Arxiu d'etiquetes: 1097

Fontfreda, monestir de -Llenguadoc-

6 Respostes

(Llenguadoc, França, 1097 – )

Important abadia cistercenca (Santa Maria de Fontfedra), al vessant septentrional de les Corberes, al sud-oest de Narbona.

Fou fundada pel vescomte Eimeric I de Narbona i el seu patrimoni s’estengué fins a la Fenolleda i el Principat de Catalunya; les abadies de Poblet (1153) i de Vallbona d’Elna (1242) en foren filials i funda el monestir femení de l’Eula a la diòcesi d’Elna.

El 1764 li fou suprimit el títol abacial, i les seves rendes foren unides a la seu de Perpinyà.

S’hi refugià i hi morí, el 1870, Antoni Maria Claret.

Cervelló, Guerau Alemany (I) de

5 Respostes

(Catalunya, segle XI – després 1079)

Noble. Fill d’Alemany i de Sicarda.

Fou senyor de Montagut, Querol, Pinyana i Pontils i li fou confirmada per Ramon Berenguer I de Barcelona la donació del castell de Vilademàger, feta al seu rebesavi Sendred pel comte Ramon Borrell I. Sembla que assistí a la sessió on fou decidida la redacció dels Usatges de Barcelona.

El comte, al seu testament, el féu marmessor i li encomanà la seva filla Sança per tal que li procurés un bon matrimoni (1076). Alguns autors han interpretat que li donà Sança per muller. Però el 1078 vivia encara la seva muller Ermengarda.

Fou succeït pel seu fill Guerau Alemany (II) de Cervelló  (Catalunya, segle XI – vers 1097)  Es casà amb Ponça, probable filla del primer matrimoni de la comtessa de Barcelona, Almodis de la Marca, amb el comte Ponç II de Tolosa.

Llur fill i successor fou Guerau Alemany (III) de Cervelló  (Catalunya, segle XI – 1130)  Es casà amb Arsenda i tingué tres fills: Guillem, Bernat i l’hereu Guerau Alemany (IV) de Cervelló.

Bernat II de Besalú

11 Respostes

(Catalunya, segle XI – 1097)

Comte de Besalú (1052-97). Era fill de Guillem I el Gras i germà de Guillem II Trunnus, amb qui corregnà des del 1052 fins al 1066, data que fou assassinat el seu germà.

Del 1066 al 1085 regnà sol, i del 1085 al 1097 corregnà amb el seu nebot Bernat III. No sembla confirmada la llegenda que el feia responsable de la mort del germà.

Es féu feudatari de la Santa Seu el 1077; acollí a Besalú el legat pontifici i els prelats expulsats de Girona pel simoníac arquebisbe de Narbona Guifré de Cerdanya.

Restaurà, per desig del papa Gregori VII i del seu legat Hug Càndid, diversos monestirs dels seus comtats, els quals subjectà a grans abadies d’enllà del Pirineu, com és ara els de Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Besalú i Banyoles a la de Sant Víctor de Marsella, política no sempre afortunada.

El succeí el seu nebot Bernat III.

Berenguer Ramon II de Barcelona

36 Respostes

(Catalunya, 1053 – Jerusalem, Palestina, 1097)

“el Fratricida”  Comte de Barcelona (1076-97). Fill de Ramon Berenguer I i Almodis de la Marca, i germà bessó de Ramon Berenguer II “Cap d’Estopes”.

Tots dos germans succeïren al seu pare (1076) en un corregnat, que portà fortes desavinences i finalment la mort del Cap d’Estopes (1082), atribuïda a Berenguer Ramon. El país es dividí entre els seguidors del fill de Ramon Berenguer, Ramon Berenguer III, i els de Berenguer Ramon, que aconseguí la tutoria del nebot a condició d’associar-lo al govern (1086).

La seva política d’expansió per terres de Lleida i València es veié frenada per Alfons IV de Castella i el Cid, aliat dels sarraïns de Saragossa.

Acusat per Mahalta, vídua de Ramon Berenguer II, i els seus seguidors de la mort del seu germà, fou citat a batalla judicial a la cort d’Alfons IV de Castella. Vençut i desposseït del càrrec, passà a Terra Santa.