Arxiu d'etiquetes: 1688

Xaupí i Maris, Josep

Deixa un comentari

(Perpinyà, 10 març 1688 – París, França, 7 desembre 1778)

Historiador. Doctorat en teologia a París, fou canonge de la catedral d’Elna i ardiaca del Vallespir (1724). Després fixà la seva residència a París, i des del 1764 fou degà de la facultat de teologia de París.

Fruit de les seves investigacions sobre la història antiga del Rosselló foren les seves Recherches historiques sur la noblesse des citoyens honorés de Perpignan et de Barcelone… (1763), les quals, corregides i augmentades, foren publicades de nou el 1776. Totes dues edicions foren contestades per Francesc de Fossà, amb Observations historiques et critiques sur le droit publique de Catalogne et de Roussillon (1770).

Sot, marquesat de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVII – )

Títol senyorial concedit el 1688 a Lucrècia Lladró de Pallars i de Silva, comtessa de Sinarques, morta sense fills el 1729, sobre la seva baronia de Sot de Ferrer, la qual havia passat als Lladró de Pallars per enllaç amb els Ferrer.

Passà als Trenor, marquesos de Cerdanyola.

Forners, Bartomeu

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1691 – 1788)

Franciscà i lul·lista. Estudià a Sant Miquel d’Escornalbou (Baix Camp) i a Magúncia.

Ocupà la càtedra lul·liana a la Universitat de Mallorca, i després anà a Salamanca, on creà un nucli consagrat a Ramon Llull, autor del qual va difondre i defensar les seves doctrines.

En diverses obres defensà la doctrina lul·liana i en publicà alguna versió castellana.

Fou germà seu Miquel Forners  (Palma de Mallorca, 1688 – 1751)  Franciscà i lul·lista. Estudià a Magúncia i publicà el Dialogus, en què pretenia de demostrar les veritats de la fe segons la raó natural. Deixà inèdita una introducció a l’art lul·lià.

Escrivà d’Íxer i de Montpalau, Onofre

3 Respostes

(València, 1638 – 18 desembre 1688)

Erudit i poeta. Comte de l’Alcúdia i comte consort de Xestalgar, baró de Xaló i de Gata i senyor de Ressalany. Fill de Gonçal Escrivà d’Íxer.

L’any 1685 fundà una acadèmia històrico-literària, que tingué els seus actes solemnes al palau reial de València (editats els del 1669 i el 1690).

Publicà, anònima, l’obra d’erudició vària Clarín de la fama (1683) i deixà inèdits un munt de manuscrits d’història, de política i de poesia.

El seu fill i successor fou Baltasar Escrivà d’Ìxer i de Montsoriu (País Valencià, segle XVII)  Fou el tercer comte de l’Alcúdia i, com a hereu de la seva mare, comte de Xestalgar. Fou també majordom i conseller del rei. A la seva mort, els títols passaren als Castellví, comtes de Carlet.

Bosc d’Ares, marquesat de

2 Respostes

(País Valencià, segle XVII – )

Títol senyorial concedit el 1688 a Francesc Martínez de Vera i Bosc, senyor de Busot.

Passà als Bosc (1770), als Baillo de Llano, als Canicia i als Rojas.

La grandesa d’Espanya fou conferida el 1897 a Josep de Rojas i Galiano, diputat i senador.

Agramunt, Pasqual

Deixa un comentari

(València, 1688 – Madrid, 1738)

Teòleg jesuïta. Professor de gramàtica al col·legi d’Oriola i de filosofia al de Gandia i al de València.

Escriví entre altres obres de tema eucarístic una Allegatio Theologica Physico-Polemica pro unione Eucharistica (1732), tractat que meresqué l’aprovació de Gregori Maians.

Cardona-Fernández de Córdoba y Pimentel, Francisco de

Deixa un comentari

(Madrid, 1626 – 1688)

Comte de Palamós. baró de Bellpuig, duc de Somma, de Sessa i de Baena i gran almirall de Nàpols.

Fou lloctinent general de Catalunya (1669-73), durant el seu govern hom inicià la construcció del baluard del portal de l’Àngel. Adoptà una actitud contemporitzadora en els petits conflictes sorgits a causa dels privilegis de la ciutat.

Finestres i de Monsalvo, Josep

18 Respostes

(Barcelona, 5 abril 1688 – Cervera, Segarra, 11 novembre 1777)

Jurista i erudit. Germà de Jaume, Daniel, Francesc, Pere Joan, Marià i Ignasi. Alumne del Col·legi de Cordelles. El 1727 inicià una amistat epistolar amb Gregori Maians.

Cursà dret a la Universitat de Cervera, on es doctorà en dret civil (1715) i es llicencià en cànons, i on es dedicà a la docència des del 1731 fins a la seva mort, i on esdevingué un excel·lent professional de l’ensenyança.

Regent de la càtedra de dret civil (1715-18), professor extraordinari d’Institucions (1718-22), regent de la primera càtedra de dret (1722-30) i de la de vespres (1730-31), catedràtic de prima fins a la jubilació (1751), fou també canceller interí el 1743. Clergue sense ordes sagrats i gran coneixedor dels clàssics grecs i llatins.

Fou l’animador d’un grup erudit a Cervera, conegut com la escola de Finestres, promogué una renovació humanista, filosòfica, crítica i jurídica. Formà una bona biblioteca de llibres de dret i de filologia clàssica. Finestres fou considerat per Maians com el príncep del dret romà.

Va escriure una copiosa producció d’estudis sobre dret català: Exercitationes academicae (1745), Praelectiones cervarienses (1750-52), In Hermogeniani Iuris Epitomarum libros sex commentarius (1757), Iuris catalauni elementa, De historia iuris catalanauci, Sylloge inscriptionum romanorum de Catalunya (1762), etc, tots ells editats a Cervera.

Desbac i Martorell, Joan Baptista

3 Respostes

(Pollença, Mallorca, 6 abril 1617 – Areny de Noguera, Ribagorça, 26 agost 1688)

Prelat. Era doctor en ambdós drets.

Fou canonge de la seu de Mallorca, fiscal de la inquisició i, finalment, bisbe d’Urgell (1682), com a successor de Pere de Copons.

Publicà pastorals remarcables i alguns dels seus sermons. Celebrà un sínode diocesà.

Morí mentre feia una visita pastoral. Fou succeït per Oleguer de Montserrat.

Capellades, Josep

Deixa un comentari

(Martorell, Baix Llobregat, segle XVII – Montserrat, Bages, 1 gener 1688)

Escriptor i monjo de Montserrat.

Escriví, entre altres llibres, tres volums d’addicions a l’obra del seu mestre Jeroni Lloret Sylva Allegoriarum Sacrae Scripturae (1570). Només se n’ha conservat, però, l’Onomatologia Beatae Virginis Mariae, inèdita, en la qual recollí 7.640 epitets donats a la Mare de Déu pels autors eclesiàstics.