(Agullent, Vall d’Albaida, 5 octubre 1624 – València, 20 juliol 1670)
Predicador i poeta. Doctorat en teologia a València, el 1650 ingressà a l’Oratori de Sant Felip Neri.
Autor del Sermó de la conquista de la molt insigne… ciutat de València (1666), de poesies en llatí i d’un himne en la mateixa llengua a la Immaculada Concepció, deixà inèdits dos volums de sermons.
El 1671 la universitat de València edità un llibre a la seva memòria amb composicions en llatí, castellà i català.
(Catalunya, segle XVII – Madrid, 1624)
Pretès heretge. D’origen jueu, fou cremat a Madrid perquè arrabassà l’hòstia de les mans d’un oficiant i la féu trossos. Sembla que era dement.
Quevedo el cità en el seu pamflet La revolución de Barcelona ni es por el güevo ni es por el fuero per argumentar la creença de que Catalunya era terra d’heretges i congraciar-se, així, el favor reial.
(Barcelona, 1624 – 1662)
Frare caputxí. Destacà pel seu saber. Introduí a la província catalana de l’orde l’estudi de les doctrines de sant Bonaventura.
És autor d’una Instrucció de predicadors que seria publicada bastants anys després, el 1679, i traduïda al castellà.
El seu cognom era Sembesart, i pertanyia a una família barcelonina força coneguda al seu temps.
(Catalunya, segle XVI – Santes Creus, Alt Camp, 1624)
Primer abat temporal de Santes Creus (1619-24). Introduí la congregació cistercenca de la corona d’Aragó, tant a Santes Creus com a Poblet, i en fou el primer vicari general català.
Fou amant de les humanitats i gran amic personal i protector de Vicenç Garcia, rector de Vallfogona; fou també famós predicador.
En 1621 formà part de l’ambaixada catalana que requerí Felip IV perquè comparegués a Barcelona i hi jurés les Constitucions de Catalunya.
Dades dels Països Catalans 