catalunya, segle XII) Cavaller del Temple. És esmentat com a fill del vescomte Ramon Folc II de Cardona i de Guillema de Melgar, i també com a mestre del seu orde.
Frederic de Cardona (Sicília, Itàlia, segle XIII – segle XIV) Fill de Ramon de Cardona i d’Empúries. Adquirí la baronia de Mazzarone. Fou l’avi del següent.
Frederic de Cardona (Sicília, Itàlia, segle XIV) Nét de l’anterior i germà de Jaume de Cardona. Es rebel·là contra el rei Martí I l’Humà i perdé la baronia de Mazzarone.
Gabriel Cardona (Catalunya, segle XV) Militar. Probablement no pertanyia a la família noble dels Cardona. Era cavaller. Participà a favor de la Generalitat a la guerra contra Joan II. Era capità de la guarnició de Vilafranca. Quan els joanistes entraren a la vila, fou escapçat.
Galceran de Cardona (Catalunya, segle XVI – 1612) Noble. Fill segon de Jaume de Cardona, baró de Sant Mori, i de Rafaela Sunyer. El 1607 morí solter el seu nebot Joan de Cardona, baró de Sant Mori. L’heretà. Galceran morí sense successió directa. La baronia anà al seu cosí llunyà Miquel de Cardona.
Gilberga de Cardona (Catalunya, segle XI) Dama. Filla del vescomte Ramon de Cardona i d’Engúncia. No n’hi ha altre esment que el que en fa el genealogista Llobet.
Guerau de Cardona (Catalunya, segle XII) Personatge. Figurà entre els signants de la solemne presa de possessió del vescomte Guillem I de Cardona.
Guillem Ramon de Cardona (Catalunya, segle XV) Personatge. És documentat el 1447 com a donzell i senyor del castell de Solerbernat, a la zona de Torà, havent adquirit tres cuirasses de les quals es considera deutor. No és coneguda la seva posició genealògica.
Guillema de Cardona (Catalunya, segle XII – segle XIII) Dama. Era filla del vescomte Guillem I de Cardona i de Gueraua de Jorba. Es casà amb Hug (V) de Mataplana, el qual morí el 1229. En tingué un fill anomenat també Hug (VI), hereu de la baronia de Mataplana.
Guisla de Cardona (Catalunya, segle XI) Dama. El genealogista Llobet la cita com la menor de les filles del comte Ramon de Cardona i d’Engúncia.
Hipòlita de Cardona (Catalunya, segle XVI) Dama. Era una de les filles del duc Ferran I de Cardona i de la seva segona muller, Isabel Agostín.
Isobard de Cardona (Catalunya, segle XI – la Molsosa, Solsonès, 1021) Magnat. Era un dels fills del vescomte Ramon de Cardona, i d’Engúncia.
Jeroni de Cardona (Catalunya, segle XVI) Un dels fills de Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens, duc de Somma, i de Beatriz. Morí infant.
Jerònia de Cardona (Catalunya, segle XIII) Abadessa de Vallbona. Exercí dues vegades l’abadiat, als períodes 1267-70 i 1273-82.
Joan Ramon de Cardona (Catalunya, segle XV – abans 1481) Personatge. Tingué una filla anomenada Joana, haguda d’una Tomic que era filla de l’historiador Pere Tomic.
Josep de Cardona (València, segle XVII – 1702) Eclesiàstic. Fou canonge de la seu i rector de la universitat de València. Publicà sermons i d’altres escrits.
Llàtzer Cardona (Catalunya, segle XVI) Escriptor. Publicà en llatí una obra sobre la Concepció de Maria, impresa a Venècia el 1584.
Macià Cardona (Valls, Alt Camp, 1698 – El Escorial, Madrid, 1755) Compositor. Estudià música al monestir de Montserrat. En 1721 professà com a frare jerònim a El Escorial, on fou mestre de capella. És autor de música religiosa.
Magdalena de Cardona (Catalunya, segle XIV – segle XV) Dama. Era filla d’Hug de Cardona-Anglesola (I de la branca de Bellpuig) i de Francesca de Pinós. Es casà amb el noble ribagorçà Felip Galceran de Castre-Pinós, senyor de Castro, Peralta i Tramacet, que era en realitat un Pinós, ja que el cognom de Castre era el de l’avia materna, adoptat per raons d’heretatge.
