Arxiu d'etiquetes: 1489

Gelida, Joan

Deixa un comentari

(València, vers 1489 – Bordeus, França, 1551)

Humanista. Estudia a València i es doctorà en arts (1524), a París, on fou professor de filosofia.

El 1527 hi publicà De quinque universabilis, obra metodològicament tradicional, però aviat s’integrà en els moviments renovadors, fins al punt que esdevingué suspecte d’heretgia i es vinculà amb els valencians emigrats a París.

Renuncià ensenyar a les universitats de València i de Coimbra i ingressà, a París, al col·legi del cardenal Lemoine i, posteriorment, al de Guiena (Bordeus), del qual esdevingué principal (1547). Lluís Vives el considerà com un altre Aristòtil.

Pòstumament li foren publicades (1571) les seves cartes llatines a La Rochelle, precedides d’una biografia seva.

Aragó i de Portugal, Alfons d’

10 Respostes

(Sogorb, Alt Palància, 1489 – el Puig de Santa Maria, Horta, 16 octubre 1563)

Duc de Sogorb i comte d’Empúries (des del 1522) i duc consort de Cardona des del 1543. Era fill del comte d’Empúries, Enric d’Aragó i de Guiomar de Portugal. El 1516 es casà amb Joana de Cardona, filla i hereva del segon duc de Cardona.

Es destacà en la lluita contra els agermanats valencians i aconseguí de derrotar-los a la batalla d’Almenara (1521). La seva actitud fou elegiada pel poeta i teòleg Joan Baptista Anyes, i Juan de Molina li dedicà la seva versió castellana de la història del regnat d’Alfons IV el Magnànim del Panormita (1527).

El 1526 derrotà, com a general de l’exèrcit organitzat per la ciutat de València, els moriscs revoltats a la serra d’Espadà. Nomenat lloctinent del regne de València (1558-63), promulgà, entre d’altres, una pragmàtica reial que ordenava el desarmament dels moriscs (1563).

Cervelló i de Cardona, Guerau Alemany de

3 Respostes

(Catalunya, segle XV – 1489)

Noble. Fill del governador de Catalunya Guerau Alemany de Cervelló i de Queralt.

Partidari del príncep Carles de Viana, fou un dels ambaixadors de la diputació del general davant Joan II de Catalunya, en nom de la qual exigí l’alliberament del príncep i la conservació de les lleis pròpies del Principat (1461).

En esclatar la guerra lluità contra Joan II en oposició a la branca reialista de la seva família, encapçalada per Arnau Guillem de Cervelló i de Rajadell. Participà en l’atac contra la força de Girona (juny 1462) i formà part del Consell del Principat.

Fou fet presoner a Vilafranca del Penedès, en ésser lliurada la ciutat a Joan II pel traïdor Joan de Beaumont. Alliberat en un bescanvi de presoners, fou nomenat governador de Catalunya per Pere de Portugal, el nou rei dels catalans, al costat del qual lluità en la batalla de Calaf (1465).

Arruïnat per la guerra, hagué de vendre diverses propietats al monestir de Santes Creus.

Fou el pare de Martí Joan de Cervelló i de Cervelló   (Catalunya, segle XV)  Junt amb el seu fill, Felip de Cervelló i de Castre-Pinós, el 1480 vengué Valldossera a Santes Creus, i el 1489, Montagut.

Biure, Joan Pere de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – 1489)

Cavaller. Durant la guerra contra Joan II, fou partidari del rei, que també era ajudat pels remences, els quals, després de la llarga lluita, veieren incomplides les promeses rebudes i s’alçaren en armes.

Tot i la sentència de Guadalupe (1486), els incidents es perllongaren, un dels quals anà adreçat precisament contra Joan Pere de Biure, que fou mort pels remences en armes.