(Bretanya, França, 1697 – Maó, Menorca, 1759)
Militar francès. Marquès de Fremeur. Era tinent general quan prengué part en la conquesta de Menorca pel duc de Richelieu (1756), al qual succeí en el càrrec de governador de l’illa.
(Alacant, 1697 – segle XVIII)
Picapedrer. Nebot de Felip Terol, amb el qual intervingué en l’arrendament de la portalada que comunica l’església i la capella de la comunió de Sant Nicolau d’Alacant (1736); també amb el seu oncle treballà en la capella de la comunió de l’església d’Agost.
(Palma de Mallorca, 1697 – 1765)
Advocat. Ocupà càrrecs públics a Girona i a Mallorca. Escriví diverses obres de caràcter jurídic.
Fou el pare de Nicolau Campaner i Sastre de la Geneta.
(Sogorb, Alt Palància, 1697 – segle XVIII)
Miniaturista i eclesiàstic. Fou autor d’obres notables guardades a la seu de Sogorb, per bé que quasi totes han estat perdudes o destruïdes posteriorment.
(Palma de Mallorca, 1 juny 1697 – 2 febrer 1768)
Doctor en lleis. Catedràtic de l’Estudi General Lul·lià (1716-32), traslladà a casa seva els estudis universitaris mentre durà l’ocupació de la universitat per les tropes de Felip V de Borbó.
Essent relator de l’audiència, fou enviat a Eivissa (1734) en comissió per tal de restaurar l’ordre públic, i hi organitzà el tribunal judicial i l’arxiu.
Més tard fou alcalde major de la Porció Temporal de Mallorca i oïdor de l’audiència.
(Palma de Mallorca, 26 novembre 1697 – Ravenna, Itàlia, 24 febrer 1777)
Missioner jesuïta. Home de govern de la província de Paraguai, on ocupà els càrrecs de rector del col·legi teològic de Córdoba i de provincial.
Com a missioner obrí nous centres d’evangelització entre els pobles hale, abipon i mocovi, en terres del Chaco.
Arran de l’extradició de la Companyia de Jesús (1767) marxà a Ravenna, on morí.
Lluís de Foixà i de Comelles (Catalunya, segle XVII – després 1637) Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fill i successor, junt amb el seu germà Ignasi, de Lluís de Foixà i d’Anna de Comelles.
Ignasi de Foixà i de Comelles (Catalunya, segle XVII – 1668) Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia, junt amb el seu germà Lluís. Fou succeït pel seu fill:
Lluís de Foixà i Marcillo (Catalunya, segle XVII – 1697) Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fou succeït pel seu fill:
Antoni de Foixà-Camporrells i de Balaguer (Catalunya, segle XVII – 1732) Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fou succeït pel seu fill:
Antoni de Foixà-Camporrells i de Móra (Catalunya, segle XVIII – 1791) Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fou succeït pel seu fill:
Antoni Francesc de Foixà i de Guiu (Catalunya, segle XIX) Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fou succeït pel seu fill:
Antoni Joan de Foixà i de Garma (Catalunya, segle XIX) Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fou succeït pel seu fill:
Rafael de Foixà i de Vidal (Catalunya, segle XIX) Darrer senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia, que heretà del seu pare.
Alamanda de Cabrera (Catalunya, segle XIII) Dama. Era filla d’un Guerau de Cabrera, que cal identificar probablement amb el vescomte Guerau V. Es casà amb Guillem (II) de Cervelló. Fills seus foren Guerau (VII) i Alemany de Cervelló, entre d’altres.
Àlvar de Cabrera * Veure> Àlvar I d’Urgell (comte d’Urgell).
Bernat de Cabrera (Catalunya, segle XIII) Noble. Fill de Laureta i primer membre del llinatge de castlans del castell de Cabrera. Fou succeït per Berenguer de Cabrera i de Castelló.
Feliu de Cabrera (Cabrera de Mar, Maresme, 1697 – Barcelona, 1747) Frare caputxí. És autor del llibre Catena moralis, publicat a Cervera el 1731.
Guerau de Cabrera * Veure> Urgell, Guerau d’ (germà d’Àlvar d’Urgell).
Gueraua de Cabrera (Catalunya, segle XIII) Dama. Era filla del vescomte Guerau V de Cabrera. Es casà amb Guillem II de Montclús, senyor del castell de Montclús.
Ramon de Cabrera (Catalunya, segle XIII – 1298) Noble. Fill de Guerau V de Cabrera, es féu càrrec (1278) de la seva tutoria i comprà al seu nebot Riambau II de Montclús la baronia de Montclús. El succeí el seu fill Bernat I de Cabrera.
Roderic de Cabrera (Catalunya, segle XIII) Eclesiàstic. Era fill de Guerau IV de Cabrera i I d’Urgell, i de la dama lleonesa Eilo Fernández de Castro. Essent ja clergue heretà del seu pare (1229) les senyories de Benavarri i Viacamp.
(Biosca, Segarra, 1697 – Montserrat, Bages, 25 març 1764)
Abat de Montserrat (1753-57 i 1761-64). Abans havia estat abat de Sant Benet de Bages (1745-49).
A ell és deguda una bona part de la construcció de l’edifici de la mongia del monestir (1755-66).
Autor d’una biografia sobre Josep de Sant Benet, del qual publicà les obres.
En l’elogi fúnebre que li fou fet consta que va predir la destrucció del monestir esdevinguda entre els anys 1811-12 per les tropes de Napoleó.
Dades dels Països Catalans 