Arxiu d'etiquetes: 1499

Universitat de València

132 Respostes

(València, 1499 – )

(UV)  Institució d’ensenyament superior. Establert l’ensenyament universitari a València a partir del 1499, el 1502 va ser confirmada, mitjançant un privilegi atorgat per Ferran II el Catòlic, la fundació d’un estudi general.

La universitat va rebre al llarg de la seva història moltes ajudes pontifícies que la condicionaven en el seu ensenyament. A partir del 1904 intentà assolir l’autonomia universitària i fou un important centre del republicanisme.

Amb l’arribada de la democràcia passà a ser controlada per la Generalitat Valenciana. Alguns centres es van segregar per constituir la Universitat d’Alacant.

Enllaç web: Universitat de València

Centelles-Riu-sec i Fernández de Heredia, Francesc Gilabert de

3 Respostes

(Oliva, Safor, 1499 – 25 octubre 1550)

Noble i poeta. Tercer comte d’Oliva i baró de Nules (1536), conegut també per Ramon de Riu-sec i per Francesc Gilabert Ximénez de Urrea. El seu oncle Serafí de Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea, segon comte d’Oliva, li donà com a preceptor l’humanista Joan Baptista Anyes, el qual li dedicà el seu Apologetycum Panegyricon (1550), imprès a despeses d’ell.

El 1525 s’havia casat amb Maria de Cardona i Manrique de Lara, filla del duc Ferran I de Cardona i Enríquez. En heretar el comtat el 1536, envià el seu mestre, que continuà sempre al seu servei, a catequitzar els moriscs de la vall d’Aiora.

Escriví elegies, epigrames, cartes, discursos, en llatí, inclosos en les obres del seu mestre que ell féu publicar.

Fou el pare de Magdalena i de Pere Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Cardona.

Espígol, Llorenç

Deixa un comentari

(Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa, segle XV – Catalunya, després 1499)

Síndic remençà. Col·laborà amb Francesc de Verntallat i altres en la preparació de la sentència de Guadalupe (1486), que ell homologà, i per a l’aplicació de la qual treballà.

Cardona i Manrique de Lara, Joana I de

11 Respostes

(Sogorb, Alt Palància, 1499 – 30 agost 1564)

Duquessa de Cardona (1543-64). Filla de Ferran I de Cardona i Enríquez, de qui heretà el ducat.

Muller d’Alfons d’Aragó i de Portugal, comte d’Empúries i duc de Sogorb, reunint així les dues grans cases nobiliàries, els hereus de les quals s’anomenaren d’Aragó i Folc de Cardona o Folc de Cardona i d’Aragó.

Destorrent i Casa-saja, Jaume

8 Respostes

(Barcelona, vers 1430 – 1499)

Noble i polític. Fill de Pere Destorrent i germà de Pere. Durant la guerra contra Joan II (1462-72) lluità en el bàndol reialista. En acabar aquesta, aglutinà entorn seu un partit format per elements oligàrquics i reialistes.

Conseller en cap durant el període 1478-79 i, el 1484, sota Ferran II el Catòlic. Aquest darrer any finançà i dirigí la milícia ciutadana contra l’alçament dels remences de Pere Joan Sala.

De primer com a advocat de la Generalitat (des del 1487) i després com a conseller en cap de la reial ordre (1490) i regent de la cancelleria, col·laborà estretament amb Ferran II en la reforma de la Generalitat (des del 1488) i de l’organització municipal de Barcelona (1491-93), orientades a anul·lar el privilegi d’Alfons IV el Magnànim a favor del braç popular i a afavorir el poder de l’oligarquia al Consell de Cent i al Trentenari.