Arxiu d'etiquetes: 1352

Riu-sec, Ramonet de

1 Resposta

(País Valencià, 1352 – abans 1391)

Noble. Fill i hereu de Ramon de Riu-sec. Participà a les bandositats valencianes al costat d’Eiximèn Peris d’Arenós, i dels Centelles contra els Vilaragut i els Boïl i fou reptat a un duel per Berenguer de Vilaragut, el 1379, que no arribà a celebrar-se.

Adquirí vers el 1382 la vila d’Oliva i la baronia de Rebollet, que havien estat confiscades per ordre del rei a Alamanda Carròs de Boixadors, casada precisament amb Berenguer de Vilaragut.

Fou la seva germana Ramoneta de Riu-sec  (País Valencià, segle XIV)  A la mort del seu germà heretà Riba-roja, mentre que el seu fill, Gilabert de Centelles, heretà Oliva i Rebollet i adoptà, com tots els seus successors, el nom de Ramon de Riu-sec.

Ripoll, Bernat de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV – Bòsfor, Àsia, 13 febrer 1352)

Vice-almirall i cavaller. Fou armat cavaller el 1340. El 1343 era un dels caps de l’expedició que envaí Mallorca, amb Pere III el Cerimoniós, per tal de desposseir Jaume III de Mallorca.

El 1351 anà a Constantinoble, amb quatre galeres de València, per unir-se a l’estol de Ponç de Santapau destacat per combatre els genovesos. Morí en la batalla naval del Bòsfor.

Constantinoble, combat naval de -1352-

Deixa un comentari

(Constantinoble, Turquia, 13 febrer 1352)

(o del Bòsfor)  Batalla entre l’estol genovès i el català i venecià (aliats a conseqüència de l’ajuda genovesa als sards insurrectes), a l’estret del Bòsfor, prop de Constantinoble.

L’estol aliat, comandat per l’almirall català Ponç de Santapau i de Saguàrdia, era format per 68 naus (34 de venecianes, 25 de catalanes i 9 de bizantines, que abandonaren el combat), enfront de 65 naus genoveses, comandades per Pagano Doria.

L’acció, que tingué lloc enmig d’un fort temporal, fou una de les més importants de l’edat mitjana, tant per la potència dels estols com per les fortes baixes sofertes. El resultat fou indecís: si bé les pèrdues genoveses foren superiors, l’almirall català morí a resultes de les ferides que hi sofrí.

Els genovesos, aprofitant la defecció dels bizantins, aconseguiren un nou tractat de comerç amb l’Imperi, que tancava, pràcticament, els ports bizantins a catalans i venecians.

Antoni Canals

Canals, Antoni

6 Respostes

(València ?, 1352 – 1419)

Escriptor, traductor i humanista. De jove ingressà a l’orde dominicà i estudià gramàtica a València i a Girona, lògica a Mallorca, Manresa i Lleida, i filosofia a Barcelona, sota el mestratge de Vicent Ferrer. Continuà els estudis de teologia a València, a Tolosa i a París. El 1387 era professor a Lleida, on assolí un gran prestigi.

Amb la seva obra representa la figura més important del pre-Renaixement a Catalunya, i supedita a la seva tasca apologètica els dots d’orador i de literat.

De la seva obra conservada, tota en català, cal esmentar dues obres originals, l’Scala de contemplació (1399-1400) i el Tractat de confessió (1413).

D’entre les seves traduccions de clàssics sobresurten el Llibre anomenat Valeri Màxim, versió dels Dictorum factorumque memorabilium (1396), la traducció de De arra animae d’Hug de Sant Víctor, i De providentia de Sèneca (1396-1404).

És posterior la versió en prosa i comentari del setè llibre de l’Àfrica de Petrarca, que titulà Raonament fet entre Scipió e Aníbal.

Bellpuig, Galceran de

2 Respostes

(Catalunya, segle XIV – Saragossa, Aragó, 1352)

Cavaller. Era comanador de Montalbà i senyor de Torres Torres. Formà part de les forces de Pere III el Cerimoniós enviades el 1343 al Rosselló a lluitar contra Jaume III de Mallorca.

Nomenat majordom reial, fou expulsat del càrrec el 1347, durant les corts de Saragossa, per exigència de la Unió aragonesa. Més tard, vençuda la Unió, reingressà a la cort amb el càrrec de cambrer major de Pere III.

Aquest l’envià a Sicília (1349) per proposar el matrimoni del monarca amb la infanta Elionor, filla del difunt Pere II de Sicília.

El 1351 formà part del consell especial convocat pel rei per la tensió amb Gènova, que resoldria la declaració de guerra del 3 d’agost de 1351.

Era casat amb Ramona de Riusec. Del matrimoni nasqué la seva pubilla:

Timbor de Bellpuig i de Riusec  (País Valencià, segle XIV)  Dama. Es casà amb Gonçalvo Eiximenis d’Arenós. En restà vídua el 1357.