(Barcelona, 15 maig 1870 – 28 gener 1871)
Setmanari satíric i republicà, subtitulat “periòdic més coent que un bitxo”.
Fou fundat i dirigit per Josep Roca i Roca -el qual posteriorment passà a “La Campana de Gràcia”-, i comptà amb una regular col·laboració de Josep Llunas i Pujals, que fundaria després “La Teula” i “La Tramontana”.
(Ciutat de Mèxic, Mèxic, 15 setembre 1952 – desembre 1963)
Revista cultural en català. Editada pels catalans exiliats a aquell país, amb un total de 126 números.
Dirigida per Vicenç Riera Llorca, duia una completa informació dels esdeveniments culturals de l’àmbit català i als centres catalans d’Amèrica.
De la direcció artística en tenia cura l’escultor Josep M. Giménez Botey; Joan B. Climent n’era el regent, i Ramon Fabregat l’administrador. La col·laboració des de l’exili i des de l’interior dels Països Catalans fou molt notable.
Hi van escriure, entre d’altres, J. Roure-Torrent, Pere Calders, J.M. Miquel i Vergés, Joan Fuster, Rafael Tasis, Joan Triadú, Manuel de Pedrolo, Maurici Serrahima, Víctor Alba, A. Bladé i Desumvila i Miquel Ferrer.
(Barcelona, 1952 – segle XX)
Revista literària. Dirigida i creada per Miquel Arimany. De periodicitat mensual en els seus inicis, passà posteriorment a publicar-se irregularment.
Hi van col·laborar Carles Riba, Josep Vicenç Foix, Pere Calders, Fèlix Cucurull, Tomàs Garcés, Joan Coromines, Manuel de Pedrolo i molts altres escriptors catalans.
Publicà números extraordinaris dedicats a Carles Riba i Josep M. López-Picó.
(Barcelona, 1944 – 1945)
Revista clandestina. Primera publicació literària catalana de la postguerra. Editada per Josep Palau i Fabre.
Publicà vint números, impresos en paper de fil i amb un tiratge de cent exemplars, numerats.
Carles Riba, Josep Vicenç Foix, Clementina Arderiu, Salvador Espriu, Josep M. de Sagarra, Marià Manent, Joan Perucho i altres poetes hi col·laboraren.
Inserí també alguns textos en castellà, francès i gallec. Dedicà números monogràfics a Rosselló i Porcel, al superrealisme, la tanka i la poesia femenina.
(Barcelona, 1963 – 1964)
Revista de poesia trimestral, publicada i dirigida per Joan Colomines i Puig. En sortiren vuit números i hagué de desaparèixer per dificultats administratives.
Publicava poetes clàssics, consagrats moderns i inèdits. A més una bibliografia de poesia catalana, crítica rigorosa de novetats importants, notes diverses sobre poesia forastera, traduccions i noticiari.
Hi col·laboraren importants escriptors i poetes de mitjans del segle XX.
(Barcelona, 1901 – 1903)
Setmanari artístic i literari, en castellà.
A les seves contraportades reproduí a tot color nombrosos cartells modernistes catalans i estrangers.
Foren col·laboradors literaris grans escriptors de l’època. Hi van publicar il·lustracions molts importants artistes.
Tingué una segona època, de molt curta durada.
(Barcelona, 10 febrer 1933 – 3 octubre 1933)
Revista desenal infantil.
Dirigida per Narcís Masó i Valentí, intentà de donar instrucció i cultura a la mainada, amb escrits de Josep Carner, Joaquim Folguera, Clementina Arderiu, Agustí Esclasans, etc.
Els il·lustradors foren D’Ivori, Serra i Massana i Clotilde Cirici, i els redactors habituals foren Ferran de Sagarra i Aureli Capmany.
(Barcelona, 1962)
Novel·la de Mercè Rodoreda.
Escrita en forma de monòleg, és la història de la classe baixa del barri de Gràcia durant el període de temps comprès entre la Segona República i la immediata postguerra, però, de fet, és també una crònica de la vida popular barcelonina d’aquest temps.
El llenguatge, malgrat el seu to col·loquial, manté sempre un accentuat to poètic.
L’obra ha estat considerada una de les novel·les més representatives de la postguerra i ha tingut una gran popularitat: n’han estat fetes nombroses edicions, ha estat traduïda a diversos idiomes (castellà, anglès, italià, francès, txec, polonès, japonès, hongarès, alemany, noruec, etc) i ha estat portada al cinema per F. Betriu, el 1981.
(Balaguer, Noguera, 1925 – 1932)
Revista quinzenal. S’especialitzà en una informació d’actualitat i històrica sobre els pobles de les comarques lleidatanes.
Pel seu nivell cultural i polític esdevingué una de les publicacions més representatives de la vida fora de Barcelona.
Fou dirigida pels polítics Domènec Carrové i Joan Sauret i en fou especial col·laborador Sebastià Armenter.
(Manresa, Bages, 1904 – juliol 1937)
Diari català. El més important dels publicats a Manresa.
Defensà la política de la Lliga i presenta una acurada col·laboració literària.
Propietat, de primer, de Leonci Soler i March, des del 1920 passà a mans de Josep Coll i Roca, alcalde de la ciutat.
Dades dels Països Catalans 