Arxiu d'etiquetes: 1053

Berenguer Ramon II de Barcelona

36 Respostes

(Catalunya, 1053 – Jerusalem, Palestina, 1097)

“el Fratricida”  Comte de Barcelona (1076-97). Fill de Ramon Berenguer I i Almodis de la Marca, i germà bessó de Ramon Berenguer II “Cap d’Estopes”.

Tots dos germans succeïren al seu pare (1076) en un corregnat, que portà fortes desavinences i finalment la mort del Cap d’Estopes (1082), atribuïda a Berenguer Ramon. El país es dividí entre els seguidors del fill de Ramon Berenguer, Ramon Berenguer III, i els de Berenguer Ramon, que aconseguí la tutoria del nebot a condició d’associar-lo al govern (1086).

La seva política d’expansió per terres de Lleida i València es veié frenada per Alfons IV de Castella i el Cid, aliat dels sarraïns de Saragossa.

Acusat per Mahalta, vídua de Ramon Berenguer II, i els seus seguidors de la mort del seu germà, fou citat a batalla judicial a la cort d’Alfons IV de Castella. Vençut i desposseït del càrrec, passà a Terra Santa.

Berenguer -bisbe Elna, 1031/53-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle X – 1053)

Bisbe d’Elna (1031-53). De la família dels comtes de Rosselló, confós sovint amb Berenguer Guifré, bisbe de Girona. Assistí a les consagracions de Ripoll (1032) i de la catedral de Girona (1038) i dedicà l’església del monestir de Santa Maria d’Arles el 1046.

Al concili de Narbona del 1043 féu pressió perquè fossin excomunicats els usurpadors dels béns de Cuixà, entre ells el comte Ramon I de Cerdanya. Al seu torn, al concili d’Elna del 1053, Berenguer restituí a la seva diòcesi la vila de Salelles, al Rosselló.

L’episodi reflectia la rivalitat que oposava les cases de Cerdanya i de Rosselló respecte a la jurisdicció de la seu d’Elna.