(Catalunya, segle X)
Nom donat a les Genealogies de Roda, quan hom creia que el còdex que les contenia procedia del priorat de Santa Maria de Meià, perquè havia estat en poder del seu prior, Manuel Abad y Lasierra, vers la fi del segle XVIII.
Arxiu de la categoria: Publicacions
Medicina Catalana, La
(Barcelona, octubre 1933 – setembre 1938)
Revista. Fundada a iniciativa de Leandre Cervera.
El primer número constituí un homenatge a Fabra. Defensava el català com a llengua científica.
Amb el subtítol “Portaveu de l’Occitània Mèdica”, publicava treballs d’una gran vàlua científica alhora que constituïa un òrgan de promoció de l’amistat catalano-occitana.
L’últim número aparegut fou el 60.
Matí, El
(Barcelona, 24 maig 1929 – 19 juliol 1936)
Diari catòlic independent en català. Amb una presentació i edició molt acurades, tingué un públic molt concret i estable. Fou proper a UDC i als grups i moviments cristians catalans.
En fou director Josep M. Capdevila i hi col·laboraren diversos escriptors de l’època. Va editar un suplement il·lustrat i literari, “Esplai”, que el 1934 s’independitzà.
Amb l’inici de la guerra civil, el diari fou clausurat per les seves posicions catòliques i contràries als partits del Front d’Esquerres. A la seva impremta s’edità el diari “Treball” del PSUC.
En acabar el conflicte bèl·lic, li fou impossible reaparèixer per catalanista.
Materiales
(Barcelona, gener 1977 – 1978)
Revista de crítica cultural i política marxista.
Teòricament quadrilingüe -castellà, català, basc i gallec-portuguès-, el castellà hi és predominant.
Amb vocació d’ésser tribuna de debat intel·lectual de l’esquerra revolucionària peninsular, ha publicat treballs de diversos escriptors i polítics.
Maria Rosa -drama, 1894-
(Catalunya, 24 novembre 1894)
Drama en prosa d’Àngel Guimerà. Estrenat al Teatre Novetats de Barcelona. Amb Terra baixa i La filla del mar, forma la gran trilogia dramàtica guimeraniana.
Maria Rosa, la protagonista, és una dona instintiva que es debat entre la fidelitat al marit i l’impuls carnal.
L’obra ha estat traduïda al castellà, al francès, a l’anglès i a l’italià, entre altres llengües.
Marges, Els
(Barcelona, 1974 – )
Revista literària, amb col·laboracions sobre llengua, publicada per Joaquim Molas amb un equip de deixebles i de col·laboradors: J.M. Benet i Jornet, Jordi Castellanos, Joan-Lluís Marfany, Josep Murgades i Enric Sulià.
Sobresurt per la varietat de temes i el rigor crític i erudit dels treballs. Dedica unes pàgines a la creació literària.
Enllaç: Els Marges
Marca Hispanica Sive Limes Hispanicus
(París, França, 1688)
Descripció històrica i geogràfica de Catalunya. Escrita en llatí per Pèire de Marca els darrers anys d’exercir el càrrec de visitador general del govern francès a Barcelona i impresa per François Muguet.
L’obra consta de tres llibres: el primer és una descripció geogràfica dels comtats de Rosselló i Cerdanya i de les terres limítrofes, encaminada a demostrar la tesi favorable a Lluís XIV de França (i aplicada en el tractat dels Pirineus, el 1659, i en la conferència de Ceret, el 1660), basada en la teoria dels límits geogràfics naturals, sovint emprada per la diplomàcia centralista francesa, que menystenia la unitat ètnica i lingüística dels Països Catalans.
El segon llibre és una descripció geogràfica del Principat, amb abundants referències als historiadors i geògrafs grecs i romans, i una detallada descripció dels pobles que habitaven el Principat en sobrevenir la conquesta romana.
El tercer llibre és una història de les relacions dels Països Catalans amb França, més important pels documents que transcriu que no pas pel text.
L’obra, encara inèdita a la mort de Marca, fou editada pel seu antic secretari, Étienne Baluze, que hi afegí un quart llibre (probablement redactat amb materials aplegats per Marca), un prefaci i una dedicatòria a Jean-Baptiste Colbert.
A més, inclogué en l’edició la Historia sicula de Niccolò Speciale, un Cronicó Barcinonense i el Cronicó Ulianense. En l’extens Appendix reuní la documentació de l’alta edat mitjana aplegada per Marca.
Modernament n’ha estat publicada una traducció catalana de Joaquim Icart (1965) i una edició facsímil (1972).
Manuscrits
(Barcelona, 1985 – )
Revista d’història moderna. Fundada pel departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Des de la seva aparició publicà números de caràcter monogràfic i altres que tracten temes diversos d’història moderna.
La revista també ha promogut col·loquis i conferències amb la presència de destacats especialistes francesos, italians i britànics, fonamentalment.
Enllaç: Manuscrits
Manual de Novells Ardits
(Barcelona, 12 setembre 1390 – 1839)
(o Dietari del antich consell barceloní) Dietari del racional de la ciutat. Fou redactat i conservat d’ençà dels darrers anys del segle XIV.
Recull informació quasi quotidiana de la ciutat i de tot el Principat: nomenaments d’oficials, trameses de missatgers i correus, eixides de consellers o de la host i, en general, totes aquelles notícies (ardits) que podien ésser explicació d’una despesa.
Consta de 49 volums en foli, i comprèn anotacions coetànies des del 12 de setembre de 1390 fins al 1839.
Frederic Schwartz i Francesc Carreras i Candi en començaren la publicació l’any 1892, interrompuda per la Dictadura de Primo de Rivera, per tal com es tractava d’un text català. Fins al 1922 en foren editats disset volums.
Després del 1965 n’ha estat represa l’edició, sota la direcció de Pere Voltes, encara que amb portades i introduccions en castellà.
Manresano Realista, El
(Manresa, Bages, 1827)
Periòdic trisetmanal.
Continuador del diari “El Realista Manresano” (1823) i d'”El Catalán Realista” (1827).
Defensà l’absolutisme de Ferran VII i atacà violentament els liberals; tingué poca durada.
Dades dels Països Catalans 