Arxiu d'etiquetes: 1130

Cervera, Guillem (I) de

3 Respostes

(Catalunya, segle XI – vers 1130)

Suposat germà de Berenguer (I) de Cervera i, per tant, germà també, o besnebot, del senyor de Castellfollit, Hug de Bas. Fou l’iniciador de la línia de Juneda, Castelldans i Gebut.

Repoblà una vasta regió de les Garrigues (Castelldans) i del Segrià (Gebut) entre el 1119 i el 1130.

El seu fill fou Guillem (II) de Cervera (Catalunya, segle XII – vers 1164)  (dit el Gros)  Participà en la conquesta de Siurana (1154), i el 1161 es féu monjo de Poblet. Fundà amb la seva muller, Ermessenda, el priorat de Sant Pere Gros de Cervera, i fou senyor del castell de Cérvoles. Llur fill fou Guillem (III) de Cervera.

Ermengol VII d’Urgell

28 Respostes

(Catalunya, 1120/30 – Requena, Plana d’Utiel, 11 agost 1184)

“el de València”  Comte d’Urgell (1154-84). Fill d’Ermengol VI d’Urgell i d’Arsenda d’Àger.

Ajudà Ferran II de Lleó en la campanya d’Extremadura (1167); fundà el monestir de Bellpuig de les Avellanes (1166).

Es casà amb Dolça de Foix i foren pares d’Ermengol VIII d’Urgell, de Marquesa i de Miracle.

Cervelló, Guerau Alemany (I) de

5 Respostes

(Catalunya, segle XI – després 1079)

Noble. Fill d’Alemany i de Sicarda.

Fou senyor de Montagut, Querol, Pinyana i Pontils i li fou confirmada per Ramon Berenguer I de Barcelona la donació del castell de Vilademàger, feta al seu rebesavi Sendred pel comte Ramon Borrell I. Sembla que assistí a la sessió on fou decidida la redacció dels Usatges de Barcelona.

El comte, al seu testament, el féu marmessor i li encomanà la seva filla Sança per tal que li procurés un bon matrimoni (1076). Alguns autors han interpretat que li donà Sança per muller. Però el 1078 vivia encara la seva muller Ermengarda.

Fou succeït pel seu fill Guerau Alemany (II) de Cervelló  (Catalunya, segle XI – vers 1097)  Es casà amb Ponça, probable filla del primer matrimoni de la comtessa de Barcelona, Almodis de la Marca, amb el comte Ponç II de Tolosa.

Llur fill i successor fou Guerau Alemany (III) de Cervelló  (Catalunya, segle XI – 1130)  Es casà amb Arsenda i tingué tres fills: Guillem, Bernat i l’hereu Guerau Alemany (IV) de Cervelló.

Cardona, Ramon Folc III de

16 Respostes

(Catalunya, 1130 – Colltort, Garrotxa, 3 març 1176)

Vescomte de Cardona. Fill de Ramon Folc II i nét de Bernat Amat de Claramunt o de Cardona.

Per haver mort el seu pare (1150), ell heretà directament del seu avi, finit vers el 1155. Aleshores ja havia tingut algunes intervencions polítiques. Dos anys abans d’heretar el vescomtat, per exemple, ja participava a les negociacions de compra del terç genovès de Tortosa fetes pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.

El 1157 fou un dels assistents al judici celebrat a Lleida per dirimir un sonat litigi entre Ramon Berenguer IV i el noble Pere de Puigverd. El 1162 figurava entre els signants de l’acta de convalidació del testament sacramental de Ramon Berenguer IV. Devers el 1171 era un dels negociadors dels acords tributaris entre Alfons I el Cast i els sarraïns de Múrcia.

Es casà amb Elisabet d’Urgell, filla del comte Ermengol VI. Intervingué a la política del comtat urgellenc, i de retop, a la del de Barcelona.

Morí assassinat pel noble Guillem de Berguedà, gran senyor feudal i també agressiu poeta.

Fou succeït pel seu fill Berenguer I de Cardona.

Abü Bakr al-Turtüsï

1 Resposta

(Tortosa, Baix Ebre, 1059 – 1130)

Historiador i poeta. Deixeble d’Ibn Hazm, escriví en àrab un tractat d’educació de prínceps titulat Sirag al-mulük (“Llanterna dels prínceps“).