(Ribera Alta, segle XIII – segle XIX)
Demarcació senyorial. Comprenia la vila d’Alberic i els pobles d’Alàsquer, d’Alcosser i de Gavarda; era anomenada, comunament, les Baronies.
La senyoria, creada el 1244 per Jaume I, canvià sovint de posseïdor fins a ésser adquirida, al començament del segle XVII, per la casa ducal castellana d’El Infantado; com a conseqüència d’un llarg plet, sentenciat el 1804, la baronia retornà a la corona el 1837.
(el Camp de Mirra, Alt Vinalopó, 26 març 1244)
Tractat signat al castell d’Almirra.
Quan Jaume I de Catalunya havia conquerit bona part del regne de València, l’infant Alfons de Castella, el futur Alfons X el Savi, fracassà en l’intent d’apoderar-se de Xàtiva i Alzira, però s’emparà en canvi d’Énguera, que també corresponia a la zona d’expansió de la Corona catalano-aragonesa. Com a represàlia, Jaume I s’apoderà de Villena.
Finalment tingué lloc l’entrevista, en la qual els dos sobirans es tornaren mútuament llurs conquestes i acordaren de respectar la línia divisòria que passava per Villena i la vall de Biar.
(Castella, 1202 – Burgos, Castella, 1244)
Reina de Catalunya. Filla d’Alfons VIII de Castella i germana de Ferran III el Sant.
Es casà el 1221 amb Jaume I el Conqueridor quan aquest tenia només tretze anys. El 1229 el rei Jaume obtingué el divorci al·legant el seu parentiu, ja que ambdós eren besnéts d’Alfons VII de Castella.
El seu fill Alfons d’Aragó fou, tanmateix, declarat hereu de la corona catalano-aragonesa, però morí abans que el seu pare, el 1260. Elionor se’n tornà a Castella i morí al monestir de Las Huelgas.
(Catalunya, 1156 – Poblet, Conca de Barberà, 1244)
Fill i hereu de Guillem (III) de Cervera. Senyor de Juneda i Castelldans, i conseller reial de Pere I el Catòlic i de Jaume I el Conqueridor. El 1202 fou croat, combaté a Las Navas de Tolosa el 1212 i fou ambaixador a Roma el 1215.
El 1212 es casà amb Elvira de Subirats, vídua des del 1209 d’Ermengol VIII d’Urgell, del qual havia estat marmessor.
Posteriorment féu la campanya albigesa amb el rei, i, en morir aquest, fou nomenat membre del consell de regència de Jaume I, càrrec en que mantingué una total fidelitat al rei, per damunt de les turbulències nobiliàries que coincidiren amb la regència.
Aquesta postura li valgué el suport del rei en les aspiracions de la seva fillastra Aurembiaix al comtat d’Urgell, del qual havia estat desposseïda pels Cabrera. Participà en la conquesta de Mallorca (1229) i de Borriana (1233).
El 1230 prengué l’hàbit del Císter a Poblet, sense abandonar, però, la seva vida política, ja que fou confessor i conseller de Jaume I i com a tal assistí a les Corts de Montsó i a la concòrdia de Tàrrega entre el rei i Ponç de Cabrera (1236).
Dades dels Països Catalans 