Arxiu d'etiquetes: 1691

Ximeno i Sorlí, Vicent

4 Respostes

(València, 25 setembre 1691 – 8 agost 1764)

Bibliògraf i erudit. Doctor en teologia, fou ordenat prevere, i tingué benifets a la catedral i l’hospital de València.

Escriví Constituciones de la real cofadría de la Santísima Virgen, Noticias constantes de la santidad y doctrina de san Eutropio, Relación verdadera de los terremotos padecidos en el reino de Valencia desde 23 marzo de 1748 i Anticipados anuncios del culto del corazón de Jesús.

Però la seva obra més remarcable és el repertori biobibliogràfic Escritores del reino de Valencia (1747-49), posteriorment completat per Just Pastor Fuster en la seva Biblioteca valenciana (1827-30).

Rull i Cànaves, Bartomeu

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 31 juliol 1691 – Malta, 8 gener 1766)

Teòleg i eclesiàstic. Es doctorà en ambdós drets i ingressà a l’orde de Malta, del qual fou vice-prior general. Fou comanador de Rialp, de Vilamur i de Sant Joan de Mar, comissari general de croada i assistent al soli pontifici.

Més tard fou bisbe de Malta.

Garcia, Maties

Deixa un comentari

(Àgreda, Castella, segle XVII – València, 1691)

Metge. Estudià i fou catedràtic d’anatomia a la Universitat de València fins al 1687, i representant de la tendència tradicional galenista més tancada.

D’entre les seves obres cal destacar Disputationes medicae selectae (Lió, 1677), Disputatio apologetica de curatione vertiginis per consemsum ventriculi (Lió, 1677) i Disputationes physiologicae antiquorum et neotericorum placita novo acumine experimentes (València, 1680).

Forners, Bartomeu

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1691 – 1788)

Franciscà i lul·lista. Estudià a Sant Miquel d’Escornalbou (Baix Camp) i a Magúncia.

Ocupà la càtedra lul·liana a la Universitat de Mallorca, i després anà a Salamanca, on creà un nucli consagrat a Ramon Llull, autor del qual va difondre i defensar les seves doctrines.

En diverses obres defensà la doctrina lul·liana i en publicà alguna versió castellana.

Fou germà seu Miquel Forners  (Palma de Mallorca, 1688 – 1751)  Franciscà i lul·lista. Estudià a Magúncia i publicà el Dialogus, en què pretenia de demostrar les veritats de la fe segons la raó natural. Deixà inèdita una introducció a l’art lul·lià.

Finestrat, baronia de

1 Resposta

(País Valencià, segle XVII – )

Títol senyorial, vinculat el 1691, prèvia facultat reial, per Jacint Forner i Bernabeu, senyor de Finestrat i de Benasau i algutzir major de la inquisició a Múrcia.

El 1718 passà als seus descendents, els Pasqual del Pubil, i el 1929, als de la Guardia.

Cova, comtat de sa

1 Resposta

(Illes Balears, segle XVII – )

Títol senyorial, atorgat el 1691-93 al mestre de camp mallorquí Francesc de Vilallonga i Fortuny, alcaid del castell de Bellver (Palma de Mallorca). El seu fill i segon comte fou Jordi de Vilallonga i Velasco.

Passà als Silva, comtes de Cifuentes, i als Queralt, comtes de Santa Coloma.

Cotlliure, almirallat de

Deixa un comentari

(Cotlliure, Rosselló, 1691 – Perpinyà, 1791)

Organisme superior per als afers relacionats amb la marina, dependent del gran almirallat de França, instituït després de l’annexió del comtat de Rosselló a França, amb residència a Cotlliure.

Els antics organismes catalans, com el consolat de mar i les prohomenies, foren posats sota la seva autoritat. Confirmat per a la província del Rosselló el 1711, el 1787 fou traslladat a Perpinyà.

Fou abolit el 1791, amb la Revolució Francesa.

Costa i Rada, Dídac Jeroni

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XVII – 1691)

Jurista. Ocupà diversos càrrecs públics i fou ennoblit pels seus serveis el 1659.

A les seves obres s’ocupà preferentment de qüestions de dret foral.

Colomer, marquesat de

1 Resposta

(País Valencià, segle XVII – )

Títol, concedit el 1691 a Francesc Colomer de Borja i Borràs, capità de les milícies de València.

Ha passat als Mergelina i als Ferràndiz.

Bas, Cristòfor

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, segle XVII – Orà, Algèria, 1691)

Escriptor i poeta. De l’orde de la Mercè, fou comanador d’Oriola i d’Orà.

Escriví, entre d’altres, Despertador espiritual (1670), Guerra contra guerra, Clamores de la razón contra los tumultos de la locuacidad (1683) i Afectos de un corazón contrito (1743).