Arxiu de la categoria: Publicacions

Qüestions de Vida Cristiana

(Montserrat, Bages, 1958 – )

Revista de reflexió cristiana, de formació i informació teològica i religiosa.

Publicada en format de llibre, amb una periodicitat de cinc vegades l’any i una tirada d’uns dos mil exemplars, fou dirigida des del seu inici per Evangelista Vilanova. Inicialment de caràcter miscel·lani, aviat es convertí en monogràfica per exigències de la censura. Durant una època fou editada per l’editorial Estela (1960-69).

Oberta, crítica i pluralista, s’interessà per la problemàtica catalana i els corrents més progressius de l’església.

Té un ventall molt ampli de col·laboradors, laics i eclesiàstics (ocasionalment també estrangers). A part dels articles, té sempre les seccions Mirador i Signes del temps, breus reflexions sobre diversos fets actuals.

A partir del 2009 la Fundació Joan Maragall assumí la direcció de la revista.

Enllaç: Qüestions de Cristiana

Qüestions d’Art

(Barcelona, 1967 – 1975)

Revista trimestral. Promoguda pel grup d’Ars Sacra amb l’assessorament primer d’Evangelista Vilanova i, des del número 13, de Pere Busquets, que n’esdevingué director. L’edità Estela fins al número 12 i la Galeria AS després.

Orientada primer a difondre el nou art religiós reclamat pel concili II del Vaticà, derivà cap a una divulgació eclèctica d’activitats culturals.

A part els membres del grup promotor hi han col·laborat sovint Daniel Giralt-Miracle, Arnau Olivar, Ricard Creus, Josep A. Codina i Josep Carol i esporàdicament J.V. Foix, J.M. Valverde, Rafael Leoz, Joan Vilacasas, entre altres.

Qüestió d’amor

(València, 1513)

Novel·la sentimental anònima (Cuestión de amor). Reeditada diverses vegades al llarg del segle XVI, que reflecteix, amb personatges històrics reals, la vida cortesana a Nàpols entre el 1508 i el 1512.

L’obra se centra en l’amor cavalleresc d’un gentilhome valencià resident a Nàpols, Flamiano (potser Jeroni de Fenollet i de Centelles), per Belisana (Bona Sforza, la jove filla del duc de Milà i d’Isabel d’Aragó), al voltant dels quals es mouen en festes galants, justes i caceres els principals personatges de l’alta societat napolitana, en bona part d’origen català: el virrei Ramon de Cardona, la seva muller Isabel de Requesens, els cardenals Lluís de Borja i Francesc Remolins, l’almirall Bernat de Vilamarí, les tristes reines, Joana, vídua del rei Ferran I de Nàpols, i la seva filla, vídua de Ferrandí. Acaba amb la sortida de la ciutat del lluït exèrcit del virrei cap a Ravenna el 1512.

L’obra denota la influència d’Encina i de Lucas Fernández i inclou una ègloga dialogada que Flamiano i diversos amics representen per divertir la cort de la duquessa de Meliana (Isabel d’Aragó, duquessa de Milà) i que fou realment representada al palau del marquès de Pescara Ferdinando Francesco d’|valos.

Per la minuciosa descripció dels vestits i els costums constitueix una obra d’interès històric remarcable.

Quatre Gats -revista, 1899-

(Barcelona, febrer 1899 – 25 maig 1899)

Revista artística i literària. Molt representativa del modernisme català, editada per Pere Romeu, propietari de l’establiment homònim.

Dirigida per Miquel Utrillo, publicà quinze números, i donà pas a “Pèl & Ploma”.

En foren col·laboradors artístics Isidre Nonell, Joaquim Mir, Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Ricard Opisso, Darío de Regoyos, Carles Vázquez, Evelí Torent d’altres.

Publicà escrits de Miquel Utrillo, Ramon Reventós, Eugeni d’Ors, Manuel Rocamora, Joan Pons i Massaveu, i de molts altres literats que freqüentaren l’establiment Els Quatre Gats.

Quatre Barres, Les -setmanari, 1918/22-

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1918 – 21 gener 1922)

Setmanari. Començà a publicar-se (1891) amb el títol “Las Cuatro Barras” com a portaveu del Centre Català Vilafranquí i amb caire regionalista.

Dirigit per Pere Sacases, publicà articles ben remarcables d’escriptors locals. Antoni Lluch dirigí la publicació arran de la mort de Sacases i el periòdic continuà fins al número 486, datat el 3 de juny de 1900.

En una segona època, i ja amb el títol en català, sortí el 1918 com a portaveu de l’Agrupació Nacionalista i edità 172 números.

Quart Creixent

(Barcelona, abril 1957 – abril 1958)

Quaderns literaris trimestrals, publicats per Santiago Albertí. Amb quatre números en total.

Inserí articles i poemes de grans escriptors catalans contemporanis, amb la finalitat de mostrar una àmplia panoràmica de la literatura a les zones de parla catalana.

Quaderns Literaris

(Barcelona, 12 abril 1934 – 1938)

Col·lecció de novel·les i contes. Dirigida per Josep Janés i Olivé amb afany de popularitzar la literatura catalana.

Publicà un quadern setmanal. El primer volum fou dedicat a Les presons imaginàries de Pere Coromines.

La col·lecció publicà obres d’altres autors catalans i també divulgà obres de la literatura universal.

Commemorà el número 100 amb una Antologia general de la poesia catalana.

Quaderns d’Informació

(Barcelona, 24 febrer 1934 – 28 setembre 1935)

Suplement del setmanari “DIC”. Editat amb un total de 80 números.

Tingué una continuació en castellà com a “revista mensual antisectària”.

El doctor Joan Tusquets hi menà diferents campanyes contra la francmaçoneria i el comunisme.

Quaderns d’Estudi

(Barcelona, octubre 1915 – març 1924)

Revista de pedagogia trimestral. Editada per la Mancomunitat de Catalunya, sota la direcció del Consell d’Investigació Pedagògica de la Diputació de Barcelona.

Inspirada per Eugeni d’Ors, director, en aquella saó, d’Instrucció Pública de la Mancomunitat.

Publicà interessants treballs de Joan Estelrich, Josep M. Capdevila, Alexandre Galí, Joan Crexells i Pere M. Bordoy, entre altres, i proporcionava les darreres orientacions pedagògiques necessàries per a l’activitat dels mestres.

Quaderns de Teatre de l’ADB

(Barcelona, 1959 – 1982)

Col·lecció de texts dramàtics. Iniciada per l’editor Joaquim Horta, que la dirigí. Complementà les activitats de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona a l’escenari.

Publicà autors estrangers (Tennessee Williams, Friedrich Dürrenmatt, Eugène Ionesco, Bertolt Brecht, etc) i catalans (Xavier Benguerel, Joan Brossa, Alfred Badia, etc).

Dissolta l’Agrupació, passà a formar part de les col·leccions d’Editorial Aymà (1963), que continuà el mateix criteri eclèctic de selecció: Jean-Paul Sartre, Bertolt Brecht, Samuel Beckett, Joan Oliver, Josep M. Muñoz i Pujol, etc.