Margarida de Cardona (Sicília, Itàlia, segle XV) Néta de Jaume de Cardona. Darrera representant de la línia siciliana dels barons de Mazzarone.
Marquesa de Cardona (Catalunya, segle XIV – segle XV) Filla del vescomte Hug Folc II de Cardona i de la seva tercera muller, Isabel d’Urgell. Es casà amb el noble Galceran de Santapau.
Marsats de Cardona (Catalunya, segle XII) Dama. Era filla del vescomte Bernat Amat de Claramunt i d’Almodis. És una figura gairebé desconeguda.
Mateu de Cardona (Cardona, Bages, segle XVI – Manresa, Bages, 1620) Frare carmelità. Visqué al convent manresà de l’orde. Tingué gran fama per les seves virtuts.
Maurici de Cardona (Catalunya, segle XVII – 1672/74) Fill de Jaume de Cardona i de Jacinta de Guimerà. Heretà del seu pare la baronia de Sant Mori. Morí sense successió directa. Fou heretat per la germana Elisabet, muller de Ramon de Sentmenat.
Ramon Folc de Cardona (Catalunya, segle XV – 1519) Frare mercenari. Era fill del duc Joan Ramon Folc IV de Cardona. Fou elegit bisbe de Conca el 1504, però renuncià a aquesta dignitat. Excel·lí per les seves virtuts.
Romeu de Cardona (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Personatge. Jaume II de Catalunya li encomanava, a ell i als descendents, la castellania del castell-palau de Terrassa el 1313. Així i tot sembla que més tard la tingué Berenguer de Cardona pel vescomte Ramon Folc VI. El rei li encomanà novament la castellania el 1337.
Timbor de Cardona (Catalunya, segle XV) Religiosa. Només és coneguda pel cenotafi que li féu esculpir l’arquebisbe de Tarragona Pere de Cardona, el qual s’anomenava nebot de la difunta a la dedicatòria. Podia ser filla dels comtes Joan Ramon Folc I o Joan Ramon Folc II.
Andreu Carbonell (Barcelona, 1698 – Palma de Mallorca, segle XVIII) Escultor. S’establí a Palma. És autor de l’altar de l’església de la Mercè i començà, el 1747, les obres de la capella de Sant Sebastià, a l’església de Banyalbufar, que serien continuades el 1756, després de la seva mort, per un fill seu.
Climent Carbonell (Catalunya, segle XV) Fuster. Especialitzat en treballs artístics. El 1483 realitzà les obres de fusteria per als orgues de la catedral de Lleida. Del 1490 al 1497 fou fuster de la seu barcelonina, en unió d’un Antoni Carbonell que era probablement germà seu.
Guillem Carbonell (Catalunya, segle XIV) Arquitecte. Autor de les sales Blanca, dels Cavalls i del Tinell del Palau Reial Menor de Barcelona, del qual fou conservador del 1368 al 1372.
Joan Carbonell (Catalunya, segle XIV) Argenter. El 1394 féu la creu processional del capítol de Vic, una de les més remarcables de Catalunya.
Jordi Carbonell (Palma de Mallorca, s XVIII – 1759) Brodador i dibuixant. Treballà per a la seu de Palma.
Josep Carbonell (Alcoi, Alcoià, ? – País Valencià, ? ) Escultor. Entre les seves obres destaca una interpretació d’Hamlet, fosa en bronze.
Miquel Carbonell (Palma de Mallorca, segle XVIII) Pintor i projectista. Pintà diverses obres per a la seu i per a l’església de Monti-sion, a Palma de Mallorca, i escriví Libro de relojes solares (1723) i Compendi matemàtic (1737), inèdits.
Vicent Carbonell (Alcoi, Alcoià, segle XVII) Jurista i escriptor. El 1672 publicà el llibre Célebre centuria que consagró la Ilustre y Real Villa de Alcoy a honor y culto del soberano Sacramento del Altar, en el qual, a més de la descripció d’unes festes celebrades el 1668, presentà una estimable ressenya de fets històrics relacionats amb els pobles de l’Alcoià.
Dades dels Països Catalans 