Arxiu d'etiquetes: 1674

Feliu de la Penya i Picart, Salvador

(Barcelona, 1674 – Vilassar de Dalt, Maresme, 8 novembre 1733)

Comerciant i polític. Probablement nebot de Narcís, que fou tutor seu.

Home de recursos econòmics, promogué la fundació de la Companyia Nova de Gibraltar (1709), de la qual es reservà la major part del capital i la direcció.

Partidari de l’arxiduc Carles, del qual rebé el títol de ciutadà honrat (1708). Durant el setge borbònic a Barcelona va estar a càrrec dels proveïments de la ciutat i fou elegit conseller segon, va succeir a Casanova quan aquest va ésser ferit.

Ve retré la ciutat a Patiño (11 setembre 1714), i fer lliurament de les insígnies dels consellers.

Els filipistes li confiscaren els béns i el desterraren, fins el 1717.

Desvalls i de Vergós, Manuel

(el Poal, Pla d’Urgell, 1674 – Viena, Àustria, 1774)

Militar i polític austriacista. Germà d’Antoni, amb el qual col·laborà en la guerra de Successió.

Fou un dels responsables del front de Lleida i fou governador de la plaça el 1707. Cap al 1710 fou nomenat governador de Cardona, on resistí el setge del general Vendôme i un altre atac el 1713.

Els darrers mesos de la resistència col·laborà activament des de Cardona a les campanyes de sosteniment de la resistència que duia el seu germà per les comarques.

Capitulà el 17 de setembre i fugí a Mallorca. Posat a les ordres del virrei, marquès de Rubí, aquest el nomenà governador d’Eivissa, càrrec que exercí fins a la capitulació de Mallorca (1715).

S’exilià a Viena i es posà al servei de l’emperador Carles VI.

Boada, Francesc

(Terrassa, Vallès Occidental, 1674 – Escornalbou, Baix Camp, 1729)

Menoret franciscà del col·legi seminari de missions d’Escornalbou (1702).

Per la seva fidelitat a l’arxiduc Carles III fou expulsat del país (1714) i treballà a Perpinyà, a Roma i a d’altres ciutats italianes. Retornà a Catalunya l’any 1723.

De l’estada a l’estranger deixà un Itinerari, fins avui no retrobat; també escriví una Exposició o declaració de la regla seràfica, igualment desconeguda. És interessant l’Índex indicum seu repertorium generale huius bibliothecae, enllestit el 1727, obra ordenada per matèries de predicació, amb la referència a les fonts que eren a l’abast a Escornalbou.