(Beniparrell, Horta, segle XIII)
Jurisdicció senyorial, vinculada el 1258, prèvia facultat reial, per Arnau de Romaní i Escrivà.
(Beniparrell, Horta, segle XIII)
Jurisdicció senyorial, vinculada el 1258, prèvia facultat reial, per Arnau de Romaní i Escrivà.
(Catalunya Nord, segle XIII – Perpinyà, 1258)
Senyor feudal del Donasà i del Capcir. Casat amb Esclaramonda, germana del comte de Foix.
S’adherí al catarisme i, denunciat per Hug de Fenollet, fou cremat viu.
(Corbeil, Illa de França, 11 maig 1258)
Acord signat entre Lluís IX de França i Jaume I de Catalunya.
Per aquest tractat el rei francès renunciava als seus drets sobre Catalunya (com a successor dels carolingis) i Jaume I els seus drets sobre el Llenguadoc i Provença, amb l’única excepció de Montpeller, l’Omeladès i el Carladès.
Paral·lelament va ésser decidit el matrimoni de la princesa Isabel, filla de Jaume I, amb Felip, hereu de Lluís IX.
(Barcelona, abans 1258 – 1714)
Assemblea assessora creada pel govern de la ciutat. Derivada de l’assemblea de veïns o consell ple, que ja al segle XII es té notícia que actuava en determinades qüestions ciutadanes.
En temps de Jaume I el Conqueridor (1258) es va fixar el seu nombre en dos-cents, i posteriorment (1265) en cent, quan apareix per primera vegada el nom famós de Consell de Cent, tot i que al segle XIV el nombre es fixà definitivament en cent vint-i-vuit jurats.
Estava format per ciutadans honrats, artistes i menestrals i mercaders elegits pels consellers, el veguer i el batlle, als quals aconsellaven en assumptes municipals, com la defensa de la ciutat i les seves possessions, elegia consellers i càrrecs municipals.
Era convocat pel veguer a requeriment dels consellers i també es reunia en determinades dates fixes.
A pesar de l’oposició de la Busca, o partit popular, el Consell de Cent anà esdevenint cada cop més aristocràtic, especialment durant el regnat de Ferran II el Catòlic.
Va ser abolit amb el Decret de Nova Planta.