(València, 29 novembre 1571 – Saragossa, 7 abril 1649)
Escriptora carmelitana. Fundadora del convent de l’orde a Saragossa (1615).
Escriví una autobiografia i tres tractats espirituals publicats el 1675.
(Valldemossa, Mallorca, 5 gener 1649 – Palma de Mallorca, 20 febrer 1700)
(Margalida Beneta Mas i Pujol) Escriptora mística. Ingressà (1677) al convent dominicà de Santa Caterina de Palma de Mallorca.
És autora d’un Llibre de càntics expositats del Beato Ramon Llull, publicat el 1760 en versió castellana anònima. Aquesta edició, que incloïa i comentava fragments del Llibre d’amic i amat clogué, de fet, la revifalla d’impressions setcentistes d’obres lul·lianes, desvetllada a Mallorca per les edicions maguntines (1721-42).
Antoni Canet (Catalunya, segle XV – Illes Balears, segle XV) Escultor. Treballà al Principat fins al 1497, any en què s’establí a Mallorca.
Berenguer de Canet (Rosselló, segle XII) Noble. Primer membre d’aquest il·lustre llinatge. El 1160 sortí fiador, amb altres barons del consell comtal i del Rosselló, d’un gran prèstec que hagué de manllevar Ramon Berenguer IV de Barcelona.
Guillem de Canet (Rosselló, segle XIII – segle XIV) Noble. Figurà al seguici i consell de Pere I el Catòlic.
Jaume Canet (Illes Balears, segle XVII) Jurista. És autor de diversos escrits jurídics, molts d’ells relatius al dret foral.
Joan Baptista Canet (Lleida, segle XVII – 1649) Jurista. Era doctor en lleis. Havia estudiat a la Universitat de Lleida. En seria catedràtic. També fou paer de la ciutat. Deixà algunes al·legacions remarcables.
Maria de Canet (Catalunya, segle XIV) Dama. Probable filla de Ramon de Canet. Muller del vescomte Ramon Folc VI de Cardona. El matrimoni no tingué fills. A la mort del seu marit, el 1332, el vescomtat hagué de passar al cunyat de Maria, Hug II.
Martí de Canet (Catalunya, segle XIII) Cortesà. Fou acompanyant assidu de Pere I el Catòlic, i també de Jaume I durant la minoritat d’aquest.
Pere Joan Canet (Illes Balears, segle XVII) Jurista. Amb Antoni Mesquida féu un recull dels privilegis de l’antic regne de Mallorca, feina que fou enllestida el 1662.
(Olot, Garrotxa, 22 juliol 1575 – Perpinyà, 1649)
Jurista i polític. Jurisconsult de prestigi internacional (sintetitzà el dret comú amb el dret especial de Catalunya), assessor jurídic de la Generalitat i del Consell de Cent, fou elegit conseller en cap el 1640, i com a tal va presidir la Junta de Guerra formada per militars catalans i francesos el 1641.
Fou un enèrgic defensor de les llibertats catalanes davant el virregnat del duc d’Alcalá. Fou un dels caps revolucionaris que, des de l’inici de la revolta catalana contra Felip IV, s’havia compromès a tractar amb els francesos i va tenir un paper fonamental en els fets que portaren a la proclamació de la República Catalana i a la unió amb França.
Va escriure De pactis nuptialibus, sive capitulis matrimonialibus tractatus (1612), amb reedicions a Ginebra, Venècia i Lió, i Sacri Senatus Cathaloniae decisiones (1639).
Fou el pare de Francesc i de Josep Fontanella i Garraver.
(Barcelona, segle XVII – 1649)
Cavaller i filantrop. Comerciant molt ric. En morir, deixà 100.000 ducats destinats a la construcció de la casa de Convalescència, annexa a l’hospital de la Santa Creu de Barcelona. Gràcies a aquesta deixa, les obres van adquirir un ritme molt ràpid entre el 1655 i el 1680.
En memòria del seu patró, sant Pau, s’hi aixecà la imatge barroca de Lluís Bonifaç que presideix el pati de la casa i hi foren instal·lades rajoles decorades que evoquen escenes del mateix sant.
Dades dels Països Catalans 