(València, 1568 – 1641)
Poeta. Fou governador de València (1621) i ocupà dues vegades el càrrec de lloctinent del Regne de València. Membre de l’Acadèmia dels Nocturns.
Conreà la poesia en castellà. Excel·lí com a mecenes de l’activitat literària.
Hom l’identificà, erròniament, amb l’autor dramàtic conegut amb el nom de Ricardo del Turia.
(València, 26 octubre 1568 – Lleó, Castella, 2 novembre 1608)
Poeta. Nét de Guillem Ramon Català de Valeriola. El 1591 fundà a casa seva l’Acadèmia dels Nocturns, de la qual fou president, i adoptà el sobrenom Silencio.
Fou veedor general de la costa marítima del Regne de València, membre de l’orde de Calatrava i corregidor de Lleó (1604).
Organitzà tres justes poètiques a València i publicà les millors poesies participants (1602). Deixà escrita una breu autobiografia, en català, i, en castellà, diverses poesies i discursos pronunciats a l’Acadèmia dels Nocturns.
Foren cosins seus:
Pelegrí Català de Valeriola (València, segle XVI – 1634) Concorregué a l’Acadèmia dels Nocturns amb el sobrenom de Cuidado.
Guillem Ramon Català de Valeriola i de Borja (València, 1574 – segle XVII) Concorregué a l’Acadèmia dels Nocturns amb el sobrenom de Reposo.
(Palma de Mallorca, 1568 – Saragossa, Aragó, 1627)
Teòleg jesuïta. Ensenyà teologia i moral a Saragossa.
Escriví De bulla cruciatae, inèdita.
(Ribera Alta, segle XVI – )
Títol concedit el 1568 al cavaller Miquel de Salvador, senyor d’Antella, Rafalet i la Xarquia.
Passà a les famílies Dassió, Ferrer de Pròixida, Peres de Calataiud, Roca, Ortís de Rodrigo i Rovira.
(Valladolid, Castella, 1545 – Madrid, 1568)
Príncep d’Astúries i de Girona. Fill de Felip II de Catalunya i de Maria de Portugal.
Deforme i desequilibrat, tingué una profunda aversió pel seu pare, el qual el féu empresonar a l’alcàsser de Madrid (fet que provocà una forta oposició, fins al punt que els estats catalano-aragonesos trameteren ambaixadors al rei), on morí pocs mesos després.
(Catalunya ?, segle XVI – Barcelona, vers 1568)
Impressor. S’establí a Barcelona el 1536.
Imprimí per a la Generalitat alguns actes de cort. El 1543 s’associà amb dos impressors més per publicar el Methodi Donati i la Sintaxis d’Erasme.
El 1562 publicà la Crònica de Ramon Muntaner, còpia esmenada de la publicada quatre anys abans a València.
El 1565 s’associà amb l’impressor Pere Malo, amb qui regentà la impremta.
(Mirapeix, País de Foix, 1480 – Montserrat, Bages, 1568)
Eclesiàstic. Ingressà a Montserrat el 1512.
Fou mestre de novicis en diversos monestirs hispànics i, durant molt de temps, confessor de pelegrins a Montserrat.
Esdevingué el primer confés i director espiritual d’Ignasi de Loiola, en ocasió de la seva estada al santuari a l’inici de la seva conversió (1522).
Dades dels Països Catalans 