(Sicília, Itàlia, segle XIV – )
Jurisdicció feudal concedida el 1392, amb la baronia d’Alcamo, a Jaume de Prades i d’Arenós.
Ambdues passaren a la seva filla Violant de Prades i de Villena, muller de Bernat V de Cabrera, comte de Mòdica, i a llurs descendents.
(País Valencià, vers 1315 – 1392)
Noble. Fill de Ramon Boïl i de La Scala. Participà a l’expedició a Sardenya (1354) i més tard Pere III el Cerimoniós el nomenà batlle general del regne de València. Anomenat a la crònica del rei Pere el cavaller sense por per la seva conducta a Sardenya.
El rei el recompensà amb el lloc de Putifigari (Sardenya) i amb el de Boïl a Aragó, amb el títol de baronia (1364), i li atorgà, a més, la jurisdicció de diversos llocs del País Valencià. Com a capità general de València, el 1364 dirigí la defensa de la ciutat, assetjada pel rei Pere I de Castella.
Intervingué en la guerra civil castellana al costat d’Enric de Trastàmara i fou fet presoner per Pere el Cruel i els anglesos a la batalla de Nájera (1367). Enric de Trastàmara el recompensà amb la senyoria de Huete.
Portà a terme nombroses ambaixades a Portugal, a Granada (1360) i a Castella. Prengué part en les bandositats valencianes a favor del partit dels Vilaragut.
Fou el pare de Felip de Boïl, i de Berenguer, Pere i Ramon Boïl i Dies.
(Bicorb, Canal de Navarrés, segle XIV – )
Jurisdicció senyorial, que comprenia el lloc de Bicorb, vinculada el 1392, prèvia facultat reial, per Lluís de Castellar de Vilanova i per la seva muller Francesca Joana de Carròs, senyora de Quesa i Castellar.
Passà als Castellví, als Frigola i als López de Ayala.
Eren fills de Ramon Alemany de Cervelló i de Cardona, i germà de Guerau Alemany de Cervelló i de Queralt.
Dalmau de Cervelló i de Queralt (Catalunya, segle XIV – Castella, abans 1401) Cambrer de l’infant Martí, de qui rebé el castell de Xèrica (1375) i que fou enviat amb gent d’armes a ajudar el rei de Castella (1381); absolt, més tard, de l’acusació d’homicidi de Castelló de Mallorques (1383), fou nomenat governador d’Oriola (1387).
Guillem Ramon Alemany de Cervelló i de Queralt (Catalunya, segle XV – 1441) Eclesiàstic. Comanador major d’Alcanyís, de l’orde de Calatrava.
Hug Alemany de Cervelló i de Queralt (Catalunya, segle XIV – després 1392) Fou senyor de Subirats, cambrer reial i uixer d’armes, procurador de l’infant Joan al ducat de Girona (1379) i després enviat a Vic per reprimir les bandositats (1388), a la cort pontifícia (1390-92) i a França, i fet governador de València (1392).
(Sardenya, Itàlia, segle XIV – 1392)
Dama. Filla del jutge d’Arbòrea Hug III, l’aliat dels catalans a la campanya de conquesta de l’illa en 1323-24.
Es casà amb Guillem Galceran de Rocabertí, fill de vescomte Dalmau VII, mort precisament a Sardenya durant la campanya esmentada. Un germà de Maria, Marià d’Arbòrea, es casà amb Timbor de Rocabertí, germana de Guillem Galceran.
A la mort del sogre de Maria, el seu marit heretà la senyoria de Cabrenys, mentre el vescomtat era per al seu cunyat Jofre V.
Fill de Maria fou Guerau de Rocabertí, segon del llinatge a la baronia segregada de Cabrenys.
(Catalunya, segle XIV – Palerm, Itàlia, 1392)
Fill de Guillem Ramon (I) de Cervelló i germà de Pere i de Berenguer Arnau (II).
Succeí al seu pare en la baronia de la Llacuna i estigué empresonat en poder de la gent de l’infant Jaume de Mallorca a l’època de la invasió; com a paga del rescat el rei li empenyorà el mer i mixt imperi dels seus castells de Selmella, Rocamora, Foix i Santa Perpètua (1382).
Fou majordom de Joan I el Caçador i morí al setge de Palerm. No tingué successió masculina, i l’heretà el seu germà Berenguer Arnau (II).
(Catalunya, segle XIV – Vallbona de les Monges?, Urgell, 1392)
Fou nomenada abadessa del monestir de Vallbona de les Monges (1379) succeint a Sibil·la d’Anglesola.
Dades dels Països Catalans 