(Bagà, Berguedà, 1590 – Barcelona, 1663)
Filòsof tomista. Jesuïta i gramàtic.
Ensenyà a Girona i a Saragossa, on fou mestre de B. Gracián, fou rector dels jesuïtes de Perpinyà, Girona, Tarragona i Barcelona.
Durant el Corpus de Sang col·laborà amb les autoritats, i a la guerra dels Segadors féu costat a la Generalitat.
El 1653 fou elegit procurador a Roma de la congregació provincial d’Aragó.
(Barcelona, segle XVII – 1663)
Pintor. Fou molt apreciat, però malauradament gran part de la seva producció no s’ha conservat.
Pintà el retaule major de l’església parroquial de Sant Feliu de Codines (1636), única obra conservada, en part, i hom li atribueix una pintura i un dibuix que es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
També pintà les cambres del Consell de Cent de Barcelona i el claustre de Sant Francesc de Paula.
(Vic, Osona, juny 1663 – Cadaqués, Alt Empordà, 6 novembre 1726)
Escultor. Autor del gran retaule de fusta policromada d’Arenys de Mar, iniciat el 1706. una de les peces cabdals del barroc català.
També és autor dels retaules de Sant Martí de Palafrugell i de Cadaqués (1723), projectat per Jacint Morató i acabat per Joan Torres.
És un exemple típic del barroc exuberant de principis del segle XVIII.
Fou el pare del també escultor i arquitecte Pere Costa i Cases.
Dades dels Països Catalans 