Arxiu d'etiquetes: 1329

Escrivà, Guillem -varis-

9 Respostes

Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XIII – 1256/59)  Baró de Patraix (1240). per donació del rei. Apareix com a cap de l’estirp documentada. Fou notari reial (1227-51). Pare de Guillemó i d’Arnau Escrivà.

Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XIII – després 1269)  Senyor de la baronia de Patraix. Fill i hereu d’Arnau Escrivà i germà d’Andreu Guillem. Degué ésser el pare de l’Arnau Escrivà mort vers 1322.

Guillem Escrivà  (País Valencià, vers 1243 – després 1274)  Fill de Guillemó, de la línia dels senyors de l’escrivania de València. Fou el pare del Jaume Escrivà documentat en 1272-73.

Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XIII – abans 1329)  Fill del Jaume Escrivà, documentat en 1272-73, i pare del Jaume Escrivà, mort abans del 1348.

Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XIV)  Cavaller. Era lloctinent del governador de València, Pere de Xèrica. El 1347 tractà d’oposar-se a la formació i extensió de la Unió. Combaté contra ella, amb sort adversa, al combat de la Pobla Llarga.

Bétera, baronia de

1 Resposta

(Bétera, Camp de Túria, segle XIV – )

Jurisdicció feudal, que comprenia el lloc de Bétera, vinculat el 1329 per Ramon de Rocafull de Boïl.

Passà als marquesos de Dosaigües.

Banyalbufar, baronia de

1 Resposta

(Mallorca, segle XIV – )

Jurisdicció, confirmada el 1329 a Humbert de Fenollar, jurat de Mallorca.

Reintegrada a la corona, fou cedida per Alfons IV de Catalunya el 1445 a Llàtzer de Lloscos.

Ferran (II) d’Aragó i de Castella -1329/63-

17 Respostes

(València, 11 desembre 1329 – Castelló de la Plana, 16 juliol 1363)

Infant d’Aragó. Fill d’Alfons III de Catalunya i d’Elionor de Castella. El 1330 rebé els marquesats de Tortosa i de Camarasa, de nova creació, i altres donacions al regne de València. Pretendent al tron català, va haver de fugir a Castella (1335) davant l’hostilitat general.

El 1347 fou el cap de la revolta de la Unió aragonesa i valenciana de nobles contra el seu germanastre Pere III el Cerimoniós, va ésser derrotat i empresonat a la batalla d’Épila (1348), però, a instàncies dels castellans, fou alliberat i retornà a Castella.

A la Guerra dels Dos Peres, posà la regió d’Alacant–Oriola a mans de Pere I de Castella (1356) i intentà de ressuscitar la Unió a València, però ningú no el seguí; i quant, l’any següent, Alacant fou ocupat per les forces de Pere III, es passà al seu costat. Pere I, com a reacció, feu matar la seva mare i el seu germà Joan.

El 1349 es casà amb Maria de Portugal, de la qual no tingué fills. Enfrontat amb Pere III per motius econòmics, va morir lluitant contra Enric de Trastàmara, l’algutzir del rei. Heretà els seus béns el seu nebot, el comte Pere II d’Urgell, però, a la seva mort, els marquesats de Tortosa i Camarasa es reintegraren a la corona.