(Canfranc, Aragó, 28 octubre 1288)
Acord signat per Alfons II de Catalunya, Eduard I d’Anglaterra i Carles II d’Anjou, per tal d’acabar la lluita per la possessió de Sicília.
Alfons alliberaria Carles II, investit pel papa amb la dignitat de rei de Sicília, a canvi del lliurament, en qualitat d’ostatges, dels dos fills del d’Anjou, i del pagament d’una fiança de 27.000 marcs d’argent.
L’acord fracassà per l’oposició del papa Nicolau IV.
(Catalunya, abans 1288 – segle XIV)
Dama. Filla tercera del comte Arnau Roger I de Pallars i de la princesa grega Làscara de Ventimiglia.
El seu pare morí en 1288, quan ella tenia pocs anys. Amb la seva mare i les seves germanes restà sota la protecció del rei Alfons II el Franc.
Es casà el 1313 amb Guillem (II) de Montcada (I de la branca de Tàrrega–Fraga), en tingué una filla anomenada Teresa.
Sembla que fou una dona lleugera, fet que determinaria que el marit la tingués gairebé reclosa, a partir del 1321, a les possessions de Fraga.
(Pallars, 1236 – 1288)
Comte de Pallars (1267-88). Fill i successor de Roger II de Pallars Sobirà i de Sibil·la de Saga.
Participà activament en les revoltes nobiliàries (1275 i 1280) del seu temps i fou tutor d’Ermengol IX i Àlvar I d’Urgell. Lluità al costat de Pere II el Gran a Tunis, Sicília i contra la invasió francesa del Principat (1285).
Fou un dels quaranta prohoms que feren fiança pel rei amb motiu del desafiament de Bordeus i, més tard, a Peralada salvà l’infant Alfons, que serví també fidelment arribat a rei (Alfons II el Franc), fent-li d’intermediari amb els nobles aragonesos de la Unió. Fou un dels tres ostatges oferts per l’alliberament del príncep de Salern.
De la seva muller Làscara de Ventimiglia, princesa grega, tingué tres filles, la més gran de les quals, Sibil·la I de Pallars, el succeí.
Dades dels Països Catalans 