Arxiu d'etiquetes: 1431

Alexandre VI

58 Respostes

(Xàtiva, Costera, 1 gener 1431 – Roma, Itàlia, 18 agost 1503)

(Roderic de Borja)  Papa (1492-1503). El 1456 fou nomenat cardenal.

El seu oncle Alfons de Borja, elegit papa amb el nom de Calixt III, el nomenà el 1455 vicecanceller de l’Església i bisbe de València. Va obtenir la conversió de València en arquebisbat. Fou elegit papa en successió d’Innocenci VIII.

Tingué nombrosos fills amb la seva amant Vanozza Catanei i els enriquí servint-se dels béns eclesiàstics. Durant el seu pontificat lluità contra Carles VIII de França. En canvi, s’alià amb Lluís XII.

El 1493 promulgà una butlla que establia una ratlla imaginària (línia alexandrina) que delimitava les zones d’expansió reservades a les explotacions de Portugal i Castella.

Tant ell com els seus fills, entre ells els famosos Cèsar i Lucrècia Borja, parlaven i escrivien en català.

Ferrer i Destorrent, Pere Joan

4 Respostes

(Catalunya, 1431 – castell de Burriac, Maresme, 1502/04)

Escriptor i polític. Nét, de part de mare, de Pere Destorrent i nebot d’Antoni Pere Ferrer.

Després d’una primera joventut turbulenta, començà a intervenir en les lluites polítiques del seu temps. S’uní a la Biga contra el lloctinent Galceran de Requesens (1455). Es distingí en diversos fets militars en la guerra contra Joan II.

El 20 d’octubre de 1462 fou nomenat governador del Rosselló i la Cerdanya, el 6 de juliol de 1466 capità de l’Empordà (en indivís amb Bertran d’Armendaris) i diputat de la Generalitat (1465).

L’any 1466 fou enviat amb un gran estol i dos mil homes a socórrer Tortosa, Amposta i Maó, el 21 de novembre de 1467 contribuí a la gran victòria de Viladomat, i el 29 de desembre de 1470 participà en la presa de Cadaqués.

Quan es va adonar que no podien guanyar la guerra es passà a Joan II (11 octubre 1471) i li lliurà Girona a canvi de diverses senyories al Maresme i el castell de Burriac, per la qual cosa, el 23 de novembre de 1471 fou declarat traïdor, a Barcelona, juntament amb Bertran d’Armendaris i Joan Sarriera, i tots tres foren executats en efígie.

Acabada la guerra civil lluità contra França per recuperar el Rosselló i la Cerdanya (1474). Vengué als seus vassalls per 8.000 florins els drets de senyoratge de les seves possessions.

Retirat al castell de Burriac, es dedicà al conreu de les lletres. Escriví Sumari de batalla a ultrança i un elogi al·legòric intitulat Pensament, una mena de debat entre Amor i Cavalleria, inclòs al Jardinet d’orats.

Antoni Canet

Canet, Antoni

4 Respostes

(Barcelona, segle XIV – 1431)

Escultor. Treballà a la catedral de Barcelona, on tallà el sepulcre del bisbe Ramon d’Escales (1411), amb imatge jacent i fris de personatges adolorits al sarcòfag, obra d’alabastre íntegrament conservada que acredita l’autor com una dels millors escultors catalans de l’època.

També és obra seva el portal del Mirador de la seu de Palma de Mallorca (1397). Essent mestre de la catedral d’Urgell, el 1417 aconsellà la nau única en la reunió que decidí la continuació de la catedral de Girona.

El 1406 havia acceptat l’encàrrec de tallar en fusta una imatge de la Mare de Déu destinada al retaule major de l’església de Santa Maria de Tamarit de Llitera.