(Catalunya, segle XVI – )
Títol, concedit el 1599 a Gaspar Galceran de Castre-Pinós de So i d’Aragó, sobre la seva baronia de Guimerà.
Ha passat als Ferrandis d’Híxar, els Silva i els Caro.
La baronia de Guimerà fou un feu dels Alemany i passà als Castre-Pinós a la primera meitat del segle XIV.
(Ribagorça, segle XVI – )
Títol senyorial, concedit el 1599 a Felip I d’Erill-Orcau-Anglesola i d’Erill, baró d’Erill i d’Orcau.
La grandesa d’Espanya li fou annexada pel rei-arxiduc Carles III (1708) al seu besnét i quart titular, Antoni Vicentelo de Lecca i d’Erill.
Passà als Melzi, comtes de Melzi, als Palafox, marquesos de Lazán, als Mencos, comtes de Guendulain, i als Álvarez de Toledo, comtes de Vila Paterna.
Al segle XVI el comtat comprenia les valls de Boí, de Viu, de Manyanet i Fosca i la ribera oriental de la Noguera Ribagorçana, entre el Pont de Suert i Espills.
(Catalunya, 1599 – 1716)
Denominació que rebé la tercera sala de l’audiència reial de Catalunya amb l’addició, als quatre doctors, de tres jutges de cort o ministres criminals i un oficial de capa i espasa o regent de la tresoreria, sota la presidència directa del lloctinent de Catalunya o, ell absent, del regent de la cancelleria.
Entenia en afers criminals i administratius, i, després, del 1640, en l’allotjament de tropes, en la disposició de llurs quarters i trànsits i en l’administració dels béns confiscats. En allunyar-se el lloctinent de Barcelona cessava la seva actuació i només subsistia en els magistrats que acompanyaven el lloctinent.
Fou abolit pel decret de Nova Planta.
(Osona, segle XI – 1599)
Jurisdicció feudal, centrada en el castell de Centelles o de Sant Esteve, que pertangué des del segle XI a la família Centelles, la qual prengué aquest cognom pel fet de la possessió del feu.
Als segles IX-X, el seu terme encloïa les actuals demarcacions de Centelles, Sant Martí de Centelles (amb Sant Miquel Sesperxes) i Sant Quirze Safaja (excepte Bertí), i era dividit en tratze vilars, tots sota la dependència eclesiàstica de Santa Coloma, la futura parròquia de la vila de Centelles, que esdevingué capital de la baronia.
Els dominis dels Centelles s’anaren ampliant pels territoris veïns: la fortalesa de Blancafort, prop de la Garriga (des del 1184); drets a la vall d’Osor (en feu del rei); el castell de Sentfores (en feu de la mitra de Vic); Manlleu, la domus de Bellpuig i el castell de Sameda (en part, des del 1249; del tot, des del 1380); Sentmenat (com a dot de la baronessa Biarnèsia de Montcada); Montmany (on ja tenien drets) i Gallifa (1357); Balenyà, Bertí i Valldaneu. Taradell, que ja dominaven almenys des del 1076, fou venut el 1292 als Cabrera.
El 1599 la baronia fou erigida en comtat del Castell de Centelles (dit també comtat de Centelles).
(Catalunya, segle XVI – )
Títol, atorgat el 1599 a Joaquim de Centelles-Carrós i d’Oms, comte de Quirra i baró de Centelles.
El rei arxiduc Carles III hi annexà la grandesa d’Espanya per a Francesc de Blanes-Centelles i Desbac-Descatllar, però no fou convalidada pels Borbó.
El títol passà als Moncayo, als Pignatelli d’Aragona i als Llança.
Dades dels Països Catalans 